El secretari d’Estat ha presentat els plafons que tant a l’exterior com a l’interior de l’edifici administratiu de Prat de la Creu fan referència a l’evolució de la relació entre Andorra i les institucions europees, des del pacte subscrit el 1990 i que va suposar que per primer cop el Principat fos reconegut de forma legítima com un actor internacional. Aquell acord, clau per al desenvolupament comercial d’Andorra i sense el qual no s’entendria el país que ha arribat als nostres dies, quedarà “derogat” quan entri en vigor l’acord d’associació que ara s’està negociant. Però “tot el seu contingut queda migrat”, segons que ha explicat Landry Riba.
El cap negociador de la delegació andorrana ha explicat que aspectes tan cabdals com el procés post-Brexit i post-Covid dificulten ara per ara poder saber ens quins terminis es podria arribar a concloure la negociació amb Brussel·les. Landry Riba ha afirmat que “caldrà esperar fins a final d’any per assegurar” quin pot ser el calendari, el ‘timing’ a seguir, encara que no es preveu, si no hi ha sotracs nous, dilacions en les converses. Riba ha afirmat que “la probabilitat hi és, la certesa en cap cas” que es pugui tancar un acord en el que queda de legislatura andorrana.
El cap negociador andorrà reconeix que aspectes que eren inicialment secundaris en les converses amb la delegació europea, com l'accés a finançament, ara "esdevenen altament prioritaris"
El secretari d’Estat ha deixat clar, però, que el que es podria arribar a tancar durant els propers dos anys llargs, gairebé tres, serien els intercanvis tècnics i la redacció del text de l’acord. “El que veig complicat en aquest temps és que seguint el compromís” de fer que la ciutadania avali (o no) l’acord, és que “s’hagi pogut organitzar i celebrar el referèndum i que hi pugui haver la ratificació del Consell General”. I més complicat encara seria que les institucions europees tinguessin temps de ratificar un eventual acord que prou faria de ser signat, que no rubricat, almenys si es tenen en compte les prudents paraules de Riba, d’ara i fins al final de la legislatura.
Landry Riba ha admès que més enllà de la negociació global i l’interès d’Andorra en arribar a un acord per les possibilitats que suposadament comportarà per la diversificació econòmica del Principat que el secretari d’Estat considera que s’ha fet evident amb el coronavirus que urgeix més que mai, hi ha “algunes qüestions” que inicialment semblaven “secundàries” que ara “esdevenen altament prioritàries” com l’accés a finançament bé sigui a través de les estructures europees o bé sia mobilitzant programes concrets.
En aquest sentit, el secretari d’Estat ha reconegut que Brussel·les ha deixat clar a Andorra que ara per ara, i mentre no hi hagi un acord d’associació -i després, s’haurà de veure- no hi ha el marc normatiu adequat perquè el Principat pugui accedir al BCE o a instruments com el fons solidaritat. Una altra cosa són “alguns mecanismes d’algunes institucions” europees concretes com podria ser el Banc Europeu d’Inversió que ofereixen finançament per aspectes molt concrets, però que difícilment serien una via d’accés a finançament per a casos com l’eventual crisi que es pot viure actualment arran de la Covid-19. Segons Riba, la UE considera “insalvable” la manca d’un marc legal.
L'acord d'associació hauria de permetre salvar aquest escull. Un acord que serà el fill gran, molt més complexe i integral, que aquell pacte duaner que Josep Pintat Solans i el seu govern va negociar el 1989 i que va suposar que Andorra deixés d'anar del bracet o sota les faldilles de França. Fins llavors, França negociava per compte del Principat. El 28 de juny del 1990 es va signar l'acord, que durant un any tindrà una celebració en forma de plafons tant a dins com a fora de l'edifici administratiu de Govern, també s'ha començat a enregistrar un documental i diverses publicacions. En l'aire queda, pel coronavirus, un cicle de xerrades que s'havia de fer al Consell General. Aquell acord, "per Andorra, però també per França i Espanya" va suposar substituir "les regles comercials establertes via cartes que dataven del 1867".
L'entrada d'Espanya a la CEE el 1986 va forçar la situació. La commemoració dels trenta anys de la firma de l'acord suposa, segons Landry Riba, un "aniversari especialment rellevant", entre altres coses perquè "crea la base sobre la qual s'ha desenvolupat el nostre comerç al detall" i "el règim de franquícies" que ha estat "molt avantatjós" per Andorra perquè és "tres vegades més elevat del que es permet a països tercers". L'acord protagonitzat per Andorra va ser el primer acord en matèria duanera que la CEE de l'època va signar amb un país tercer. Després ho faria amb San Marino i Turquia. Aquell acord, a més, "marca el moment que Andorra comença a adoptar legislació europea. Fa trenta anys que anem adoptant part d'aquest cabal". I el camí, ha garantit el secretari d'Estat d'Afers Europeus, continua.
Comentaris (5)