L'informe destaca que l’edifici està emplaçat en un carrer de molt elevada intensitat de vianants, els quals discorren a milers, diàriament, per davant de l’edifici. L’alta intensitat de vianants que cada dia caminen a tocar de la façana dificulta extraordinàriament la possible vigilància mitjançant càmeres. A més, el fet de tractar-se d’un edifici integral -la planta baixa es troba situada a peu de carrer- augmenta el risc enfront atacs o intrusions. Les particularitats de la façana -amples finestrals tant en planta baixa com a les plantes superiors- incrementen encara més la vulnerabilitat de l’edifici -cal recordar que la façana no pot ser alterada, a causa de la normativa de protecció del patrimoni cultural-.
Mentre l’edifici allotjava l’ambaixada, patia una situació no menyspreable d’exposició al risc per atacs terroristes o d’altre tipus. Aquest perill ha minvat considerablement un cop la legació ha estat traslladada a unes oficines situades en una planta pis -no en planta baixa- i ubicat en un barri menys freqüentat.
L'estat de conservació de l'edifici és molt precari
L’estat de conservació de l’edifici és molt precari. Com a exemple: a la primavera del 2019 es va produir una avaria important de la instal·lació d’aigua calenta i calefacció, a causa de l’estat de greu deteriorament dels tubs. L’avaria va serarreglada, però posteriorment s’han produït nous incidents amb aquesta instal·lació (goteja en diferents punts, etc). L’elevada corrosió de tots els tubs comporta un risc molt considerable de noves avaries en un futur immediat, les quals poden ser successives i de forma continuada. La solució definitiva requeriria la substitució integral de tota la instal·lació d’aigua calenta i calefacció. El cost d’aquesta actuació resultaria molt elevat.
Igualment és necessari dur a terme una intervenció de magnitud considerable per refer la totalitat de la instal·lació elèctrica, als efectes d’actualitzar-la amb la normativa tècnica actualment vigent.També cal reparar la pràctica totalitat de la impermeabilització de la coberta, perquè s’hi produeixen humitats i filtracions d’aigua pluvial en diversos punts. Igualment, cal posar de relleu que la combinació de la morfologia de l’edifici amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, fa impossible transformar l’edifici en un espai adaptat per a la persones amb mobilitat reduïda. Es tracta d’una construcció antiga, amb instal·lacions velles, en gran part obsoletes i que no compleixen les normatives actuals. Actualitzar les instal·lacions resultaria molt car. D’altra banda, és impossible transformar l’immoble en un espai adaptat per a la persones amb mobilitat reduïda.
L'edifici va ser adquirit pel Govern al 1999, esdevenint posteriorment l’únic propietari de la integritat de la infraestructura. Durant uns anys l’edifici va compaginar la doble funció d’Oficina de Turisme d’Andorra a Bèlgica, i de seu diplomàtica. Més tard es va tancar l’Oficina de Turisme i l’edifici va ser ocupat totalment per les dependències de l’ambaixada. Recentment, fa un parell d’anys, la seu diplomàtica ha estat traslladada a unes oficines en règim de lloguer, en una ubicació més propera a altres ambaixades i als edificis oficials de la Unió Europea (UE) i del govern belga. Actualment estava buit, i sense cap activitat previsible.
És un immoble inclòs a l’inventari de béns d’interès cultural de Brussel·les
Es tracta d’un edifici històric-monumental, inclòs a l’inventari de béns d’interès cultural de Brussel·les. La distribució interna és molt poc funcional. Està inclòs en l’inventari de béns immobles protegits, d’acord amb la regulació de patrimoni cultural de Brussel·les. Aquesta normativa impedeix absolutament reformar l’aspecte extern, però a la vegada també dificulta molt poder escometre modificacions importants de la distribució interior o alterar molts elements interiors, perquè alguns d’ells també protegits per la normativa de protecció del patrimoni.
Comentaris (1)