Un iris de color taronja

Abans de donar llum verda al reconeixement de les persones per l'ull cal un marc legislatiuLa proposta del ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, ha passat de l'estupefacció al recel

El sistema de reconeixement de les persones a través de l’iris de l’ull que vol posar en marxa el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, ha estat acollit amb estupefacció primer i després amb un cert recel. Les dades biomètriques són 'especialment protegides, de manera que hauran de complir unes normatives per al seu tractament per determinar-ne la legitimitat i la proporcionalitat. Les novetats sempre costen d'assimilar i aquest cas no ha estat una excepció. L'iris és el que dona color als ulls i el sistema de reconeixement està ara mateix en taronja, entre el vermell i el verd. Per arribar fins a aquest últim color cal complir una sèrie de requisits.
 

El Raonador del Ciutadà, Marc Vila considera que "és difícil no fer cas de les noves tecnologies i oposar-hi i les tècniques biomètriques aniran a més". Recorda que estan en un moment inicial i que s'han de posar en marxa amb unes certes garanties. En el cas de la proposta del sistema de reconeixement de l'iris dels residents i dels turistes, Vila creu que "les garanties han de ser màximes i no s'ha d'implantar fins que no hi hagi una llei i el seus reglaments que la regulin". Aquest text legislatiu afecta, en paraules del Raonador, temes de dret fonamental i "hauria de deixar clar els límits i fins on es pot arribar".

Caldrà determinar molt clarament amb quina finalitat concreta es volen utilitzar les dades

També s'ha expressat en el mateix sentit, el cap de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA), Joan Crespo. Posa de manifest que la proposta feta pel ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell necesssitarà un marc legal específic. Per Crespo, quan es tracta de dades biomètriques caldrà determinar molt clarament amb quina finalitat concreta es volen utilitzar, quines mesures de privacitat seran necessàries i qui hi tindrà accés. Així mateix, haurà de quedar ben clar com s'agafaran les dades i, sobretot, que no es vulneri cap dret de la persona.

La biometria és tot allò que converteix el nostre cos en el nostre passaport

Els trets biomètrics més usats actualment són la ditada, la cara i l'iris. La biometria és tot allò que converteix el nostre cos en el nostre passaport. O, com la defineix el Reglament general europeu de protecció de dades (GDPR), adoptat l’any 2016, la informació biomètrica són les dades personals que resulten de processar trets físics, fisiològics o de comportament d’una persona per aconseguir-ne una identificació única i fiable.

Encara que en un principi el procés de recollida i de conservació d’aquestes bases de dades que contenen informació biomètrica pugui semblar purament operatiu i tècnic, planteja tota una sèrie de conflictes i riscos envers drets fonamentals, com el de la privacitat. És un tema complex, no només a Andorra; també a tot el món. Per això aquí, després de la sorpresa inicial s'ha passat a la reflexió i a l'anàlisi. La presidenta de l'Institut de Drets Humans d'Andorra, Elisa Muxella explica que tenen el tema sobre la taula i que l'estan estudiant. El debat està servit i tothom és conscient de la importància que tot quedi ben clar.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.