El màxim responsable de la CASS ha comparegut, acompanyat del seu homòleg al fons de reserva, Jordi Cinca, davant la comissió de seguiment i sostenibilitat de les pensions al Consell General amb l’objectiu de presentar les dades de les dues entitats un cop tancat el 2024. Durant la seva exposició, Galabert ha desgranat els números de l’any passat, marcats per un increment de cotitzants -tant d’autònoms com d’assalariats-, però també per una despesa que també s’enfila i que ho fa en totes dues branques: la general, amb dèficit cobert per Govern des de fa anys; i la de jubilació, encara amb un important superàvit. Sobre la primera, el president del consell d’administració ha posat en relleu que aquests números vermells “encara tenen un pes contingut, però anirà augmentant progressivament”.
Fins als 40 anys, segons les dades de la CASS, la despesa sanitària mitjana no supera els 1.000 euros anuals per persona; a partir de llavors, es dispara, amb xifres cada cop més superiors: 4.000 euros anuals a partir dels 70 anys i 5.000 per sobre dels 80
I això es deu, bàsicament, al fet que “la població anirà evolucionant cap a un envelliment”. I cal tenir en compte que la despesa sanitària per persona creix normalment amb l’edat. Fins als 40 anys, segons les dades de la CASS, la mitjana no supera els 1.000 euros anuals. A partir de llavors, es dispara, amb xifres cada cop més superiors: 4.000 euros anuals a partir dels 70 anys i 5.000 per sobre dels 80.
Per tant, aquest creixement de la despesa es donaria, fins i tot, sense que res canvia dins la cartera de serveis. És a dir, sense introduir cap nova prestació. I sense comptar, tampoc, amb quina pot ser l’evolució de l’IPC en el futur. Sota aquestes condicions, Galabert ha posat xifres. Així, pel que fa a la despesa sanitària que reemborsa la CASS, durant el 2024, va destinar 143,2 milions d’euros, amb hospitalització i farmàcia com a principal origen d’aquests costos. Doncs bé, la previsió és que d’aquí a cinc anys és que aquesta xifra pugui fregar els 160 milions. I, a deu anys, superar-los àmpliament. “Ho hem de tenir en compte per anar-nos anticipant a aquesta realitat que veiem que probablement tindrà impacte”, ha avisat.
Tot, com s’ha dit, pel procés d’envelliment de la població. I en el marc d’un sistema que, ha assegurat Cinca, “compleix”. Al seu entendre, s’ha de considerar normal que “les persones que de més de 50 anys siguin les que més gasten”. En canvi, “seria més preocupant que tinguéssim disparada la despesa entre la gent de 20 o 30”. Per tant, s’evidencia la seguretat social, en paraules de Galabert, “com un sistema de solidaritat intergeneracional”.
Ara bé, això no vol dir que no s’hagi de prendre mesures per intentar limitar aquesta despesa. Amb prudència, perquè al final “nosaltres som gestors”, el responsable de la CASS ha apuntat, en una opinió compartida per alguns dels consellers generals assistents a la compareixença cap a una direcció clara: la prevenció. “La medicina també inclou els tractaments a priori, que poden ser importants per a la contenció de la despesa”, ha comentat.
En canvi, es defensa que no cal exagerar, tot i que sí ser vigilants, amb la gent que pugui fer un ús fora de lloc dels sistema. Així, Cinca ha garantit que “les xifres ens demostren que els abusos són anecdòtics i que no és només atacant-los que solucionarem el problema”. De fet, ha argumentat que “no ens ha de saber greu que cada cop hi hagi medicaments més potents i més capacitat curativa, però també més car; el que ens ha de preocupar és assegurar la que la nostra població hi tindrà accés”. També ha volgut fer una comparativa amb la resta de països, tot destacant que “la despesa per càpita a Andorra és baixa i això malgrat tenir un bon sistema sanitari”.
REGULARITZACIÓ DELS AUTÒNOMS
Des de la CASS també s’ha defensat el procés de regularització de les cotitzacions dels treballadors per compte propi, que tanta polseguera ha aixecat darrerament. Galabert ha posat en relleu que el que es fa des de la CASS no és res més que “fer complir la llei”, que marca que el percentatge que s’ha de cotitzar depèn de les rendes dels autònoms. I això, ha reconegut, en la majoria de casos analitzats i en què ha tocat fer canvis -fins ara un 35% del total que cal avaluar del període 2019 al 2023- ha suposat incrementar la base de la persona afectada, però també, en altres, ha acabat provocant una davallada i un retorn de diners.
De fet, les dades del nombre d’autònoms i, sobretot, si aquestes es disgreguen en funció del tram de cotització, evidencien l’efecte d’aquest procés que, ha recordat Galabert, “és viu”, ja que encara es fan i es faran en el futur controls. Així, el nombre de treballadors per compte propi que es troben a la banda més elevada (137,5%) han passat de 651 a 1.435. És a dir, un increment del 120%. I ho ha fet en detriment dels que es troben en la franja del 100% (de 5.968 a 5.280) i en la del 125%: de 760 a 524.
Comentaris (29)