Beneficiaris de prestacions denuncien el desgavell que hi ha a Afers Socials

Persones discapacitades reclamen un major seguiment dels professionals de l’atenció sociosanitària i que els ajuts no es limitin només a un criteri economicista

Els beneficiaris de prestacions es queixen de l'excés de paperassa que cal.
Els beneficiaris de prestacions es queixen de l'excés de paperassa que cal. ARXIU

Persones beneficiàries de prestacions socials -o que estan en curs de ser-ho- denuncien el desgavell que hi ha a Afers Socials. Consideren que l’excessiva burocratització dels processos, la poca coordinació entre departaments i la manca d’empatia que mostren alguns professionals acaba redundant en una deficient atenció a les persones amb menys recursos o que sofreixen discapacitats. De fet, persones discapacitades reclamen un major seguiment dels professionals de l’atenció sociosanitària i que els ajuts no es limitin només a un criteri economicista.

La mort tràgica de dues persones que d’una manera o altra tenien vincles, o els havien tingut, amb Afers Socials, i el fet que la pandèmia ha aguditzat dificultats com l’econòmica en el cas de les persones amb problemes o de coordinació alhora de poder disposar, els tècnics socials, del suport mèdic quan cal, per exemple, fer valoracions per reconèixer el grau de discapacitat d’algunes persones amb dolences han acabat de fer aflorar el malestar que hi ha al tomb del ministeri que ara comanda Judith Pallarés.

Un moment de la trobada, aquest vespre, al local de la FAAD.

Relacionat

Unitat social per exigir al Govern mitjans i seguiments acurats a les persones amb discapacitat

Les fonts consultades han indicat que hi ha problemes endèmics al ministeri. I que excepte el departament que es dedica a donar suport a dones víctima de violència de gènere, la resta estan submergits en un desgavell constant. Fins al punt que a persones amb pocs recursos, econòmics però també, i moltes vegades encara pitjor, acadèmics o formatius, amb dificultats per moure’s entre institucions o obtenir determinades dades d’elles mateixes, se’ls requereix la mateixa informació, la mateixa documentació, per a processos diferents.

“Hi ha expedients d’alguns beneficiaris de prestacions que són molt voluminosos perquè resulta que inclouen la mateixa documentació tres i quatre vegades.” Això genera una pèrdua de temps tant de la persona beneficiària com del funcionari que ha de tramitar la sol·licitud. “Qui necessita ajuda, normalment la necessita a l’instant” i, en canvi, poden passar “entre tres i sis mesos perquè et sotmetin a una valoració mèdica i després dos mesos més perquè e’emeti l’informe en qüestió”.

“No pot ser que l’únic que es faci sigui: ‘O et portes bé, o et traiem la paga’.” En aquest sentit remarquen que hi ha persones amb patologies que necessitarien tenir a sobre professionals de l’àmbit sociosanitari que els fessin un seguiment constant

Les mateixes fonts lamenten que “els treballadors socials sempre estan ocupats, plens de feina”. I això els resta temps per poder-se dedicar a les persones que necessiten ser ateses. Perquè, això és una constant entre totes les persones consultades, moltes d’elles amb discapacitats reconegudes o en fase de ser-ho, caldria un major seguiment d’aquests ciutadans amb minusvàlues. “No pot ser que l’únic que es faci sigui: ‘O et portes bé, o et traiem la paga’.” En aquest sentit remarquen que hi ha persones amb patologies que necessitarien tenir a sobre professionals de l’àmbit sociosanitari que els fessin un seguiment constant.

“Això de què et portes bé… hi ha gent que per la seva malaltia, per la seva patologia, no es pot ‘portar bé’ si no hi estàs a sobre. I si els treus l’ajut encara és pitjor. Però és que amb una prestació econòmica no es resolen tots els problemes. N’hi ha molts més en la majoria de persones que reben prestacions”, afirmen les fonts consultades, que també deixen clar que en alguns casos, al ministeri, “hi ha grans professionals”. Però també hi ha mancances. D’actitud algunes vegades. De recursos humans en d’altres. “Sovint, en general, ens entestem a voler amagar la realitat. I a Andorra hi ha problemes i persones amb moltes dificultats.”

El desgavell, burocràtic en aquest cas, que denuncien els afectats porta, fins i tot, al fet que alguns d’ells s’hagin arribat a quedar sense algun ajut o prestació concedida perquè la deficient cooperació entre departaments administratius fa, per exemple, que “la informació no es traslladi degudament al departament de Finances” i des d’aquest ministeri no s’acabi abonant el que pertoca. L’errada és de Finances?, demana el periodista. I la resposta és clara: “No, el problema és a Afers Socials. Tothom ho sap i fins ara s’han anat tapant coses gràcies als diners que hi havia en un calaix i s’administraven en funció de les queixes. Però ara s’ha deixat sense efecte tot això.” Solució? Posar ordre al desgavell. Amb urgència.

Etiquetes

Comentaris (17)

Trending