La sortida no sempre és o sembla fàcil, i el procés per recuperar-se quan s’és víctima de violència de gènere és llarg i molt diferent per a cadascuna. La cap de l’Àrea d’Afers Socials, Mireia Porras, ha afirmat que és un percentatge molt complicat de treure, i que les variants són moltes i molt diverses. Així i tot, des del SAVVG han pogut veure com fins al 60% de les dones que han atès a causa de la violència de gènere, principalment d’àmbit domèstic, han aconseguit recuperar-se de manera satisfactòria. Totes elles després de passar per un procés en què han de tornar a restablir molts aspectes de la seva vida que s’han vist afectats, i és un trajecte que pot durar entre tres i quatre anys. Què passa doncs amb la resta? Moltes d’elles poden tenir recaigudes, altres abandonen el servei per voluntat pròpia... Les possibilitats també són diverses i, sobretot, força complicades.
“Moltes de les dones que ens arriben al servei no pensen que siguin víctimes”, assegura Porras. Així i tot, aquest any s’han rebut 117 casos nous fins a l’octubre. En comparativa al 2020, la cap de l’àrea ha afirmat que “segurament acabarem amb la mateixa xifra”, tot i que els alts i baixos de denuncies han seguit un patró diferent. El que ha diferenciat el 2021 del 2020 ha sigut, principalment, aquells que es mantenen de prevalença, ja que s’ha continuat treballant els que van sorgir en els dotze mesos anteriors (176 casos). En total, el nombre de seguiments que s’han fet des del SAVVG ha sigut de 289, comptabilitzant també aquelles dones que han tingut “recaigudes”. “Volem que quedi clar que sempre podran tornar, que per molt que hagin marxat per voluntat pròpia, si tenen voluntat de reintentar una recuperació les acollirem”, ha afirmat Porras.
“Volem que quedi clar que sempre podran tornar, que per molt que hagin marxat per voluntat pròpia, si tenen voluntat de reintentar una recuperació les acollirem”
Els perfils de les dones que traslladen els seus casos al SAVVG es manté amb el temps i varia ben bé poc. Principalment es tracta de dones casades, d’entre 28 i 39 anys i que, generalment, treballen. Les edats vénen molt seguides de 40 a 51 anys i de 18 a 27 anys. En aquesta última xifra, Porras ha volgut fer especial èmfasi, afirmant que “és una dada que ens preocupa i ens indica que hem de continuar treballant i fent accions per revertir-la”. Com a conseqüència, el servei manté les xerrades als centres educatius, que s’han rebaixat fins als 12 anys, “començàvem amb 15 i 16 i veiem que moltes d’elles ja s’identificaven com a víctimes de violència de gènere”.
En aquest àmbit, i principalment per a les dones que han sigut víctimes, l’agressió sexual continua sent tabú i un tema força complicat de tractar. El SAVVG únicament ha enregistrat 58 casos de violència sexual, però Porras ha assegurat que “la xifra serà possiblement més alta”. Els motius són que moltes d’elles no són capaços d’identificar que l’han patit, altres tenen vergonya i no volen parlar-ne, i és després de començar el tractament quan es fa evident que ha estat present. “Sembla que quan et cases has de cedir, a moltes se’ls pregunta si han rebut aquest abús i diuen que no, i després veiem que sí”, apunta Porras, “se n’ha de parlar més, la societat ha normalitzat certes actituds i no s’identifiquen com el que són”.
El que sí que ha quedat palès durant aquest any és que el 100% dels casos que s’han rebut i que es tracten contenen violència psicològica. Pot estar, o no, acompanyada d’altra mena de maltractament com el físic o el social, però sempre és existent en una dona que ha patit violència de gènere. El motiu no és altre que és tracta del primer pas que té el maltractador per sotmetre la seva víctima i que perdi la seva voluntat, “fan que la dona depengui de l’agressor a nivell emocional” afirma Porras. Per això és tan important el seguiment psicològic que s’ofereix des del SAVVG. En total s’han tractat 124 dones, 39 d’elles en prevalença, 63 nous casos i 22 retorns. Pel que fa als nens, les víctimes moltes vegades secundàries, també es fa un seguiment, d’ells 181 són d’entre quatre i divuit anys, 110 majors d’edat i 46 d’entre zero i tres anys.
“És complicat denunciar a una persona a la qual li tens apego, que moltes vegades és el pare dels teus fills”
Un dels altres tabús, o almenys així ho sembla, és la denúncia. La tendència que s’ha observat aquest 2021 no és nova, es repeteix any rere any. De totes les que han passat pel SAVVG, un 61% no ha formalitzat el procés a la policia i un 35% d’elles sí que ho ha fet. “És complicat denunciar a una persona a la qual li tens apego, que moltes vegades és el pare dels teus fills”, explica Porras. Tot i això, des del servei tracten de treballar amb ells, “els expliquem què implica si ho fan perquè estiguin preparades, però la decisió és seva”. Se’ls proporciona assessorament jurídic a nivell civil, penal o laboral.
Dos dels suports que també proporciona el SAVVG són els pisos i les ajudes econòmiques a les famílies. La relació entre ambdós és que són les eines per aconseguir que la dona recuperi la seva autonomia. D’una banda, s’han atorgat 131 prestacions a 77 famílies, per un total de 161.828 euros, “cap dona hauria de continuar una relació a causa d’una dependència financera”. De l’altra, fins a 18 famílies han ocupat els habitatges que es proporcionen, on l’estada és d’aproximadament sis mesos. “Són pisos pont, per fomentar la independència de l’agressor, però també del servei”.
En tot moment, i com es tipifica a Andorra, s’ha parlat de violència de gènere dintre de la parella o d’una relació romàntica. L’Associació de Dones (ADA) denunciava avui un augment de casos dintre de l’àmbit laboral, amb un total de 79 persones ateses per aquesta causa. Al SAVVG, al contrari, únicament s’han rebut tres casos de dones que manifestaven assetjament a la feina, dues d’elles d’àmbit sexual i una per raó de gènere.
Comentaris (1)