El forènsic va ser sol·licitat pels grups parlamentaris que van promoure una demanda d’informació per aclarir la situació juntament amb una comissió d’enquesta al Consell General. L’informe auditor, que entre altres coses inclou tot d’entrevistes amb diverses persones de la CASS, entre les quals, per exemple, i moltes d’altres, l’exdirectora general Joaquima Sol, no s’ha entregat als consellers generals com ho havien sol·licitat. Però sí que se’ls autoritza a consultar el document a la seu de la parapública, anonimitzat.
És a dir, no hi figuren els noms de les persones que exposen el que escaigui. Però sí que s’hi mantenen els càrrecs, que en molts casos són unipersonals. Que hi havia un desordre generalitzat almenys en matèria de pensions d’invalidesa, i més encara en les de la invalidesa parcial, i que no s’hi va posar remei malgrat saber que calia fer-ho és una evidència palmària, segons que ha pogut saber l’Altaveu. I sobre aquesta qüestió potser hauran d’aprofundir el president de la CASS, Marc Galabert, i el director general de la mateixa institució, Josep Escoriza, que compareixen aquest dimecres davant la comissió d’investigació parlamentària.
El 2021, de les comprovacions que es van fer, en va resultar que el 23% de les pensions estaven mal calculades i s’estaven abonant imports indeguts. I sempre la CASS pagava de més. Però mai es va fer una acció decidida per solucionar la qüestió. D’aquestes anomalies, almenys en el departament de pensions i en la direcció n’hi havia un coneixement generalitzat. Se n’era conscient. A l’auditoria, però, no queda mai clar perquè no es va optar per adoptar mesures estrictes i definitives.
I la situació ja venia de lluny. De fet, de pagaments indeguts, més quantiosos o menys, n’hi ha des del 1968, l’any de la posada en marxa de la Seguretat Social. I fins als darrers temps, no s’havia regularitzat pràcticament mai res. Ni tampoc, això de totes totes mai, es van reclamar els imports que es van pagar de més. Com a molt, en algunes ocasions es feia constar que la CASS es reservava el dret de reclamar. Però no es tracta d’un dret. Com a mínim des del 2008, quan la Seguretat Social regeix l’actual marc legal, era una obligació haver de promoure la reclamació de les quantitats indegudament abonades.
Hi ha altres elements, que consten en l’auditoria, que com a mínim donarien a entendre que el desordre ja era més que evident el 2016. Aquell any, segons que ha pogut saber l’Altaveu, es requereixen una sèrie de dades vinculades al càlcul de dites pensions al departament de sistemes d’informació de la pròpia CASS. I el 2017 és clar que calia automatitzar el procés per actualitzar com indica la llei de manera permanent les pensions. Però mai es dona prioritat a aquesta automatització. No se sap per quin motiu i tampoc queda clar com s’estableixen les prioritats. Però sempre hi ha qüestions més urgents.
Comentaris (14)