En la pregunta, la parlamentària laurediana posa el focus en “un context internacional, marcat per l’augment dels conflictes armats, les tensions geopolítiques i els riscos sanitaris o climàtics”. Per això, defensa que “és imprescindible que l’Estat andorrà disposi d’un sistema sòlid i actualitzat per identificar i protegir els seus ciutadans que es troben fora del territori nacional”.
Això, remarca, no succeeix avui dia. A banda, “no hi ha cap mecanisme establert conegut per saber si algun d’ells es troba en una zona de conflicte o en situació de vulnerabilitat fora d’Andorra”. I alerta que “aquesta mancança pot comprometre greument la capacitat del Govern d’actuar amb rapidesa en situacions d’emergència, i contrasta amb els protocols i registres que tenen altres estats per garantir l’assistència consular i la protecció dels seus ciutadans a l’estranger”. Des d’Andorra Endavant es defensa que, si es tira endavant el registre, també “es podria establir una col·laboració interinstitucional -per exemple, amb la CASS- per creuar dades ja disponibles, com els volants de desplaçament, els canvis de residència principal o la cessació de cotització, i així automatitzar-ne una part i millorar-ne l’eficàcia”.
En l’escrit, Montaner fa diferents preguntes que, en unes setmanes, Govern haurà de respondre per escrit. Així, demana si es preveu engegar “un sistema de registre oficial i actualitzat de ciutadans andorrans que viuen o viatgen a l’estranger” i si, en cas afirmatiu, “està previst que aquest registre permeti identificar si es troben en zones de conflicte, de risc sanitari, catàstrofe natural o qualsevol situació d’emergència internacional”. També interroga l’executiu pels “mecanismes d’assistència, coordinació consular o repatriació” que estan previstos en aquests casos.
A la vegada, es demana si, en cas de posar-lo en marxa, es vincularia amb altres bases de dades públiques com ara la de la CASS. Finalment, reclama que es faci públic “quin calendari de treball i quins recursos tècnics i humans es preveuen per desenvolupar aquest sistema”.
MALESTAR AMB LES CONTRACTACIONS DELS JOCS DELS PETITS ESTATS
Paral·lelament, una altra bateria de preguntes escrites presentades per AE, en aquest cas per Noemí Amador, fa referència als Jocs dels Petits Estats -sense tenir en compte que l’organitzador va ser el Comitè Olímpic Andorrà. La formació demana explicacions sobre els criteris de contractació d’empreses durant l’organització d’aquest esdeveniment. Així, s’assegura haver rebut “nombroses queixes” per part de societats del país que “denuncien haver estat excloses de la possibilitat de participar en els contractes de subministrament, logística, restauració i serveis tècnics”.
Per això, AE reclama més transparència i una política clara de priorització del teixit empresarial nacional en tota contractació pública. “Els grans esdeveniments han de ser també una oportunitat de retorn econòmic per a les nostres empreses”, ha afirmat Noemi Amador Pérez, presidenta suplent del grup. “No podem permetre que, mentre el país es mobilitza i fa un esforç col·lectiu, els beneficis econòmics vagin a parar majoritàriament a empreses estrangeres.”
Andorra Endavant ha demanat al Govern un llistat detallat de totes les empreses adjudicatàries, la seva nacionalitat, el tipus de contractació utilitzat i els imports assignats, així com informació sobre possibles subcontractacions. També ha reclamat saber si hi havia mecanismes accessibles perquè les empreses andorranes es poguessin presentar, i si es va aplicar algun criteri de priorització territorial.
El grup considera que aquesta situació reflecteix una manca de planificació estratègica i una desconnexió amb la realitat empresarial del país. Per això, reclama l’elaboració d’un informe d’impacte econòmic detallat que quantifiqui quina part del pressupost dels Jocs ha revertit realment en l’economia andorrana.
Comentaris (7)