Espot ha fet aquestes manifestacions després d’una nova reunió del pacte d’Estat sobre la Unió Europea (UE) que ha servit, fonamentalment, per començar a traçar el pla de comunicació per intentar revertir la baixa adhesió a l’acord que hi ha actualment, per fer una lectura conjunta de l’enquesta inclosa en l’Observatori relativa a l’acord d’associació. Espot, malgrat fer “crítica i autocrítica” també ha recordat que hi ha només cinc punts de diferència entre els que estan a favor de l’acord i els que preferiren l’statu quo actual o menys relació amb Europa.
La trobada dels integrants del pacte d’Estat també ha servit per repassar com reprendre en cabal comunitari. En aquest sentit, el màxim responsable de l’executiu ha destacat que s’ha fet fins ara un treball tan detallat que es té plenament identificat què caldrà assumir. En aquest sentit, Espot ha assegurat que no es compta que s’hagi d’incorporar més de quinze persones, de nous treballadors públics en un departament específic transversal que caldrà que tingui referents en cadascuna de les àrees actuals de l’administració.
LA SITUACIÓ DEL TEXT I EL REFERÈNDUM
Després de la trobada amb representants demòcrates (Jordi Jordana), socialdemòcrates (Judith Salazar), de Ciutadans Compromesos (CC, Carles Naudi), Acció (Judith Pallarés), Unió Laurediana (Oliver Alís) i l’observador i representant de Progressistes-SDP (Jaume Bartumeu), Espot ha explicat que “tenim un text parcial que s’ha redactat majoritàriament en francès, ara s’està acabant de completar i fent la redacció autèntica en llengua anglesa que és la llengua principal de treball de la comissió. Després es farà la traducció a totes les llengües oficials de la UE i nosaltres també traduirem a la nostra llengua oficial”.
“Com més aviat millor i quan estiguem autoritzats, entregarem el text, el contextualitzarem, l’explicarem, el comentarem i evidentment el traslladarem a tots i cadascun dels col·lectius amb l’èmfasi i pedagogia necessària”
A partir d’aquí es posaran en marxa “tots els procediments de ratificació per part del Parlament Europeu i després els nostres procediments interns. En aquest sentit encara no se sap si un cop, com a conseqüència de tota aquest treball que esmentava, si aquest text podrà ser ratificat pel Parlament Europeu actual o si caldrà esperar al nou Parlament Europeu, la qual cosa posposaria aquesta ratificació al mes d’octubre o novembre en lloc del mes de maig”. No és una decisió o una situació gratuïta del tot. O com ha dit el cap de Govern, malgrat que s’ignoren certs detalls, tot plegat “impactarà tmbé en la data de celebració del referèndum perqupè no és el mateix si s’aprova per part de les institucions europees el mes de maig, llavors el referèndum seria tal com havíem fixat inicialment a finals d’aquest any, i si s’acaba aprovant a la tardor, segurament el referèndum seria a principis del 2025”.
En tot cas, segons Espot hi ha una forquilla d’uns sis mesos que situen el referèndum, molt previsiblement, entre principi d’aquest proper mes de novembre i, ja, a final de març del 2025. En tot cas, encara que el Parlament Europeu no pugui aprovar el text abans de la seva dissolució, “no ens hem de preocupar excessivament” pel que passi després, perquè l’acord amb Andorra “no depèn de la tendència ideològica majoritària” de la futura cambra parlamentària europea. Xavier Espot també ha afirmat que no es preveu que les assembles legislatives de tots els països de la UE hagin de ratificar el text perquè no es preveu com a acord mixt i ha assegurat que el primer esborrany de text definitiu i autèntic es preveu tenir-lo a final d’aquest març.
Des del punt de vista de la preparació interna del referèndum, el mandatari governamental ha explicat que “el text de la llei del referèndum actualment vigent, creiem que és un marc que així a priori pot semblar suficient, potser algun petit desplegament reglamentari i després prendre decisions molt concretes. Des de qüestions molt específiques com quina és la pregunta a formular, com s’articularà tot plegat, quins seran els mecanismes de ratificació parlamentària, si previs o posteriors”. En aquest sentit, durant la reunió del pacte d’Estat “hem fet una mica de pluja d’idees i tot això perfilar amb assessoraments jurídics oportuns”.
Tan aviat com hi hagi un primer text autèntic definitiu i, per tant, molt abans del referèndum “es faran lectures comentades, s’entregarà tot el text per esvair qualsevol dubte o suspicàcia i es veurà que no hi ha res a amagar. Evidentment es faran 50 mil milions d’interpretacions, però d’aixo ja en som conscients, i nosaltres no tenim res a amagar”, ha dit el dirigent polític demòcrata, que ha insistit que “com més aviat millor i quan estiguem autoritzats, entregarem el text, el contextualitzarem, l’explicarem, el comentarem i evidentment el traslladarem a tots i cadascun dels col·lectius amb l’èmfasi i pedagogia necessària”.
COMUNICACIÓ I VALORACIONS
Justament, una de les coses que s’han fet durant la reunió del pacte d’Estat d’aquest dilluns ha estat avaluar les accions de comunicació, de tot tipus, que es poden fer per fer arribar el missatge de la necessitat de l’associació amb Europa. “Aquest és un projecte de futur, és un projecte positiu, esperançador, de cara a la prosperitat econòmica i social del nostre país en els propers decennis.” Comunicar què suposa l’acord, ha dit Espot, no és una feina només del cap de Govern i del secretari d’Estat, sinó d’un conjunt d’ambaixadors que inclouen els partits del pacte d’Estat i membres de la societat civil. Es faran actes diversos i “reunions amb uns noranta o cent col·lectius específics que ja tenim detectats i que van des d’empresaris fins a sindicats, o col·legis professionals per parlar també de les seves problemàtiques específiques”.
Espot ha parlat del resultat de l’Observatori, i ha ressaltat que “si dividim en dos blocs, els proadhesió i els que volen statu quo -que difícilment perviurà- o menys relació amb la UE, estem parlant d’una diferència de 5 punts, de 37 a 42% aproximadament. Amb un percentatge molt significatiu d’indecisos” i en un moment “on aquestes accions d’explicació ni tan sols s’han iniciat, i també en un context especialment convuls i difícil”. D’una banda per la tensió sobre l’habitatge i el poder adquisitiu que “té impacte en la decisió sobre l’acord d’associació” i “en un moment on moltes coses” relatives a l’acord “no estaven tancades” i “encara el panorama era molt boirós”.
“Hi ha lloc per l’esperança i convençut que els andorrans i andorranes al final faran gala de pragmatisme, de sentit comú i de creure també el que es trasllada des de les institucions legítimament elegides. Per tant, crec que faran confiança al Govern, a la gran majoria de consellers i conselleres generals i al conjunt de les altres institucions perquè tenen clar que realment aquest és la via si volem que el país prosperi en els propers decennis”
Amb tot, segons Espot, “hi ha lloc per l’esperança i convençut que els andorrans i andorranes al final faran gala de pragmatisme, de sentit comú i de creure també el que es trasllada des de les institucions legítimament elegides. Per tant, crec que faran confiança al Govern, a la gran majoria de consellers i conselleres generals i al conjunt de les altres institucions perquè tenen clar que realment aquest és la via si volem que el país prosperi en els propers decennis”. Amb tot, el cap de l’executiu ha deixat clar que “també hi ha lloc per l’autocrítica i per la crítica. Segurament hem fet coses malament o no prou bé que ens portin a aquest descens en el suport de l’acord d’associació”.
Espot ha apuntat que “hi ha factors exògens, però segurament nosaltres també hem de revisar la forma com expliquem, com comuniquem, com hem traslladat a la ciutadania la negociació. Un cop desbrossat el terreny, centrarem en comunicar de la millor manera possible, vol dir de manera certa, fiable, transparent i amb tots els ets i uts”. Se li ha demanat al dirigent demòcrata per les coses que no s’estan fent bé i Espot ha respost, posant un parell d’exemples, que “quan es diu que l'acord d’associació suposarà una pujada d’impostos, quan es diu que l'acord d’associació suposarà la supressió de les fronteres, doncs potser hem de repetir fins a la sacietat que això no és veritat, perquè no és veritat”.
El cap de Govern hi ha afegit que “segurament hem volgut o s’ha personificat massa aquest acord d'associació, que és un projecte no del Govern, sinó del conjunt del país en el secretari d'Estat i en mi mateix. I crec que això potser també és un error, perquè vol dir que si al final nosaltres portem un cert desgast per altres qüestions com l’habitatge i aquest desgast també es trasllada a aquest altre projecte. Per tant, doncs també hem de diluir en el bon sentit de la paraula i hem de fer extensiu a molta més gent la defensa i aportar les regnes de la defensa d'aquest projecte”.
CABAL COMUNITARI
Durant la reunió amb els representants del pacte d’Estat, s’ha avaluat també la represa del cabal comunitari. I en aquest marc, Espot s’ha mostrat extremament tranquil. Confiat, fins i tot. El líder taronja ha assegurat que fins ara s’ha fet un treball tant detallat, i s’han centrat tants esforços en la negociació -descuidant fins i tot la comunicació, ha vingut a dir- que “nosaltres som perfectament conscients de la càrrega administrativa que pot suposar la implementació d'aquest cabal. Fins i tot tenim una previsió bastant fidedigna de quin pot ser el cabal comunitari futur i per tant la feina que això ens suposarà. Nosaltres ho hem d'acabar de perfilar, però li puc garantir que amb les estructures actualment existents i amb un cert nombre que és molt raonable i molt assumible i païble, aquest cabal comunitari es pot integrar al nostre ordenament jurídic de la millor manera possible”.
Espot, que ha posat algun que altre element comparable amb Liechtenstein, ha assegurat que no caldrà anar gaire més lluny dels recursos humans, dels efectius que va incorporar el país centreeuropeu al seu dia per reprendre tot el cabal comunitari necessari. “Crec que amb quinze noves incorporacions com a màxim hem de ser capaços de fer-ho”, ha indicat el mandatari governamental, ressaltant que aquesta quinzena de nous treballadors públics constituirien una mena de departament transversal que hauria d’estar reforçat pels referents degudament formats que hi haurà d’haver en cada àrea governamental.
Espot ha ressaltat que la integració del cabal comunitari s’ha de fer “de la millor manera possible, parlo no d'incorporar per incorporar sinó d’incorporar de manera adequada i ben feta, que és com ho farem gràcies als instruments que ens permet aquest acord d’associació. I això enllaça amb un argument que a vegades és important posar damunt la taula, que és que a diferència dels acords parcials que nosaltres teníem fins ara amb la Unió Europea, aquest acord d'associació ens dota d’un plus de sobirania, en el sentit que tot aquest futur cabal comunitari que s’hagi d’implementar al nostre país nosaltres tenim capacitat d’analitzar i de demanar modificacions al respecte”. És a dir, abans que s’aprovi, Andorra hi podrà dir la seva si troba que alguna norma europea pot anar contra els interessos nacionals. Dret a queixa hi ha. Una altra cosa és que s’acordi o es permeti el canvi.
Comentaris (29)