Diverses fonts han assegurat que lluny de resoldre’s la problemàtica que fa mesos que es va advertir, i que fins i tot va ser debat a l’hemicicle del Consell General, la situació al ministeri que depèn d’Eric Jover va igual o pitjor. Des del mes d’agost s’estarien acumulant importants retards en el pagament a empreses subministradores de béns o serveis a l’administració. A més a més, en molts casos tots els problemes s’intenten imputar als proveïdors, reclamant-los per duplicat i a vegades per triplicat factures que ja han estat lliurades i que es traspaperen pel departament.
Les fonts consultades han assegurat que, pràcticament, per a tot el Govern, d’efectiva, només hi ha una persona que entri factures -amb un entretingut procés de digitalització documental- a l’administració central
Les fonts consultades han assegurat que, pràcticament, per a tot el Govern, d’efectiva, només hi ha una persona que entri factures -amb un entretingut procés de digitalització documental- a l’administració central. És a dir, que protocol·litzi els documents en virtut dels quals els proveïdors han de poder cobrar. Per tant, han assegurat les fonts, s’acumulen desenes de factures amb el retard que això suposa. I això en el millors dels casos. Com s’ha dit, no són poques les factures que s’acaben extraviant.
Segons que ha pogut saber l’Altaveu, hi ha diverses empreses que estan patint moltíssim el retard en cobrar de l’administració. Fins al punt que la seva viabilitat empresarial està en entredit perquè arriba un moment que no poden fer front a les seves responsabilitats enfront a les entitats bancàries que els faciliten finançament, i la tensió de tresoreria és tal que en algun cas pot acabar derivant en fallides.
Entre el personal de Finances, la motivació és pràcticament inexistent. Hi tenen a veure diversos elements relacionats amb la feina. Des de la manca de personal a salaris poc ajustats al mercat laboral. De fet, segons les fonts, per la mateixa feina, en la majoria de comuns es pot abonar 200 i 300 euros mensuals més. I no són pocs els funcionaris que miren d’aconseguir processos de mobilitat horitzontal per, si poden, canviar de departament.
PRESSUPOST
Del ministeri de Finances, un dels darrers en sortir-ne és qui va ser secretari d’Estat d’Economia durant unes poques setmanes i, alhora, cap de l’àrea de Pressupost, Salustià Chato. Comença aquest gener com a tècnic financer a la policia. Surt de Finances, on pretenia Chato més galons, i se’n va al cos de l’ordre, on hi ha diversos sectors que no el rebran amb els braços gaire oberts. El seu pas al seu dia pel departament de Duanes aixeca recels en molts funcionaris de policia. Alhora, no està gens clar tampoc el suposat concurs en virtut del qual l’ex-secretari d’Estat hauria accedit al seu nou lloc de treball.
I encara hi ha un nou element que aixeca dubtes a la policia. Un tècnic analista de finances policials hauria d’investigar, per exemple, eventuals irregularitats a la Federació de Futbol (FAF). Salustià Chato és un dels màxims responsables de l’àrea arbitral de la FAF. I, justament, va sortir per la porta del darrere de la secretaria d’Estat quan les dades que van transcendir en el marc de la denominada ‘Operació Cautxú’ van posar de manifest que havia cobrat per unes tasques que es consideraven incompatibles amb les seves responsabilitats públiques.
En tot cas, la sortida de Chato de l’administració central deixen el departament en aquest cas de Pressupost una mica més coix del que ja ho podia estar.
Comentaris (18)