Així, Andorra Endavant persegueix una accessibilitat “realista i eficaç”, “per a tothom”, però també treballa per evitar “ofegar la iniciativa privada”, és a dir, per allunyar les “càrregues [econòmiques] desproporcionades” de la butxaca dels petits propietaris i empresaris que hagin d’adaptar-se a la norma.
En aquest sentit, la formació reclama una “aplicació rigorosa” de la llei “en l’àmbit públic i les noves construccions” i demana l’activació d’ajudes i incentius fiscals per a l’adaptació “voluntària” del parc immobiliari existent, sobretot en edificis antics o petits comerços (“en lloc d’imposar obligacions econòmiques inassumibles”, assenyalen).
També suggereixen “l’exclusió de l’obligació de presentar plans d’accessibilitat als locals privats ja existents” i que aquesta obligatorietat només afecti els locals de “més de 200 metres quadrats de nova creació [posterior a l’aprovació de la llei]”.
A més, Andorra Endavant vol aconseguir “la supressió de l’obligació de criteris d’accessibilitat pels permisos d’obra menor en l’àmbit privat, per evitar sobrecostos i burocràcia excessiva en un moment d’inflació i dificultats econòmiques” i proposa la concreció d’uns criteris de tramitació “per fer-los més justos i adaptats a la realitat andorrana” i un règim sancionador (per incompliment legislatiu) a la baixa.
El partit es diu compromès amb “les persones amb discapacitat, però també amb els petits propietaris i els emprenedors, que són clau per a la vitalitat econòmica i social del país”. Aposta, doncs, per un model d’accessibilitat universal que sigui “just i consensuat”; construït “des del diàleg i no des de la imposició”.
Comentaris