Les darreres dades, facilitades aquest dimecres pel Govern, corresponen a dimarts. Fins llavors, se n’havien administrat 149.999 vacunes. Per tant, ahir es va superar la barrera de les 150.000, xifra que, tot s’ha de dir, ha de continuar els pròxims dies. En total, s’han posat 57.670 primeres dosis (82,7% de la població major de setze anys), 56.909 segones, i 35.420 terceres.
Entre Pfizer, AstraZeneca i Moderna, al país s'han posat ja més de 150.000 vacunes amb la participació del 82,7% de la població major de setze anys
El primer lloc on es va vaccinar van ser els centres sociosanitaris. Havien estat un dels llocs més colpejats per la Covid-19. I calia, així es va entendre, protegir els padrins com a població vulnerable, al mateix temps que s’immunitzava el personal que els havia de curar. Les primeres mil dosis que van arribar al país -després, gràcies a l’habilitat amb les injeccions se’n van poder obtenir més- havien arribat el dia abans a l’hospital. D’allà, es van distribuir a les residències, també a l’Albo.
Al Cedre es va donar el tret de sortida d’una campanya clau per combatre la Covid-19. Gairebé sense voler, la primera andorrana a rebre el vaccí va ser l’actual cap del servei d’Envelliment i Salut del SAAS, la doctora Eva Heras. “No estava previst. Sabia que un dia o altre em vacunaria i ho volia fer. En aquell moment, estava al Cedre visitant pacients i m’ho van dir. I no vaig tenir cap problema”, ha relatat per a Altaveu. Una resident de 82 anys va ser la segona a ser vacunada.
La resposta d’Heras no podia ser cap altra. “Era un acte de responsabilitat vers pacients i familiars”, remarca, per apuntar que “tenir aquella millor situació sanitària que tots volíem superar la por, que podria ser normal”. Recorda que “estava molt emocionada”, després de “mesos durs i complicats, amb molt desgast i esgotament”
Aquell 20 de gener també es van posar vacunes a Clara Rabassa. I una de les responsables del procés era la infermera Gemma Ballester. Posteriorment, ha treballat molts mesos a l’antiga plaça de braus, convertida en centre de vaccinació massiva. Quantes ha inoculat? “Un munt... compta entre 150 o 200 per dia i multiplica”, apunta.
L’infermera d’atenció primària recorda que la sensació d’aquell primer dia era que “era el principi de la fi”, tot i admetre que aquest final “està sent més llarg del que esperàvem”
A la residència, recorda, va ser una jornada que trigarà temps a oblidar-se. “Tot era molt emocionant. Semblava el principi de la fi i la gent ens esperava amb moltes ganes. Tothom es volia vacunar i estaven contents. Era com una festa. Ens vam fer fotos amb ells i tot”, explica.
Tant Heras com Ballester tenen clar que les més de 150.000 vacunes han salvat moltes vides al país i han evitat que encara més gent patís conseqüències greus per culpa del coronavirus. “Sense ella estaríem molt pitjor”, assegura la infermera, tot posant en relleu les elevades xifres de contagis provocades per la variant Òmicron i, en canvi, la situació a l’hospital. De fet, continua pensant que va ser “el principi de la fi”, tot i admetre que “ens pensàvem que el final seria menys llarg”.
“Sort de les vacunes”, posa en relleu, per la seva banda, Heras. “Amb la perspectiva del temps t’adones de la seva importància, ja que són efectives per reduir la mortalitat i el risc d’anar a l’UCI, així com les seqüeles de la Covid persistent”, desgrana. I, sobretot, “són segures”.
Les primeres vacunes a arribar van ser Pfizer. Després, Andorra també ha tingut accés a les de la farmacèutica Moderna, les que s’estan posant actualment, i també a les d’AstraZeneca. Aquesta marca, admet Ballester, va generar en el seu dia una certa inquietud entre les persones que anaven a la plaça de braus. “Vam començar amb gent que venia molt contenta, però llavors hi havia molt espantats amb les notícies”, recorda. Van ser, relata, “dies durs” perquè hi havia “qui venia amb por i els havíem d’explicar com eren les coses en realitat”.
Malgrat les xifres, encara hi ha un grup important de persones que no es volen vacunar. I la infermera del SAAS no amaga que, quan ho veu, “em poso de mala llet”. I és que, lamenta, “és frustrant després d’estar lluitant cada dia des que va començar la pandèmia”. En aquest sentit, defensa que “quan estàs aquí veus clar que la vacuna és la salvació i no acabo d’entendre que hi hagi qui digui aquestes coses, com ara que si estem manipulats”. Tot i això, també ha ajudat a convèncer alguns reticents. “He parlat amb gent i els he donat la meva opinió. Hi ha qui ho ha entès i s’ha vacunat i altres que no”, comenta.
Per a la doctora Heras, el motiu d’aquests pensaments és que “hi ha molta por” i, també que “els canals d’informació que han tingut no són els habituals o científics”. Remarca, un cop més que “s’ha vist que les vacunes, globalment, tenen una gran importància per reduir mortalitat i hospitalitzacions”. Per això, demana que “després d’aquest any la gent ha d’objectivar que estan funcionant i que han de perdre la por i vacunar-se, perquè és un acte de responsabilitat col·lectiva”.
Totes dues tenen clar que la vacunació apropa el final de la pandèmia. “Clar que arribarà”, afirma Ballester, tot assegurant que “no serà massa tard”. Tocarà, avisa, “conviure amb aquest virus com ho fem amb altres malalties”. Heras, però, afegeix un detall important: “Si no ajudem al Tercer Món, no acabarà tot”. Per això, destaca, “és clau arribar a vacunar també a totes aquestes persones”.
Comentaris (4)