És evident que el sector financer andorrà no solament no ha estat aliè a aquesta crisi general , sinó que l’ha patit de forma especialment intensa. Així, més enllà de les dificultats que ha experimentat la banca arreu, en un context de tipus d’interès baixos i de conjuntures econòmiques i financeres desfavorables, el sector bancari andorrà ha patit circumstàncies específiques que han agreujat la seva situació, com ara el final de l’opacitat fiscal o el ‘cas BPA’, la pèssima gestió del qual per part de les autoritats andorranes ha contribuït a accelerar el declivi d’un sector que, en un passat no gaire llunyà, havia estat un dels pilars fonamentals de l’economia andorrana.
JC Flowers, invertint un total de 16,6 milions d’euros es va convertir al final del 2019 en un banc amb uns fons propis de 121,6 milions d’euros. Un guany, doncs, de 105 milions d’euros
Un dels efectes col·laterals de la pèssima gestió del ‘cas BPA’ ha estat la irrupció en el panorama de les entitats bancàries del país de Vall Banc, entitat que, recordem-ho, neix a partir del banc pont creat per l’AREB dins el procés de resolució de BPA i que ha acabat en mans d’un fons d’inversió americà, JC Flowers. Vall Banc, tot i la seva curta vida com a entitat privada bancària que forma part del sistema bancari andorrà, ja ha protagonitzat fets que certament apareixen com a força anòmals en la història bancària del país.
Efectivament, la publicació dels estats financers del 2019 ja van fer palès un fenomen extraordinàriament singular protagonitzat per aquest banc: Vall Banc va aconseguir en un sol exercici augmentar els seus recursos propis en un 145,5% fins a arribar a 121,6 milions. Certament, un creixement tan espectacular dels recursos propis en un sol exercici, per part d’un banc jove i relativament petit, no és una cosa que es vegi cada dia. Malauradament, però, l’assoliment d’aquesta fita tan impactant no va estar relacionada amb cap mena d’èxit del banc en la seva activitat com a tal, sinó que va ser resultat d’una operació també molt ‘singular’, la història de la qual de forma resumida fou la següent: JC Flowers havia invertit entre el 2016 i el 2017, 3,8 milions d’euros per comprar a l’AREB Vall Banc. Amb això va esdevenir propietari del banc, al qual, prèviament, l’AREB havia injectat 30 milions d’euros. El 2018 VallBanc va invertir-hi 12,8 milions més, que corresponien a l’import que va pagar a BPA (en mans de l’AREB) per l’adquisició d’una emissió de Bons Contingents Convertibles (CoCos), els mateixos bons que BPA havia adquirit el 2016 (ja sota el control de la mateixa AREB) per 70 milions d’euros, que era el seu import nominal.
En resum, doncs, JC Flowers, invertint un total de 16,6 milions d’euros es va convertir al final del 2019 en un banc amb uns fons propis de 121,6 milions d’euros. Un guany, doncs, de 105 milions d’euros: 26,2 milions com a conseqüència que l’AREB va aportar un capital de 30 milions d’euros i només va recuperar 3,8; 57,2 milions en comprar per 12,8 milions a BPA -quan era gestionada per l’AREB- CoCos valorats en 70 milions d’euros, i 26,2 milions perquè els actius que BPA -en mans de l’AREB- va traspassar a Vall Banc per pagar els 70 milions pels CoCo’s, en realitat tenien un valor de 96,2 milions.
El 2020 l’actiu total de Vall Banc ha passat dels 1.043,1 milions d’euros del 2019 als 767,1 milions del 2020, amb una caiguda del 24,5% i els dipòsits han disminuït un 29%, des dels 875,8 milions del 2019 als 621,6 del darrer exercici tancat
Certament podent fer operacions d’aquests tipus deu resultar força feixuc, en una conjuntura com la present, que és poc favorable al negoci bancari dedicar-se a obtenir beneficis de l’activitat estrictament bancària. Això, probablement, és el que explica que Vall Banc, en el darrer exercici, el del 2020, hagi tornat a protagonitzar novament un fet “singular” en el context del sistema bancari andorrà: ha presentat pèrdues, concretament de 16 milions d’euros, en un exercici en el que l’actiu total de l’entitat ha passat dels 1.043,1 milions d’euros del 2019 als 767,1 milions del 2020, amb una caiguda del 24,5% o que el dipòsits han disminuït d’un 29%, des dels 875,8 milions del 2019 als 621,6 del 2020.
El conjunt de recursos gestionats pels altres quatre bancs del sector bancari andorrà ha passat en el període 2018-2020 de 42.859,4 milions d’euros a 50.166,0 milions, amb un augment d’un 17,0%, mentre que els que gestiona Vall Banc han experimentat una forta caiguda (-24,0%), passant de 2.065 7 milions a 1.569,2 milions. El volum dels préstecs vigents pel conjunt del sector, excloent Vall Banc, ha passat en aquest mateix període de 5.802,4 milions d’euros a 7.097,3 milions, amb un augment del 22,0%, mentre que els de Vall Banc han passat de 511,5 milions d’euros a 386,5 milions (-24,4%).
Els resultats en relació amb el capital (ROE) per al conjunt del sector han passat del 2018 al 2020 del 7,31% al 5,46%, mentre que en el cas de Vall Banc han passat del 3,83% al -15,25%. I la ràtio d’eficiència (la variable que relaciona els costos d’explotació amb el marge brut i que, per tant, és pitjor com més elevada és) també és clarament més desfavorable al final del 2020 a Vall Banc (89,34%) que al conjunt del sector (66,78%).
Sembla, doncs, que l’‘amic americà’, propietari actual de Vall Banc, ha estat molt més ‘exitós’, en la defensa dels seus interessos, en el camp de la negociació amb l’AREB per esdevenir propietari d’un banc amb un gran volum de recursos propis a partir d’una inversió mínima, que no pas en el terreny de la competitivitat bancària.
L’‘amic americà’, propietari actual de Vall Banc, ha estat molt més ‘exitós’, en la defensa dels seus interessos, en el camp de la negociació amb l’AREB per esdevenir propietari d’un banc amb un gran volum de recursos propis a partir d’una inversió mínima, que no pas en el terreny de la competitivitat bancària
Tot plegat no fa sinó que posar en dubte que fos encertada la decisió de les autoritats andorranes que en el seu moment van considerar que JC Flowers era la millor opció per esdevenir el propietari de Vall Banc. Aquesta decisió va ser resultat d’un procés de selecció en el qual inicialment hi van participar fins a un total de 51 entitats potencialment interessades en la compra de Vall Banc, però que finalment va acabar dirimit entre dues ofertes fermes, de les quals va esdevenir guanyadora la de JC Flowers, tot i que el preu inicial ofert per l’altre candidat era superior al presentat pel fons voltor americà.
En tot cas, aquesta altra oferta presentada va ser rebutjada per raons de tipus purament formal, en base a l’argument que l’oferta no corresponia a la del postor que va presentar originàriament l’expressió d’interès, tot i que ambdues societats estaven clarament relacionades entre elles. Per contra, en el procés de selecció de l’entitat compradora no va generar cap motiu d’objecció el fet que finalment no fos la mateixa JC Flowers la societat que esdevindria propietària de Vall Banc, sinó una altra societat, propietat al 100% d’aquella.
Òbviament no es pot saber, tot i que és lícit suposar-ho, que l’opció alternativa a la finalment escollida podia haver estat més favorable per a Andorra. El que sí que sabem és que dels 29 milions d’euros dels que inicialment es va parlar que pagaria JC Flowers per assumir la propietat de Vall Banc, a hores d’ara només n’ha pagat els 3,8 milions inicials. Sembla, però, que l’AREB no perd l’esperança que aquesta xifra augmenti, d’acord a les al·legacions que ha fet una vegada més davant del Tribunal de Comptes quan aquest ha fet una tibada. L’ens fiscalitzador esbronca l’AREB i l’AREB ven fum. O el compra. Sense cap mena de dubte un aspecte més de la singular situació que es permet viure a Vall Banc.
Comentaris (10)