Temor que la UE acabi ‘tocant la cresta’ a Andorra per l’excés de concentracions empresarials

La reducció del nombre d’entitats bancàries o la recent aparició del Grup Menta en el sector de la seguretat, afegida als monopolis d’Andorra Telecom i FEDA va en contra del que defensa Europa i pot acabar passant factura en les negociacions per l’acord d’associació

Una imatge de la seu de la Comissió Europea.
Una imatge de la seu de la Comissió Europea. ARXIU

Agents econòmics i socials del Principat temen que moviments empresarials suposadament permesos per l’administració com l’adquisició per part del Grup Menta de la gran majoria d’empreses del sector de la seguretat privada acabin passant factura a Andorra en la negociació que es manté amb la Unió Europea (UE) en vista a tancar un acord d’associació. Europa és una gran valedora de la lliure competència i en diversos sectors hi ha un replegament que es considera perillós.

Les fonts consultades han indicat que Andorra Telecom ja té molta feina en poder justificar la seva posició de monopoli en un món tan altament competitiu com el de la tecnologia i les comunicacions. FEDA ha salvat els mobles tot i que Brussel·les farà un seguiment i més o menys cada cinc anys farà com una mena d’auditoria per comprovar que la relació qualitat-preu del servei per als usuaris del Principat s’adiu al que s’ofereix al conjunt europeu. Andorra Telecom està mirant de demostrar el mateix. Que el servei que dóna és a un preu més que raonable. I que seria impossible que per molt que entressin altres operadores al país es millorés la qualitat tecnològica.

L’empresariat i agents socials desvinculats del poder veuen Europa amb cert rezel, i més enllà de les oportunitats que pugui obrir, també es considera que pot acabar per obligar a corregir “certs vicis de la classe dirigent”

En principi Brussel·les no s’hi hauria posat de cul. I les fonts consultades consideren que “potser es poden arribar a defensar dos sectors estratègics, o dos monopolis clau”, però Europa, “que és un cant al liberalisme entès com la llibertat de mercat, la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals”, no anirà acceptant la concentració empresarial d’altres activitats econòmiques que al conjunt de la UE són, justament en molts casos, un exemple de ventall de possibilitats.

Els agents econòmics consultats posen dos exemples que poden anar en detriment del consumidor, del ciutadà andorrà. L’adquisició de dos bancs per dos altres reduirà el mercat bancari, en pocs temps, a sols tres ofertes. A priori, no hi ha d’haver més reducció. Però les propostes ja són prou minses i “tot sovint la pròpia ABA ha actuat com a hòlding o clúster eliminant de facto amb alguna de les seves decisions la lliure competència”.

I si hi ha en sectors a priori tan insignificants, com el de la seguretat privada, l’oferta queda concentrada en un parell d’operadors. Tres o quatre a tot estirar, “el mosqueig de Brussel·les pot acabar sent important”. I és que segons les fonts consultades, Europa pot acabar sent el millor barem per mesurar la fortalesa d’Andorra. O per posar a lloc les seves estructures i administracions. “Un cop s’arribi a acords ferms amb Brussel·les, la UE no s’estarà per excuses de mal pagador. El Principat haurà de passar un examen periòdicament i si no el passa, ja s’encarregarà Europa de fer-li repetir curs”, han assegurat metafòricament les fonts consultades.

Comentaris (11)

Trending