Acord sobre transferències: de l'avenç de Toni Martí a la manca d'equitat de Pere López

  • Mentre el cap de Govern defensa les virtuts de l'acord tancat dilluns en la reunió a tres bandes, els consellers del PS consideren que el pactat és "inacceptable"
  • Els socialdemòcrates lamenten que hi ha comuns que reben molts diners sense haver de desplegar tota la capacitat impositiva que la llei els atorga
  • El màxim responsable executiu afirma que res no obliga a aplicar uns tributs o no aplicar-los però que, en tot cas, en dos anys les corporacions hauran de tenir el marc fiscal complet

Toni Martí defensa l’acord sobre les transferències i Pere López l’ataca. Sense mitges tintes ni l’un, ni l’altre. El cap de Govern considera que el pacte establert sobre els diners que el Govern ha de transferir als comuns “no és una reformeta” i sí un avenç molt significatiu. Per al líder parlamentari del Partit Socialdemòcrata, el nou marc transferencial és “inacceptable” perquè “ni és just ni és equitatiu”. Els socialdemòcrates amb tota seguretat no votaran a favor de la reforma de les lleis de competències i transferències però encara no està clar que ho facin en contra. El tancament de les negociacions, dilluns passat, no ha fet tancar el cercle de tot plegat.

Les lleis que estableixen les competències comunals i el volum de diners que el Govern ha de transferir a les corporacions parroquials formen part del moll de l’os de la normativa de l’Estat. Són institucionalment fonamentals. Però no interessen a ningú. Al carrer, s’entén. Els polítics s’esquincen les vestidures i les declaracions, contradeclaracions, negociacions i contranegociacions omplen pàgines i pàgines, espai de totes menes i minuts, hores, d’atenció política. Més enllà d’això, i malgrat l’afectació directa que, d’una manera o altra, aquestes normes acaben tenint a la butxaca del ciutadà, la immensa majoria dels habitants del país senten ploure quan se’ls parla de la qüestió. Però els polítics en parlen, en parlen, i en tornen a parlar. Aquest dimecres ho han fet dos dels consellers generals socialdemòcrates. Pere López i Gerard Alís. Gairebé a mode de resposta s’hi ha referit més tard Toni Martí.

Versió socialdemòcrata

Els dos parlamentaris socialdemòcrates han demostrat, amb dades durant una roda de premsa, que el repartiment que es vol impulsar afavoreix parròquies que no utilitzen tots els seus recursos impositius en detriment d’altres amb una pressió fiscal sobre els ciutadans molt més elevada. El president del grup mixt ha volgut defensar, en canvi, la distribució posada sobre la taula per la formació, tot deixant clar que, tot i ser més justa, manté a la perfecció el criteri de solidaritat. I és que, ha explicat López, el model proposat des del PS fa el repartiment “d’acord amb uns criteris objectius” i seguint “la realitat dels comptes comunals”. Així, els percentatges apuntats (25% a parts iguals, 35% per població, 15% per territori, 10% per infants i gent gran i 15% per xarxes) s’han definit “després d’analitzar els pressupostos i la despesa vinculada a cada àmbit”. Per tant, “responen a una realitat econòmica”, a diferència de la distribució esgrimida pel Govern on, ha denunciat, “la imputació dels percentatges ha estat absolutament arbitrària”. Per a López, “el que s’ha estructurat són uns criteris diferents dels de l’any 1993 però que, per la via de l’assignació arbitrària, la voluntat que hi ha al darrere és assolir un resultat molt equivalent i, en cap cas, un que vingui d’una voluntat de fer un tracte just, equitatiu i per igual a totes les parròquies”.

Els dos consellers del PS han presentat diversos quadres comparatius. El primer, amb la pressió fiscal equivalent per parròquies (comparant el que suporta cada ciutadà pel foc i lloc i per l’impost de propietat i l’inquilinat). El quadre permet observar “una diferència significativa” perquè a algunes parròquies no s’apliquen tots. “Al nostre entendre, és un dels efectes de l’actual model de transferències”, ha afirmat López. El conseller general del PS ha volgut posar en relleu que “l’assignació de transferències per sobre del que és la realitat econòmica de la parròquia dóna la possibilitat a comú de no desplegar el marc fiscal”. En definitiva, “com hi ha molts diners que vénen de transferències, no cal desplegar els impostos per equilibrar els pressupostos comunals”. En canvi, ha lamentat, “a altres parròquies els comuns es veuen en l’obligació de situar els seus impostos a nivells màxims per compensar el que no reben per transferències”.

Una segona comparativa presentada ha estat la transferència que rebia cada habitant segons la parròquia tant amb el model del PS com amb el del Govern. Això ha permès López afirmar que “no és insolidària”, ja que “el que es percep a parròquies menys poblades continua sent molt més significatiu que a les més poblades però està a un límit just i equitatiu en combinació amb la pressió fiscal”. En aquest sentit, Gerard Alís ha recordat que “els comuns tenen tres fonts de finançament: impostos, transferències i ingressos patrimonials”. Amb totes tres, “han de fer els equilibris necessaris per quadrar els pressupostos”. Per això, “trobem inadmissible l’argumentació de Govern per defensar el seu model, quan diu que hi ha comuns que tenen una gran dependència de les transferències”. El parlamentari té clar que “no s’ha de forçar els comuns a posar o apujar més impostos però no és just que es doni més diners a aquelles parròquies on la pressió fiscal és menor perquè això fa que uns ciutadans surtin més afavorits”

López no ha dubtat, davant aquesta informació, en mostrar-se molt crític amb la proposta que, si res no canvia, vol tramitar Govern. “Des d’una visió global de país, la reforma que es proposa és inacceptable; els desequilibris entre parròquies són massa notables”, ha assegurat, tot indicant que “mantenir aquests criteris és injustificable vist el desequilibri que provoca”. López ha apuntat que “la voluntat no és una guerra entre comuns sinó fer un tracte just i equitatiu per totes les parròquies, a diferència del model del Govern que perjudica algunes parròquies en concret”

Des del PS es té clar que durant la tramitació parlamentària del text “farem les esmenes escaients perquè es reculli el nostre model”, al mateix temps que ha llençat un missatge cap a la majoria demòcrata al Consell General. “No pot fer ulls clucs i també haurà d’explicar què pensen d’informacions i dades com les que hem donat”, ha indicat. A la vegada, ha reclamat  als cònsols de les parròquies més perjudicades pel sistema de repartiment proposat pel Govern que tinguin “un paper més actiu”. I és que, ha advertit, “no hi ha prou amb dir-ho a una reunió. Cal aquest paper més actiu perquè també ho hauran d’explicar als seus ciutadans”

Versió governamental

Poques hores després que s’haguessin referit a l’acord sobre les transferències els parlamentaris socialdemòcrates, també ha parlat de la qüestió el cap de Govern. Toni Martí s'ha mostrat satisfet que la reforma de les competències i les transferències tiri endavant gràcies al suport del grup parlamentari liberal. En canvi, ha mostrat la seva sorpresa per les crítiques del PS, i ha lamentat que per una discrepància en la qüestió de les transferències hagin d'acabar també votant en contra de la modificació de la Llei de competències. 

Respecte a la proposta de repartiment de transferències socialdemòcrata, que donaria més diners a Andorra la Vella, Martí ha assegurat que les parròquies més poblades "reben més diners, abans i ara". I sobre el fet que no totes les parròquies hagin desplegat les figures impositives existents, ha recordat que la Llei de finances comunals no les obliga a fer-ho, però que malgrat tot, s'ha arribat a l'acord que en un termini de dos anys s'hagin d'aplicar totes per evitar penalitzacions. Amb tot, el cap de Govern ha respost al PS que "si anem a comparar, s'ha de comparar tot", assegurant que és cert que Canillo no aplica l'impost d'inquilinat, però, per exemple, el dret de construcció no és igual a totes les parròquies. Martí també ha assegurat que la modificació de les dues lleis "no és una reformeta", sinó un avenç molt significatiu després de 25 anys.

El màxim responsable governamental ha destacat que s'ha aconseguit el gran objectiu, que era que els comuns renunciessin a més diners "en favor de la sostenibilitat general", i ha explicat que els criteris de repartiment s'han fet pensant en què els comuns, amb la seva situació actual, estiguin confortables. Martí ha assegurat que totes les propostes que s'han aportat, incloent la del PS, s'han fet partint de la base de la filosofia de repartiment proposada pel Govern. "En línies generals, el PS està d'acord gairebé amb tot, però es ven com es ven", ha lamentat.

En relació a la proposta socialdemòcrata, que dona més pes a la població i a les xarxes, de manera que sortirien guanyant Andorra la Vella i Sant Julià, Martí ha assegurat que les parròquies amb més població han rebut sempre més diners, i que ara també. També ha agraït a Conxita Marsol i a Josep Miquel Vila "que hagin dit el que pensaven i que s'hagin defensat", però assegura que Marsol no ha demanat 800.000 euros més tal com proposa el PS. A més, el cap de Govern ha assenyalat que mentre que a la capital les transferències no són ni un 30% del pressupost, a Ordino són gairebé un 70%, "perquè no tenen la capacitat de generar tants ingressos". També ha afegit que Andorra la Vella o Escaldes-Engordany no tenen la problemàtica de tenir una estació d'esquí deficitària, com és Arcalís.

Amb informació i fotografia de l'Agència de Notícies Andorrana

Informació complementària: comparativa elaborada per Govern / dades proposta PS

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.