El sector financer, i especialment la banca, estan a l’expectativa de com avancen els contactes entre les parts negociadores. La Comissió Europea va fer arribar al desembre un ‘non paper’ on establia el seu punt de partida. Alguns dels elements que incloïa el document han fet veure les orelles del llop al sector financer. Per això la delegació andorrana, amb el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, com a cap negociador, no ha volgut esperar més per plantejar un seguit de preguntes sobre aquell document.
“Hi ha hagut una reflexió molt general però cap resposta concreta”, ha explicat Riba des de Brussel·les, que ha deixat clar que aquesta és la manera de funcionar habitual en els contactes que s’han anat fent. La qüestió dels serveis financers és la primera vegada que apareix en una ronda de negociació. Els altres aspectes que s’han tractat, sempre des d’un vessant tècnic i sota reserva perquè el proper executiu pugui sotmetre els avenços que es facin a les reconsideracions que cregui escaients, ja s’havien anat posant sobre la taula en contactes anteriors.
Landry Riba: “La supervisió del sector financer andorrà el farà l’autoritat supervisora andorrana en cooperació amb les autoritats de supervisió europees. Hem demanat com creuen que es podria plasmar aquesta cooperació”
Els negociadors andorrans ja sabien quins eren els neguits del sector financer andorrà. I la reunió d’aquesta tarda, quant als aspectes bancaris, no ha passat d’un intercanvi de preguntes, ha explicat Riba, que sí que ha reconegut que tot i no aparèixer en el ‘non paper’ “hem anunciat que probablement hi haurà una demanda d’accés als mecanismes de liquiditat” del Banc Central Europeu (BCE). Com han fet segons Riba en totes les qüestions plantejades, els representants europeus “han pres nota” i poc més. El nucli essencial dels interrogants partien del document de posició de la Comissió Europea.
El secretari d’Estat ha admès que hi ha neguits respecte de dos plantejaments essencials, un que ve a dir que “la supervisió del sector financer andorrà el farà l’autoritat supervisora andorrana en cooperació amb les autoritats de supervisió europees. Hem demanat com creuen que es podria plasmar aquesta cooperació”. Un altre neguit té a veure amb les auditories que es reclamen del sector, que haurien de ser molt intenses i continuades a l’inici i més espaiades amb el pas del temps.
Landry Riba ha explicat que segons el ‘non paper’ l’auditoria hauria d’incloure una participació d’alguns dels estats membres sense que s’acabi de definir quin rol haurien de tenir aquests estats membres. “Hem demanat de saber què vol dir que els països membres tindran un rol”, ha indicat el cap negociador, que ha indicat que en properes dates hi haurà nous contactes per “remoure la part tècnica” en què podran tenir una interlocució directa els afectats.
Hi haurà llavors representació de la banca, de les asseguradores i dels fons d’inversió. Amb tot aquest treball previ es preveu que Andorra pugui “construir la posició de negociació”. També caldrà veure si a partir dels neguits expressats pels negociadors andorrans, la Comissió Europea varia alguns dels seus posicionaments. En tot cas, la negociació, ja s’ha dit, no tindrà un impacte fins, com a molt aviat, el mes de maig. I més enllà dels serveis financers, l’agenda d’aquesta ronda, que continua aquest divendres, ha inclòs converses sobre la normativa en matèria de duana, clima, reglamentació tècnica dels productes i propietat intel·lectual.
Durant els contactes d’aquest divendres les dues delegacions haurien de debatre sobre la normativa en matèria de medi ambient, transports, seguretat alimentària, agricultura i comerç. La pròxima ronda per a la negociació està prevista pel proper 20 d’abril (abans hi haurà contactes estrictament tècnics), en una sessió per la qual el secretari d’Estat també ha sol·licitat que contingui una agenda tècnica, vist que tot hi ser després de les eleccions, probablement es dugui a terme encara sense un nou Govern constituït.
Comentaris (7)