Sipaag i SEP conjuntament han signat el recurs administratiu contra el denominat reglament de classificació i revisió dels llocs de treball de l’administració general per garantir que “el sistema de classificació dels llocs de treball sigui transparent, objectiu i respectuós amb els drets dels treballadors públics, d’acord amb els principis bàsics de seguretat jurídica, igualtat i bona administració”. Chato ha parlat de garantir la transparència, per exemple, sobre la metodologia que es pretén aplicar i, igual com Esteves, ha lamentat la discrecionalitat que en principi dona l’eina aprovada pel Govern el 18 de març.
Els dos sindicats denuncien que el reglament impugnat no dona resposta a les mancances que ja van ser assenyalades per diverses sentències judicials recents, que van anul·lar processos de reclassificació per manca de transparència i per indefensió dels treballadors. “Lluny de corregir aquestes deficiències, el nou reglament consolida un model opac i poc garantista.” En aquest sentit, consideren que es tracta d’un reglament aparent, que formalment existeix, però que, “en la pràctica, no defineix els elements essencials del sistema de classificació”.
El reglament impugnat afecta d’entrada els treballadors de l’administració general, “però igualment aquest reglament contempla una disposició addicional que s’aplicarà també als cossos especials. Per tant, tard o d’hora, aquesta manca de transparència i aquesta indefensió acabarà afectant també als cossos especials i es manté com està la publicació”, ha indicat el president del SEP. Els dos responsables sindicals han coincidit a bastament sobre els plantejaments i han mostrat la disposició sindical de parlar, de dialogar amb el Govern.
“Estem oberts al diàleg i no volem haver d’esgotar” la via jurisdiccional, ha afirmat el president del Sipaag. Per a Esteves, el recurs és “una altra oportunitat a Govern perquè rectifiqui aquest reglament i el torni a publicar un reglament amb totes les garanties i compleixi sobretot el que diuen les sentències judicials”. Tant Chato com Esteves han estat molt contundents en indicar que les mancances són l’incompliment “del principi de transparència, també creiem que no es compleix, també, el principi de defensa respecte al treballador públic i també perquè creiem que empara una certa discrecionalitat a l’hora de la reclassificació dels drets del treballador”, en paraules del president del Sipaag, mentre que el seu col·lega educador ha posat l’accent en “la manca d’objectivitat i un excés de discrecionalitat”.
SOL·LICITUDS EN CURS
Chato ha reconegut que no s’entén que només es vulguin reavualuar els llocs de treball de les tres persones que van portar el cas als tribunals i, en certa manera, ha restat ferro i responsabilitat al titular de Funció Pública, Marc Rossell. “El ministre fa poc que ha arribat i al final és un dossier que porta més temps que el que ell fa que està a la cartera. Suposo que és una posició de Govern, no només del ministre.” Amb tot, esperen que sí que valorin les sol·licituds que s’han entrat ara, que van camí de superar les 200.
“Ara amb les sentències el Govern és conscient que aquestes decisions o resolucions que facin a cada persona, abans de fer-ho, primer hauran de passar pel comitè tècnic d’organització i gestió (CTOG)”. Per tant, ha explicat Salustià Chato, “hi haurà un pas més garantista en el sentit que abans de la contesta” hagi de passar per un òrgan col·legial. Ara bé, com que el pas per dit comitè és obligat però el seu posicionament no és vinculant, si la resolució no s’adiu al defensat pel CTOG sí que caldrà acudir als tribunals.
Chato: “Sembla que s’hauria de fer o s’hauria de ser molt més rigorós en el compliment sobretot de la normativa que s’aprova, les lleis, etcètera i un compliment al mandat. Aquesta llei deia que en sis mesos aquests reglaments havien d’estar aprovats”
En fi, que Chato ha admès que l’administració, en relació amb els funcionaris, “sembla que s’hauria de fer o s’hauria de ser molt més rigorós en el compliment sobretot de la normativa que s’aprova, les lleis, etcètera i un compliment al mandat. Aquesta llei deia que en sis mesos aquests reglaments havien d’estar aprovats” i n’hi ha moltíssims que no estan aprovats o, almenys, que no estan en marxa. “Són reglaments que afecten a la carrera professional i, finalment, impacten directament a la capacitat retributiva dels funcionaris”, que ha recordat el president del Sipaag, que sempre “han estat al costat de la població quan hi ha hagut crisis”.
“Sempre hem dit i hem manifestat al departament de Funció Pública és que considerem que cal reorganitzar tots els recursos humans de la funció pública, cal una reforma estructural i no anar fent aquests pedaços, que és una mica el que veiem”, ha afirmat Sergi Esteves. “Des del 2019 no s’han fet aquests reglaments i ara es vol fer tot aquest any, ràpid i corrent, sense una reflexió profunda, i que el que veiem és que això el que fa és acumular més disfuncions en la funció pública, que afecten directament als treballadors, però també afecten a tota la ciutadania perquè empitjoren el servei públic”.
ELS PRINCIPALS MOTIUS DEL RECURS
Manca de definició clara de la metodologia: el reglament no estableix de manera concreta com es classifiquen els llocs de treball, i permet que aquesta metodologia sigui determinada per empreses externes amb sistemes propis. Això impedeix que els treballadors coneguin els criteris que s'apliquen i obre la porta a una possible privatització encoberta de funcions públiques.
Opacitat en els criteris de puntuació: no es fan públiques les escales ni les puntuacions que determinen la classificació dels llocs de treball. Aquesta falta de transparència impossibilita verificar si les decisions són justes i impedeix tant el control sindical com el control judicial.
Excés de discrecionalitat: el reglament permet classificar llocs similars en nivells diferents basant-se en conceptes indeterminats com la ‘complexitat’, sense criteris objectius ni mesurables, fet que pot generar desigualtats injustificades entre treballadors.
Vulneració del dret de defensa: el procediment no preveu un tramit d'audiència prèvia, de manera que els treballadors no poden conèixer ni al·legar sobre la seva classificació abans que aquesta sigui decidida.
Limitacions al dret de revisió: els treballadors no poden sol·licitar directament la revisió del seu lloc de treball, quedant aquesta decisió en mans exclusives de l’administració o dels superiors jeràrquics, fet que pot perpetuar situacions injustes o desactualitzades.
La conclusió és un risc d’arbitrarietat i vulneració de drets: la combinació d’aquests elements genera un risc real d’arbitrarietat en la classificació dels llocs de treball, amb possibles conseqüències directes sobre les condicions professionals i retributives dels treballadors públics. Els sindicats alerten que el reglament, tal com està plantejat, pot impedir un control efectiu de les decisions administratives i vulnerar drets fonamentals com el dret a la defensa i a una tutela judicial efectiva.
REPORTATGE AUDIOVISUAL: Manel Montoro / Rodrigo Carvajal (Altaveu Mèdia)
Comentaris