Com ja va anunciar des de Nova York, Espot i secretari d’Estat per a les relacions amb la UE, Landry Riba, han comparegut aquesta tarda de manera relativament distesa davant els mitjans de comunicació per explicar l’evolució de les converses que s’estan mantenint amb Brussel·les. Espot i Riba han fet un balanç positiu de com estan quedant els acords en matèria de lliure circulació de persones o sobre telecomunicacions i s’han referit també al polèmic protocol sobre serveis financers més enllà de fer, entre apunts i apunts, lectures més subjectives i de calat més polític.
“Nosaltres tenim un mandat, que és negociar aquest acord fins al final i portar-lo a referèndum i a escrutini de la ciutadania. Nosaltres de moment veiem que en allò que hem anat negociant i els passos que hem anat franquejant les coses es resolen raonablement bé”
El cap de Govern ha recorregut a frases fetes per justificar que l’executiu no pensa frenar res ni alterar el seu calendari. “No s’ha de vendre la pell de l’os abans d’hora” o “no hem de donar una puntada de peu a l’estufa abans d’hora”, ha indicat Espot, que ha deixat clar que “nosaltres tenim un mandat, que és negociar aquest acord fins al final i portar-lo a referèndum i a escrutini de la ciutadania” i “seria una irresponsabilitat no fer-ho”. També ha deixat clar que “si al final aquest acord té més desavantatges que avantatges seríem els primers que no secundarem aquest acord, que diríem que la feina no ha arribat a bon port i que no secundem aquest procés”.
El mandatari governamental ha insistit en el fet que ara es té una “finestra d’oportunitat” i que ni la sortida de Mònaco, ni el protocol de serveis financers i les declaracions que hi ha hagut especialment la darrera setmana a nivell intern “no ens ha de conduir al que demanen Concòrdia i Andorra Endavant. I que no demanen els actors socials i econòmics. Sí que parlen d’alentiment”, però de manera gairebé metafòrica s’ha demanat Espot. “Què vol dir alentir les negociacions? Tampoc veiem que hi hagi presses. Ni les accelerem ni les alentim. Seguim amb el nostre ritme i amb el nostre rigor. No ens anticipem” i si s’arriba al 31 de desembre havent tancat un acord polític bé i sinó, caldrà continuar.
Perquè tant Espot com Riba s’han mostrat convençuts que hi ha marge per tancar un acord des d’ara i fins a final d’any. Una altra cosa és que després s’hagin d’anar polint serrells més de caràcter tècnic. Fins i tot estan segurs que hi ha marge de maniobra i temps de negociació en matèria de serveis financers tot i el “dur” protocol que ha posat la Comissió Europea sobre la taula. Espot ha reconegut que llegint el document “se’t posen els pèls de punta, o et poses de mal humor” però també s’és conscient que “hi ha molt marge de negociació”.
¿I per què aquesta confiança? Espot ha assegurat que “no som uns dogmàtics de la matèria” però “nosaltres de moment veiem que en allò que hem anat negociant i els passos que hem anat franquejant les coses es resolen raonablement bé” i això “encara ens esperona més a continuar negociant”. Certament ha recordat, el dirigent demòcrata, que en tota negociació hi ha pics alts i baixos, internament i fora, com també va passar, ha citat, durant el procés constituent. Ho deia fonamentalment per les pressions internes tot garantint a certes exigències “no pot ser més opacitat”, menys encara quan “estem al tram final de la Comissió Europea” i “un país aliat” ostenta la presidència de torn del Consell de la Unió. Per tant, ha insistit “tenim una finestra d’oportunitat important, ens agradi o no”.
“Els arguments que se’ns posen per dir ‘no’ o anunciar una suspensió de les negociacions no trobo que estiguin raonats o justificats o que estiguin a l’alçada de la pèrdua que puguin suposar. Sense continuar negociant dir ara suspenem les negociacions seria un acte d’irresponsabilitat política molt gran”
Espot i Riba, que han deixat clar que aspectes com la fiscalitat o les fronteres -formar part o no de l’Espai Schengen- no és objecte de negociació, han tornat a insistir que no es pot fer seguidisme de la decisió de Mònaco i ha lamentat que la posició monegasca, més algunes “declaracions desafortunades”, novament referint-se a Concòrdia, i el protocol de serveis financers han creat una “tempesta perfecta” i en un seguit de pors i neguits que el Govern mirarà de combatre amb “més pedagogia i més transparència”. “Es pot fer millor? Segurament”, s’ha preguntat i respost Espot.
“Hem de ser sincers, no existeix un escenari alternatiu. La millor opció que tenim a l’abast és la que tenim negociant. Que no és perfecta? Efectivament, no és perfecta”, però tampoc no són possibles, ha deixat clar el mandatari governamental “acords parcials” com també ha insinuat Concòrdia. “Aquesta tipologia de relació la UE ja no la vol”. Per tant, “els arguments que se’ns posen per dir ‘no’ o anunciar una suspensió de les negociacions no trobo que estiguin raonats o justificats o que estiguin a l’alçada de la pèrdua que puguin suposar”. “Sense continuar negociant dir ara suspenem les negociacions seria un acte d’irresponsabilitat política molt gran. Un acord que està molt avançat, que s’albira positiu” no es pot deixar a mitges, ha vingut a dir Espot.
I el màxim dirigent executiu ha insistit que si mai hi ha res que fa tombar la truita, “amb molta pena i molt disgustats els primers que direm no serem nosaltres: ‘Nois, aquest acord tal i com està no el portem a ratificació’”, ha dit Espot ja que “no estem aquí per satisfer les institucions europees sinó per establir les bases per un país millor per als nostres ciutadans i les nostres ciutadanes” tot pensant que l’acord d’associació “a mitjà o llarg termini serà una font d’oportunitat”.
REFERÈNDUM
“Si l’acord és bo i té més avantatges que desavantatges” es portarà a referèndum, una consulta que “no es pot fer d’un dia per l’altre i s’ha d’explicar molt bé als ciutadans i les ciutadanes què és el que estan votant”. Amb tot, però, “no cometre l’error de convertir un referèndum sobre l’acord d’associació en un referèndum sobre la meva persona o sobre la gestió del meu Govern”, ha deixat clar un Xavier Espot que encara ha anat més enllà: “Aquells que anhelin o tinguin la intenció d’anar en contra de l’acord d’associació perquè suposarà la caiguda d’aquest Govern, això no s’esdevindrà.”
“Si es diu ‘no’ al referèndum s’obre un escenari incert i el que requerirà és estabilitat política i ens tocarà governar fins al final i gestionar aquest nou escenari més incert i complicat de la millor manera possible”
I ha insistit: “Res més lluny de la realitat, perquè si es diu ‘no’ al referèndum s’obre un escenari incert i el que requerirà és estabilitat política i ens tocarà governar fins al final i gestionar aquest nou escenari més incert i complicat de la millor manera possible.” Més: “Dir ‘no’ a l’acord d’associació no vol dir que l’endemà tot continuï igual, com si res hagués passat.” I és que “condicionarà moltes decisions futures”. Espot i Riba han anat remarcant, sempre que han pogut, que ara és el moment. Perquè en cas contrari, i en el millor dels casos, “sempre que puguem haurem de continuar amb els mateixos sectors econòmics que tenim ara”.
“No ens hem d’enganyar, al final ara hi ha un escenari propici per poder aconseguir aquest acord d’associació, tot fa pensar que en un país ja prosperarà, com és San Marino. Aquest acord amb San Marino s’esdevindrà, amb Mònaco no s’esdevindrà” i en Andorra Europa té una posició intermèdia. I, ha explicat el cap de Govern, Brussel·les ja ha deixat clar que “la prioritat de la propera Comissió no serà la represa d’una negociació amb els petits països”.
Europa se centrarà en “l’adhesió dels països dels Balcans i l’adhesió d’Ucraïna, la preocupació internacional està més abocada” a grans temes de geopolítica del tot comprensibles. Una suspensió de negociacions abans d’acabar la negociació “és una suspensió sine die” i, a més, “el que està clar és que Brussel·les no es mourà del mandat de negociació del 2015. Normalment com més tard arribes més difícil és arribar a un acord més beneficiós i adaptat a les teves necessitats. Si renunciem a aquest projecte serà durant molts anys i de ben segur no serà en el futur no seria més beneficiós al que hem estat negociant fins ara”.
SECTOR FINANCER
Hores d’ara, l’os dur de rossegar, i el que ho ha fet esclatar tot plegat, situació que Espot i Riba han deixat clar que no els ha agradat gens, és el protocol sobre serveis financers (“Aixecar tots aquests punts quan no els hem començat a discutir no ens posa en una posició gaire confortable”, han indicat els dirigents polítics). En aquest sentit, el secretari d’Estat ha advocat pel fet que “no ens hem d’atabalar” per “la posició de màxims” exposada per Brussel·les. I els dos dirigents polítics han deixat clar que “un dels aspectes que són una línia vermella és la reciprocitat en l’establiment” dels bancs europeus a Andorra mentre que els andorrans, fins que no siguin validats, no podran accedir al mercat interior.
El cost de les auditories, la clàusula específica de salvaguarda o el termini per adaptar-se a les exigències d’Europa són altres aspectes a negociar. O a modular. Perquè entre els punts sobre els quals parlar amb Brussel·les també hi ha l’accés a un prestador d’última instància. Amb tot, però, Espot ha indicat que “el prestador d’última instància no està en el mandat de negociació i això és molt difícil d’incorporar”. Ha de ser objecte d’una altra negociació, no pas la referent a l’acord d’associació. Ara bé, sí que es pot intentar que dit acord obri una escletxa a trobar un suport dins de la UE si no pot ser el BCE el paraigua últim. “Tenir un acord d’associació ens facilitarà molt més poder tenir un prestador d’última instància que no pas sense acord d’associació”, ha afirmat el cap de Govern.
“No vull que em tractin pitjor perquè sóc Andorra però tampoc puc demanar que se sigui més laxe” manté el líder demòcrata, que aclareix que “el prestador d’última instància no està en el mandat de negociació i això és molt difícil d’incorporar”
Espot ha recordat que “no tenim banc sistèmic ni tenim banc central” i, per tant, mirant que el protocol sobre serveis financers obri la porta a negociar un prestador d’última instància amb un tercer ja seria un gran què. El cap de Govern ha admès que l’actual executiu no ha negociat amb cap regulador internacional si podria estar interessat en ser el garant últim del sistema. I Espot ha mirat de treure pressió a Espanya i el seu banc central. El líder demòcrata ha assegurat que hi hauria estats que podrien “tenir interès en aquest sentit”. I ha posat l’exemple dels Països Baixos deixant clar que era sols una possibilitat mai tractada. “Hi ha moltes opcions damunt la taula”, ha indicat Espot.
El cap de Govern i el secretari d’Estat per a la UE han recordat que la plaça financera andorrana passa múltiples avaluacions i les auditories proposades al protocol financer tindrien una “incidència nul·la” quant a solvència, perquè la plaça “passaria la prova i amb nota alta”. Un altre tema és la complexitat i durada del procés de control. “No vull que em tractin pitjor perquè sóc Andorra però tampoc puc demanar que se sigui més laxe”, ha sentenciat Espot, que ha recordat que hi havia algunes veus, temps enrere, que ni tan sols volia Andorra en el mercat interior financer. Per tant, per al cap de Govern, que es contempli la posició -encara que a partir d’un punt de partida dur- és un pas endavant. En dret comparat, ha reconegut Espot, tampoc no tindria sentit deixar fora de qualssevol entesa una de les quatre llibertats.
Comentaris (47)