El passat 15 de desembre es va celebrar una nova trobada de la comissió mixta constituïda entre els dos estats per avaluar l’estat de la qüestió després que s’haguessin fet unes primeres anàlisis sobre el terreny. “S’ha fet molt poca cosa”, admet l’ambaixador espanyol a Andorra, Àngel Ros, que presidia la trobada per part hispana. El seu homòleg andorrà, Vicenç Mateu, era el màxim representant institucional del Principat en la reunió. La resta eren tot tècnics.
Es van posar damunt la taula les visures fetes fins ara i es va establir la metodologia de treball en relació a les anàlisis documentals, que és el que s’anirà fent en una època que no és gaire aconsellable, al Pirineu, anar sobre el terreny. “Quan acabi la campanya de la neu es tornarà a sortir a buscar rastres, senyals topogràfiques”, i per al proper mes de juliol ja s’ha acordat una nova trobada de les parts per anar avaluant l’avenç dels treballs.
Àngel Ros assimila la revisió iniciada a partir de l’alerta generada pels agents rurals al parc de l’Alt Pirineu, en territori català, terme municipal de Valls de Valira, amb la revisió que es va fer al costat francès per la diferència que va ocasionar l’aprofitament de l’estany de les Abelletes i una rectificació prèvia de la frontera que es va fer arran de la construcció del túnel d’Envalira. Tota la tramitació va durar dues dècades. L’acord va trigar quatre anys més en ser vigent i fins tres anys després (al 2019) no es van col·locar les fites que delimitaven la frontera dels dos països arran dels nous acords.
O sia, la revisió encetada ara i que ha portat ja sobre el terreny experts designats pel ministeri de Territori andorrà i especialistes de l’Institut nacional geogràfic espanyol i del Centre geogràfic de l’exèrcit de terra d’Espanya va per llarg. I no es farà cap compensació fins que no acabi la feina que es vol estendre a tota la frontera. “Es vol esperar a tenir-ho tot llest”, ha admès l’ambaixador espanyol, que és gairebé impossible que com a màxim representant de la legació diplomàtica espanyola vegi com acaba la feina.
Hores d’ara ja s’han recuperat algunes fites de les quals, malgrat potser tenir notícies o estar documentades, no es tenien prou fixades com es té ara. La feina sobre el terreny es va iniciar sobre el planell de la Tosa, on hi ha bastit el parc solar de Pal, però ha anat una mica més enllà. Per ara no es volen treure grans conclusions, encara que es té clar que la infraestructura fotovoltaica que alimenta l’estació massanenca no està situada al 100% ni a Andorra ni a Espanya. O dit d’una altra manera, el parc envaeix territori aliè.
Comentaris (4)