Turista? Li toca un clavell!

(AMB VÍDEO) El pubillatge d’Escaldes manté viva la tradició de festa major de dedicar un dia als visitants repartint flors, informació i un petit aperitiu que ha agafat per sorpresa a molts passejants

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

“És turista? Vol una flor?” Era una de les frases més repetides aquest dissabte al migdia a la zona de la plaça Coprínceps d’Escaldes-Engordany. El pubillatge de la parròquia, com és tradició, ha celebrat el Dia del turista repartint clavells, bosses amb informació turística del país i un petit aperitiu per tots aquells visitants que ho desitgessin. La proposta sempre té bona acollida i malgrat que alguns, en un primer moment, són una mica reticents, al final no dubten a recollir els obsequis, fer un trago amb el porró i immortalitzar el moment per endur-se un bon record.

La Naiara Garcia i la Irene De Nuzze, pubilla i primera dama respectivament, passejaven amunt i avall de l’avinguda Carlemany carregades de clavells. Així que veien algú que podia ser turista, li oferien el present? “Vol un clavell? És gratis. És el dia del turista i fem aquest regal”, no es cansaven d’explicar. “A tots ens agrada, és maco poder compartir aquesta tradició i apropar Andorra als turistes”, destacava la Irene.

 

Si bé és cert que la seva presència -amb vestimenta tradicional- i sobretot la petita paradeta on s’ofereix un piscolabis amb pa amb tomàquet, embotit i moscatell, criden l’atenció dels passejants, les dues joves reconeixen que molta gent en un primer moment rebutja l’oferta pensant “que s’ha de pagar”. Però quan els expliquen que és gratuït i que no hi ha més gat amagat que la voluntat d’homenatjar els turistes, “els agrada i els fa il·lusió”. I entre il·lusió i curiositat també són molts els que acaben demanant de fer-se una foto de record amb les pubilles i hereus, que òbviament, no tenen un ‘no’ per a ningú.

És el cas de la María Dolores, de Múrcia. De seguida s’ha interessat per la proposta i no ha dubtat a agafar el clavell i demanar una foto amb les pubilles que li oferien. Explica que havia vingut a Andorra el 1986 en un viatge d’estudis i ja li va agradar molt el país. “Vaig dir que tornaria”. I 40 anys després, ha complert, acompanyada i gaudint de vacances un territori que assegura que “ens ha encantat”. Té ben viu el record de quan era joveneta, d’hivern, amb tot nevat i passejant pels carrers del nucli antic d’Andorra la Vella i destaca que tot i que ha trobat el país “molt canviat”, li ha agradat.

Com ella molts d’altres agraïen l’amabilitat i el detall i seguien la ruta de compres amb l’estómac una mica més ple i un clavell ben vermell per poder lluir.

Comentaris

Trending