L’FMI reclama que l’Estat no retiri cap ajut per la pandèmia fins que la població estigui vacunada

L’organització ‘exigeix’ constituir unes reserves internacionals per un valor proper de 250 milions d’euros, avala la reforma de les pensions que s’està estudiant i lamenta la poca transparència bancària

El Fons Monetari Internacional té la seva seu als Estats Units.
El Fons Monetari Internacional té la seva seu als Estats Units. ARXIU

El Fons Monetari Internacional (FMI) reclama en el seu informe sobre Andorra que l’Estat no retiri cap dels ajuts que s’han establert per atenuar els efectes econòmics derivats de la crisi sanitària fins que la major part de la població no hagi estat vacunada. L’informe, a més a més, és especialment rigorós amb el sector bancari, ‘exigeix’ que s’incrementin en uns 250 milions d’euros les reserves internacionals del país i avala la reforma del sector públic de pensions que s’està avaluant i que comportaria notables retallades.

Com passa a tot el món, també per a Andorra l’FMI augura que seria de gran valor que la població estigui immunitzada al coronavirus. I que quan abans s’assoleixi aquesta fita abans es podrà tornar a una relativa normalitat i això facilitaria una recuperació econòmica que situa al tomb del 5,8% del PIB per aquest 2021. No obstant, l’organisme internacional deixa clar que si bé la gestió de la crisi sembla haver estat força bona -cal dir que les dades amb què treballa l’FMI les ha proporcionat el propi Govern- també és clau que no es retiri cap ajut fins que la major part de la població hagi estat vacunada.

“La liquiditat disponible actualment es limita als actius de reserva amb l'FMI, que valen el dos per cent del PIB en aquesta etapa. El 10% restant del PIB es podria acumular amb el pas del temps mitjançant un estalvi fiscal previst i inesperat i la continuïtat dels grans excedents del compte corrent”

Entre moltes altres coses, l’informe també manté que “amb el pas del temps, les autoritats fiscals hauran de constituir reserves internacionals per cobrir les seves necessitats de liquiditat en cas de tensions futures. El personal de l'FMI avalua que aquestes reserves han de representar aproximadament el 12% del PIB, que seria suficient per cobrir un mes d'importacions, fluctuacions d'ingressos fiscals i servei de deute extern a curt termini”.

En aquest marc, l’ens internacional recorda que “contra aquestes necessitats de liquiditat, la liquiditat disponible actualment es limita als actius de reserva amb l'FMI, que valen el dos per cent del PIB en aquesta etapa. El 10% restant del PIB es podria acumular amb el pas del temps mitjançant un estalvi fiscal previst i inesperat i la continuïtat dels grans excedents del compte corrent”. Si s’estableix en xifres rodones en 2.500 milions d’euros el PIB del Principat, les reserves necessàries que s’haurien de fer haurien de ser de 250 milions.

Sector bancari

L’FMI també dedica una part notable del seu informe al sector bancari. En aquest sentit recorda que “l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) hauria d’avaluar l’impacte de la pandèmia sobre el capital bancari, ampliant la moratòria només als clients elegibles si fos necessari. Les moratòries temporals sobre el servei del deute poden haver fet que els balanços bancaris siguin menys transparents i AFA hauria de garantir que la classificació i el subministrament de préstecs es realitzin d’acord amb les normes reguladores”.

El ministre de Finances, Eric Jover i el secretari d'Estat d'Afers Econòmics Internacionals, Marc Ballestà.

Relacionat

L'FMI preveu una recuperació d'un 5,8% del PIB aquest any a Andorra

Davant d’aquest escenari i a mitjà termini, “l’AFA ha de continuar gestionant tres riscos clau. En primer lloc, hauria de considerar un capital addicional en forma de ‘Pilar II’ en exposicions a parts relacionades de bancs específics. En segon lloc, s’ha de continuar assegurant que no hi hagi llacunes de liquiditat (és a dir, que sempre hi hagi actius líquids d’alta qualitat per cobrir almenys el 100 per cent de les possibles sortides netes del mes) als bancs. En tercer lloc, les autoritats haurien de reforçar el control dels fluxos transfronterers, inclosa la cooperació amb homòlegs estrangers, i continuar aprofundint en la comprensió dels riscos de blanqueig de diners”.

Finalment i de manera gairebé sorprenent, l’organització amb seu a Washington parla de la connectivitat d’Andorra amb l’estranger i del sistema de pensions. Així, “una major despesa en infraestructures, com ara millorar el transport per connectar millor Andorra amb els centres europeus, diversificaria els orígens turístics, facilitaria la congestió del trànsit i augmentaria encara més la competitivitat del sector turístic". Alhora, “les reformes previstes del sistema públic de pensions són un pas en la direcció correcta cap a la reducció dels riscos fiscals a mitjà termini”.

Etiquetes

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.