Els canvis legals s’haurien d’acabar aprovant aquest mateix mes al Consell General. O, en qualsevol cas, abans no agafin formalment vacances els parlamentaris. És el full de ruta traçat per la majoria parlamentària empesa pel Govern, que vol tancar aquesta qüestió abans d’afrontar una tardor que es preveu de tancar serrells abans de la dissolució del Consell i la convocatòria de noves eleccions. I si no hi ha cap gir de guió ara mateix no previst, la idea fomentada fins i tot per la coalició governamental és fer els canvis necessaris per facilitar noves prejubilacions.
Serien alguns centenars els funcionaris que podrien arribar a plegar si ho volen i compleixen les condicions. I segons que han confirmat diverses fonts sindicals, hi ha treballadors públics que ja han advertit els seus superiors que faran el pas tan bon punt sigui vigent la modificació i arribin a complir les condicions fixades. I és que l’ambient en l’administració s’ha deteriorat moltíssim els darrers anys. Els efectes de la pandèmia i de la crisi econòmica hi han tingut una forta incidència.
I sigui pels canvis provocats per aquests dos factors esmentats i per d’altres, el comportament dels dirigents polítics, entès en un sentit ampli, és a dir, no parlant només de ministres o secretaris d’Estat, sinó també de càrrecs de naturalesa o designació política -des de directors o assessors amb veu i vot dins de l’administració- hauria degradat també les relacions humanes i personals fins al punt que el malestar en moltes àrees de l’administració és molt elevat i, d’aquí, l’interès en marxar-ne. De fet, i més enllà de jubilacions o similars, hi ha tres situacions que fa no tants anys no es donaven mai i que ara tot sovint es repeteixen: edictes que queden deserts per manca d’aspirants, treballadors públics que prefereixen marxar al privat, i empleats de l’administració central que miren de passar als comuns a través de concursos horitzontals.
Comentaris (53)