Els sondejos donen invariablement l’avantatge al president sortint, amb un 54% a 56,5% d’intenció de vot davant el 43,5% a 46% de Marine Le Pen. Es tracta d’una diferència d’entre vuit i 12 punts. Els experts tornen a advertir que no s’ha de passar per alt la possibilitat que una elevada abstenció es converteixi en un element definitori.
La disminució del poder adquisitiu ha ocupa el centre de les discussions en la campanya presidencial francesa. Després que en els últims anys acaparessin els debats els eterns temes sobre la immigració, l’islam i la inseguretat, al final el vessant social s’ha imposat en aquesta carrera cap al palau de l’Elisi. Una contesa que ha estat molt marcada per l’actual crisi dels preus de l’energia, accentuada per la guerra a Ucraïna.
Malgrat que la candidata ultradretana ha basat la seva campanya a semblar més pròxima a la gent corrent, moderant el seu discurs, el sentir més general dels votants es decanta a evitar que l’extrema dreta pugui ostentar el poder en un país com França, al qual miren de reüll i amb la respiració continguda les principals ciutats europees. Com a la segona volta de les eleccions del 2017 també entre Macron i Le Pen, s’imposa el ‘cordó sanitari’ contra l’extrema dreta.
Des del 1981, no es repetia a França la mateixa segona volta que a les anteriors presidencials. En aquest partit de tornada, seria exagerat considerar que Le Pen va aconseguir guanyar punts en el debat de dimecres passat respecte la seva catastròfica actuació televisiva el 2017. Però sí que va aconseguir el seu objectiu de banalització de l’extrema dreta.
A Andorra la jornada electoral es desenvoluparà a l’ambaixada francesa. Estan convocats 2.500 residents. A la primera volta, la victòria va ser per Emmanuel Macron.
Comentaris