Segons explica la mare, el nen va rebre amb normalitat el servei de logopèdia a l’inici del curs, entre setembre i octubre. No obstant això, la professional assignada va agafar la baixa al novembre, fet que, segons denuncia, no li va ser comunicat fins a finals d’aquell mateix mes. Durant aquest període, el menor hauria deixat de rebre les sessions sense que la família en tingués constància immediata.
La situació es va allargar durant mesos. “Al gener em van confirmar que la logopeda continuava de baixa i que no tenien personal per substituir-la”, explica la mare, que critica que, tot i pagar una quota mensual pel servei, aquest no s’estava prestant amb normalitat. “El meu nen és autista no verbal, i per a mi, és molt important el logopeda, perquè necessito que es comuniqui d’alguna manera”. Segons el seu testimoni, la manca de sessions ha tingut conseqüències en el desenvolupament del seu fill, que és no verbal: “Havíem avançat, però hem notat un retrocés amb la parla molt ràpid. El que costa molt de guanyar, es pot perdre en poc temps”.
Davant la falta de solucions, la mare va contactar amb diverses instàncies, incloent-hi el ministeri de Salut i Afers Socials, i va proposar una alternativa: que una logopeda externa -que ja treballa amb el nen durant els mesos d’estiu- assumís temporalment les sessions, amb el cost cobert per la Fundació Meritxell. Aquesta opció, però, no hauria estat acceptada. “Jo tinc aquesta solució que és externa, però no ho he de pagar jo perquè ho tinc per recepta, i tinc Conava i tinc uns drets. Aquest nen necessita urgentment això”, manifesta.
Finalment, al febrer se li va oferir una solució parcial amb una altra professional de la Fundació. Tot i això, el servei s’ha reduït de tres a dues hores setmanals, i una d’elles en horari de tarda, fet que, segons la mare, dificulta l’aprofitament de la sessió per part del menor. “A la tarda li costa molt més concentrar-se. És com si realment només fes una hora a la setmana”, assegura.
La mare va proposar que una logopeda externa assumís temporalment les sessions, amb el cost cobert per la Fundació Meritxell
Segons el seu relat, ni la Fundació Meritxell ni altres organismes li han ofert una solució definitiva ni alternatives clares per garantir el dret del seu fill a rebre el tractament prescrit. “No es tracta només d’un servei, sinó d’un dret essencial per al desenvolupament del menor i la seva inclusió escolar. Si no té aquest suport, no podria estar escolaritzat amb normalitat”, assegura.
Davant la manca de respostes, la família es planteja quines vies pot seguir per resoldre el cas. “Només vull que algú m’escolti i em digui com procedir. Tinc una solució, però ningú me la valida”, conclou. La mare, treballa i, a més, fa hores extres per poder garantir que el nen tingui accés a les teràpies necessàries, especialment durant l’estiu, quan contracta una logopeda externa per evitar interrupcions en el seu progrés. “Jo m’hi deixo la pell perquè el meu fill pugui ser autònom i arribar a comunicar-se algun dia”, afirma. No obstant això, lamenta que tot aquest esforç es veu compromès per la manca de continuïtat del servei durant el curs escolar: “No serveix de res que jo faci aquest esforç si després, per darrere, es perd tota la feina feta”.
La mare també qüestiona el sentit de continuar pagant una quota mensual per un servei que considera incomplet: “Pago cada mes una quota a la Fundació Meritxell per dues prestacions i només en rebo una”. Malgrat això, assegura que no pot prescindir del sistema, ja que el seu fill necessita aquest suport per poder continuar escolaritzat.
A més, denuncia la sensació de desorientació i manca d’acompanyament: “Ningú em sap dir quina via he de seguir. Jo tinc una solució, però no me l’accepten, i no sé a qui recórrer ni què fer”. La família es troba, segons descriu, “entre l’espasa i la paret”, sense una resposta clara i amb la sensació de “hem perdut aquest any d’escolaritat”.
Comentaris (4)