La resolució, de vuit pàgines, sentencia que “el recurs administratiu no aporta cap element nou susceptible de desvirtuar la legalitat del reglament de classificació i revisió dels llocs de treball de l’administració general”. Els sindicats mantenien, entre moltes altres coses, que en essència el Govern havia elaborat un reglament per poder beneir les reclassificacions efectuades i qüestionades per la Batllia. “Els recurrents consideren que aquestes mancances -referint-se a totes les anomalies que el recurs enumera- vulneren els principis de legalitat, seguretat jurídica, transparència, objectivitat, igualtat i tutela judicial efectiva, així com el dret de defensa dels treballadors”. Era per aquest motiu que més enllà de demanar la suspensió cautelar es demanava la nul·litat del decret.
Però el Govern desestima les pretensions sindicals ‘esbudellant’ de dalt a baix -amb raó o sense segurament ho haurà de dir la jurisdicció administrativa, ja s’ha dit- la impugnació de Sipaag i SEP. D’entrada recorda que les decisions judicials que van considerar nul·les certes revisions laborals només tenen efecte sobre aquells determinats llocs de treball en concret. I que no es pot fer extensiva la nul·litat pretesa. I s’assegura també que el reglament no persegueix pas “blindar” les reclassificacions efectuades el 2023 i el 2024 si no que “dona compliment al mandat legal” que fixava la llei de la Funció Pública i estableix “un marc normatiu general, estructura i coherent per a la classificació dels llocs de treball, la qual cosa evidencia una actuació ajustada al principi de legalitat i no pas una voluntat d’elusió”.
DETALLS
També refuta les ‘acusacions’ sindicals del fet que en el reglament no es detalli amb exactitud ja sia el procediment, ja sia la metodologia que cal usar per fer les revisions laborals. “La norma reglamentària no està obligada, legalment, a incorporar el detall exhaustiu de tots els instruments tècnics d’avaluació, ja que això desnaturalitzaria la funció pròpia del reglament i impediria l’adaptació a criteris tècnics evolutius”. I també es deixa clar que es pot recórrer a assessorament extern perquè, en el fons, ve a dir la resolució, “la decisió pública roman en mans de l’administració”. “No existeix ni remissió en blanc, ni degradació normativa, ni cap vulneració del principi de seguretat jurídica”.
També manté la resolució que “la transparència exigible no equival a un dret absolut a conèixer qualsevol element intern, auxiliar, comparatiu o preparatori, especialment quan pugui afectar dades de tercers o elements organitzatius interns”. S’assenyala també que “el reglament no permet una diferenciació lliure o arbitrària” i que “no habilita decisions discrecionals lliures, sinó diferenciacions i decisions tècniques justificades, perfectament fiscalitzables”. “No es pot apreciar cap vulneració dels principis d’igualtat, seguretat jurídica o interdicció de l’arbitrarietat”, s’indica.
I després de deixar clar que no hi ha “cap obligació legal general d’incorporar un tràmit d’audiència prèvia en procediment de naturalesa organitzativa o de gestió interna de recursos humans” i d’assegurar que “la classificació dels llocs de treball no constitueix un procediment sancionador ni un procediment limitatiu de drets”, es posa de relleu “la naturalesa estatutària de la relació funcionarial”.
L’ADMINISTRACIÓ ORGANITZA
“Els funcionaris no es troben en una relació contractual bilateral amb l’administració, sinó en una relació de dret públic de caràcter estatutari, definida unilateralment per la llei i el reglament”, manté la resolució, que afegeix que “això implica, com a conseqüència directa i inqüestionable, que, les condicions de treball, inclosa la classificació dels llocs, no són objecte de lliure disposició individual”. Per tant: “La iniciativa en matèria d’organització correspon exclusivament a l’administració.”
“La classificació i revisió dels llocs de treball forma part del nucli essencial de la potestat d’autoorganització administrativa. Permetre que cada funcionari pugui instar unilateralment la revisió del seu lloc equivaldria a desnaturalitzar completament aquest principi i a introduir una dinàmica incompatible amb el funcionament ordenat de l’administració” i “el reglament estableix, de manera coherent i legítima, un sistema de revisió basat en supòsits taxats (numerus clausus), vinculats a necessitats organitzatives i no a iniciatives individuals”, especifica la resolució dictada els darrers dies.
Aquesta configuració, doncs, “no restringeix cap dret reconegut legalment, perquè aquest dret no existeix. Únicament respon a criteris d’eficiència, coherència i racionalitat administrativa. Pretendre l’existència d'un dret del funcionari a instar la revisió del seu lloc implica traslladar categories pròpies del dret laboral al règim estatutari, extrem jurídicament improcedent”. I per totes aquestes raons i alguna més, es desestima finalment de ple la impugnació sindical. El cop de porta és evident. Ara faltarà que Sipaag i SEP decideixin (o no) dur la decisió governamental a la Justícia.
Comentaris