“Hi ha ciclisme per tot arreu. Tenim multitud de ports, podem fer estades en altitud sense sortir del país i, a més, compartir el dia a dia amb altres corredors facilita molt la vida. Al meu equip mateix, som prop de deu ciclistes vivint aquí. Això ho fa tot molt més senzill”, assegura Verona, que ja acumula deu anys de residència al Principat. Segons el corredor de l’equip nord-americà, la transformació d’Andorra com a pol d’atracció per a ciclistes d’arreu ha estat notable: “El creixement ha estat espectacular. Tot va començar amb els exciclistes Purito Rodríguez, que juntament amb Xavier Florencio i Ángel Vicioso van formar el primer nucli de professionals aquí. Van trencar prejudicis, sobretot amb el clima, que molts veien com un inconvenient. I van demostrar que era al contrari: Andorra podia ser una base ideal”.
Verona remarca que la combinació entre altitud, seguretat viària, respecte pel ciclista i facilitats administratives -també pel que fa a impostos- fan d’Andorra un destí molt competitiu. “Jo mateix vaig passar més de 100 dies entrenant en altitud l’any passat, però més de la meitat van ser des d’aquí. Això marca la diferència”. A banda dels professionals, també destaca la presència creixent de cicloturistes: “En els darrers deu anys, cada cop veiem més gent pedalant a l’estiu. El ciclisme ha esdevingut part de la vida d’Andorra. I no només es tracta de pujar ports, sinó que l’entorn, l’oferta hotelera i la restauració de qualitat fan del país un destí rodó”.
El madrileny també ha volgut compartir la seva emoció per l’organització de la primera cursa ciclista professional 100% andorrana, la Morabanc Clàssica, que se celebrarà el diumenge vinent. “Portem tres anys treballant-hi. Ha estat clau el suport d’Andorra la Vella, la Massana, MoraBanc i molts altres patrocinadors. Serà una cursa molt dura, amb 4.000 metres de desnivell en 140 quilòmetres i la participació de 20 equips, entre ells quatre de categoria World Tour, incloent-hi el nostre Lidl-Trek. Seré corredor i coorganitzador. No és habitual, però em fa especial il·lusió”, explica.
En general, Verona ha volgut trencar tòpics sobre la figura del gregari en el ciclisme, especialment després de la seva victòria d’etapa en l’últim Giro d’Itàlia: “No corro per guanyar cada dia, sinó per aportar al meu equip. Guanyar és molt difícil. Però fer la feina per als líders també omple molt. En aquest Giro em va sortir la meva oportunitat, i la vaig aprofitar. Però el que em va fer feliç de debò va ser el treball conjunt, el suport entre companys, saber que algú baixava millor i et guiava, que podies confiar-hi. Això és l’essència del ciclisme”. Amb aquesta visió generosa i compromesa, Verona no només roda per les carreteres andorranes, sinó que ajuda a construir la identitat esportiva d’un país que -com ell mateix diu- “ha sabut veure en el ciclisme una gran oportunitat”.
Els més petits, atents a l'entrevista de Verona.
Verona signant autògrafs als més fidels.
Comentaris (18)