“No es pot fer cap acte”, comenta el líder sindical, tot lamentant que “si ja érem normalment pocs, imagina ara amb les mesures que ens demanarien”. De fet, ja fa dies que es va descartar fer cap protesta al carrer i s’estava intentant muntar una exposició sobre les lluites laborals. No ha donat, però prou temps.
Per tant, la suma de dos factors (la necessitat de complir mesures estrictes per garantir que no hi ha risc de contagis i la sensació que hi hauria una mobilització més aviat minsa) ha acabat decidit l’USdA a no fer cap acte. Ubach admet que sap greu però, a la vegada, posa en relleu que és una decisió coherent. I no amaga que, de motius per sortir al carrer, realment n’hi ha. Lamenta especialment que, pel que fa a drets laborals i a la situació dels treballadors, Andorra té molt camí a recórrer.
“El manifest de fa 18 anys seria el mateix ara. No hem avançat res”, afirma el líder sindical. De fet, entén que, fins i tot, en alguns aspectes s’ha fet marxa enrere. Un exemple clar és la problemàtica per l’accés a l’habitatge, que es combina amb uns salaris que, en línies generals, “són molt baixos”.
Aquí és on Ubach fa gala de la seva habitual ironia a l’hora d’assegurar que “tots els pisos de les torres d’Escaldes els estan comprant treballadors del país”. El seu resum és ben clar: “res ha canviat; al contrari, tot ha empitjorat”.
Comentaris (3)