L’anunci de l’arribada de Casamitjana l’ha fet Vives en el marc de la visita pastoral. De la baixa de Villegas, l’únic andorrà en ser ordenat sacerdot en molts anys, no se n’ha dit res. De fet, ni des de l’entorn de l’exmossèn no se’n vol parlar. Discreció màxima. Més encara quan la renúncia al sacerdoci és definitiva i el jove teòleg s’ha incorporat a l’empresa privada, al sector financer, i voldria passar pàgina de la qüestió. Casamitjana deu ser el contrapès a Villegas, per dir-ho d’alguna forma.
Vives va acudir a Roma per respondre a la convocatòria de Bergoglio juntament amb els bisbes de totes les diòcesis membres de la Conferència Episcopal espanyola (CEE). El titular del bisbat d’Urgell és el president de la comissió episcopal de la CEE pel Clergat i els Seminaris. És a dir, li toca de ple la qüestió de les noves vocacions i dels nous seminaristes. “Vam tenir un dèficit de vocacions dels nostres joves”, ha reconegut Vives en el marc de la visita pastoral a Andorra la Vella. De la visita al Vaticà en van sortir encara prou ben parats.
Els bisbes espanyols esperaven la repulsa de Francesc després de l’informe del Defensor del Poble espanyol en relació amb els abusos a menors. L’informe en qüestió registre dos casos al bisbat d’Urgell en poc més de dues dècades. Bergoglio no es va referir suposadament en cap moment a aquesta qüestió en la trobada amb els religiosos espanyols, entre els quals Vives. Però sí que els va parlar de la gestió dels seminaris, deixant clar que, ara per ara, Catalunya no és un gran problema.
La diòcesi d’Urgell tindria mitja dotzena de seminaristes. Estan, però, integrats en el denominat Seminari Interdiocesà que engloba tots els bisbats catalans a excepció de Barcelona i Terrassa, que tenen la seva pròpia gestió dels eventuals futurs capellans. Els seminaristes, “els estudiants”, com també s’hi va referir Vives, fan una àmplia formació, i com més coneixements i cultura tinguin, “molt millor”, va indicar el prelat urgellenc. Vives va parlar que al seu dia el bisbe Joan Martí Alanis ja va trobar una solució quan van començar a caure les vocacions.
Com que des d’Urgell al seu dia s’havia tingut una bona connexió amb Colòmbia, s’havia ajudat el país sud-americà, quan hi va haver falta de capellans al bisbat es va demanar suport a la inversa. Actualment al bisbat, va indicar Vives, hi ha dos capellans colombians i un d’Sri Lanka. I ara s’incorporarà a la diòcesi un sacerdot que és argentí. Argentí però amb clares arrels catalanes: Cristián Casamitjana, que fa una vintena d’anys que és sacerdot.
Casamitjana ja no té familiars a l’Argentina i, en canvi, una germana seva fa un temps que resideix al Principat; Villegas hauria plegat per discrepàncies amb la direcció del bisbat, amb Vives
Casamitjana s’ha quedat sense família a l’Argentina i, en canvi, una germana seva fa un temps que viu a Andorra. D’aquí que hagi demanat el trasllat. I cap el Principat que vindrà. Vives ha explicat que ha demanat al capellà argentí que haurà d’aprendre català. És el que toca i el fins ara rector de l’església de Sant Miquel Arcàngel a Las Breñas, al nord-est de l’Argentina, no en tenia pas la pràctica. Els dos colombians que hi ha a la diòcesi porten bé el tema de la llengua. Al mossèn procedent d’Sri Lanka “li costa més”.
En fi, hi haurà una alta que en certa forma equilibrarà la baixa d’Emili Villegas, el prototipus d’escolà -a Andorra la Vella- que es va acabar ordenant de sacerdot el 2013. El seu pas pel sacerdoci no haurà acabat d’arribar a la dècada. O tot just. Va passar per Escaldes, va donar suport a Encamp i el Pas de la Casa, va agafar les regnes de Ribes de Freser amb el santuari de Núria com estendard i després va fer el salt a Tremp, on havia fet els primers passos com a vicari.
Villegas va deixar el temple de la Mare de Déu de Valldeflors de la capital del Pallars Jussà el setembre de l’any passat, del 2022. I va ser ‘reclamat’ a la Seu. Per fer una mica tasques de comodí. Des del punt de vista teològic, de formació, apuntava maneres. Però suposadament les discrepàncies amb la direcció del bisbat, és a dir, amb el propi Vives, l’hauria portat a plegar veles. I pels volts de l’estiu passat, amb discreció i silenci, de fet, el fins fa poc capellà no en vol ni parlar i tampoc en parlen altres representants de la cúria urgellenca, va penjar els hàbits. Uns vénen, els altres se’n van.
Comentaris