Govern celebra haver pogut mantenir a Brussel·les els elements nuclears del control migratori

(AMB VÍDEO) Hi haurà tres tipus de quota, desapareixerà la relativa als fronterers, i segons Espot i Riba es podrà mantenir gairebé de forma intacta el sistema pel qual es poden denegar entrades i promoure foragitaments i expulsions

Policies fent vigilància al Pas de la Casa.
Policies fent vigilància al Pas de la Casa. policia d'andorra

El cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea (UE), Landry Riba, han celebrat que amb el que es té acordat fins ara amb Brussel·les, el futur acord d’associació permetria mantenir els elements nuclears de la política i el control migratori. Un sistema de quotes encara que lleugerament diferent al d’ara i molt similar al de Liechtenstein i la possibilitat de denegar entrades i promoure foragitaments i expulsions sempre que el procediment sigui un pèl més garantista que fins ara.

Durant la compareixença davant els mitjans de comunicació per fer el punt sobre l’estat de les negociacions amb Europa, Espot ha explicat que en matèria d’immigració es podrà mantenir “l’statu quo durant la transitòria inicial de dos anys” i que hi haurà tres quotes: la d’actius, la de passius i la de temporers. “Hem renunciat a una quota, que és la de fronterers”, però igualment “podrem portar un registre de fronterers que tenim, podrem portar un control”, ha indicat Espot. Les quotes sols fan referència a ciutadans comunitaris i s’acordarà “un percentatge de places que com a mínim” s’hauran d’acollir però “aquest mínim se superarà amb escreix”.

“Hem anat adoptant una política immigratòria a cop de necessitat”. La nova realitat, si tira endavant l’acord d’associació, “ens permetrà planificar en matèria d’habitatge, de transport… És una bona cosa”, ha indicat Espot

Les xifres sortiran de fer una mitjana dels permisos autoritzats els darrers deu anys en el cas dels treballadors actius, cinc per als residents passius i deu més quant als temporers. Això obligarà a fer una planificació, a disposar d’una “previsibilitat”, una situació que tant Espot com Riba han celebrat perquè fins ara “hem anat adoptant una política immigratòria a cop de necessitat”. La nova realitat, si tira endavant l’acord d’associació, “ens permetrà planificar en matèria d’habitatge, de transport… És una bona cosa”.

Sobre els controls que es podran fer, els dos dirigents governamentals han explicat que totes les persones que vulguin traslladar-se al Principat hauran de presentar, com a mínim, una declaració jurídica de què no tenen cap antecedent als països on hagin estat abans. I en funció d’aquesta declaració es podran fer controls d’antecedents aleatoris. “Però no es fixa quin ha de ser aquest concepte.” Per tant, hi haurà una certa màniga àmplia sense tenir en compte que aquells professionals d’àrees sensibles, “que encara no hem llistat”, sí que “es podran demanar de forma sistemàtica” els penals. Ho faran les empreses.

Això no ha de suposar cap problema. Les empreses, segons Espot, són les primeres interessades en assegurar-se que tenen el personal ‘net’. Per tant, respecte “una part significativa” dels immigrants que arribin “es podrà continuar” fent un control força exhaustiu. A més, quant a la denominada policia administrativa, la UE permetria un concepte d’ordre públic “més exigent del que aplica França i Espanya”, i tot i que “encara queden uns serrells” per tancar aquesta qüestió, també es deixarà molt obert el concepte per poder fer de més i de menys.

Segons Espot i Riba, “nosaltres podrem fer denegacions d’entrada, foragitaments i expulsions”. Ara, s’hauran de crear “mecanismes d’impugnació i de recurs homologables” als que hi ha en l’entorn europeu. Amb tot, però, segons Espot, “allò que potser semblava una gran dificultat” no ho serà tant sempre que promogui un sistema més garantista i més ben travat que fins ara.

PROFESSIONALS LIBERALS

Espot també ha volgut passar un missatge de calma als professionals liberals. “Els col·legis professionals han d’estar tranquils”, ha afirmat el cap de Govern que ha assegurat que es podran sol·licitar “els mateixos requisits actualment existents”. També ha explicat Landry Riba que el requisit lingüístic, és a dir, l’exigència del català, no serà cap problema. Mentre hi hagi reciprocitat, entenen els dirigents andorrans que Europa no posarà pegues.

Seguint aquest principi, si es demana la col·legiació a un nacional per poder exercir no passarà res, al contrari, perquè se sol·liciti aquest requisit a un comunitari. I sobre la prestació de serveis temporals, que preocupa i molt els professionals del país, Espot ha explicat que aquesta qüestió “no l’hem començat a tractar, és una de les qüestions que per nosaltres és important; si no és el mateix que l’statu quo, que s’assembli molt”, ha demanat a l’aire el màxim responsable governamental.

Comentaris (4)

Trending