Riba ha assistit aquesta tarda a la presentació, a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats, d’una eina d’Intel·ligència Artificial (monnet.ad) creada per l’advocat Josep Anton Silvestre i l’enginyer informàtic Eric Risco sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) i que permet donar respostes a partir de documentació legal oficial, sense que contingui la legislació andorrana. El secretari d’Estat, tot i deixar clar que és una eina molt específica per a juristes, ha afirmat que “és una iniciativa positiva” per mirar de treure l’entrellat a “documents que ja de per si són complexes”.
El màxim responsable de la delegació negociadora andorrana amb la Unió Europea ha explicat que en les properes setmanes o mesos s’han de resoldre “tres capes” de decisions. D’una banda, s’ha d’acabar “la relectura” de l’acord per tal que totes les parts considerin absolutament bo el text, sense que no balli ni un punt ni una coma. També s’ha d’aclarir si l’acord és mixt o no i Itàlia i San Marino han de tancar les seves discrepàncies en relació amb qüestions relatives amb els serveis financers. “En el millor dels escenaris” al mes d’abril haurien d’estar tancades aquestes tres capes.
Landry Riba ha explicat que “no hem d’esperar canvis en el text” però sí que el Consell de la UE pugui dir per quin motiu l’acord és mixt o no ho és
Landry Riba ha explicat que “no hem d’esperar canvis en el text” però sí que el Consell de la UE pugui dir per quin motiu l’acord és mixt o no ho és. El secretari d’Estat ha indicat que no és estrany que la decisió trigui tant en arribar malgrat que a l’inici s’havia estat més optimista. “No és un exercici senzill”, ha indicat Riba, en relació amb el fet que que són els serveis jurídics del Consell de la UE, els que han d’emetre un dictamen perquè després el propi Consell adopti la seva decisió final. Tot ha de tenir “una coherència, és una qüestió d’encaix”, ha remarcat el cap de la missió andorrana a Europa.
Si l’acord acaba sent declarat mixt, el text podria entrar en vigor per a les institucions europees, que preveuen la vigència dels acords provisionals però, en canvi, en el cas d’Andorra això no seria possible perquè la llei de tractats internacionals ho impedeix explícitament. En conseqüència, ha avançat Landry Riba, “allò més raonable” seria que en l’eventual referèndum, sobre el qual no hi ha data ara mateix sobre la tarda, no només es preguntés sobre el ‘sí’ o el ‘no’ si no que es deixaria clar o es consultaria sobre el ‘permís ciutadà’ perquè l’acord entri en vigor de manera provisional, també.
Riba ha recordat que caldria canviar tan sols un parell de paraules d’un únic article de la llei de tractats internacionals. Amb aquesta petita modificació es podria fer possible que l’acord, encara que no hagués estat avalat per tots els parlaments dels estats membres de la UE -i els regionals concernits per llei-, pogués entrar en servei de manera provisional.
Comentaris (25)