El CNBA celebra el desè aniversari i ho ha fet amb un seguit d’activitats aquest dijous, entre els quals la presentació d’un informe intitulat ‘La persona gran, la vellesa i l’envelliment a la llum de la pandèmia de la Covid-19’, que ha dut a terme un grup de treball integrat per Esther Argilés, Montse Eulalia, Miquel Julià, Canòlic Mingorance i Jacques Montagut. Durant tota la jornada s’ha fomentat un diàleg intergeneracional i un debat públic. Sempre al tomb de l’envelliment. Com manté l’informe citat, “la pandèmia de la Covid-19 ja ens ha ensenyat que, davant la incertesa, cal una planificació sanitària i social prèvia, així com una ‘literacy’ en salut a totes les edats per combatre la desinformació de determinats mitjans, fonts de por, de dubtes i de propagació viral”.
“La pandèmia de la Covid-19 ja ens ha ensenyat que, davant la incertesa, cal una planificació sanitària i social prèvia, així com una ‘literacy’ en salut a totes les edats per combatre la desinformació de determinats mitjans, fonts de por, de dubtes i de propagació viral”
Per al comitè de bioètica “la primacia de la persona és el fonament comú de les recomanacions”. Des del punt de vista del CNBA, allò més immediat són aspectes de caràcter social i legal. Sanitàriament “no es justifica cap priorització fora de criteris estrictament mèdics per garantir la igualtat d’accés a l’atenció, independentment de l’edat”. Des del punt de vista social, de les emocions, que van quedar força tocades durant la pandèmia, “la lluita contra la soledat no desitjada i la pobresa és un requisit essencial de les prestacions socials, econòmiques, educatives i culturals, independentment d’on es viu, promovent en la mesura que es pugui el suport domiciliari al llarg de les generacions fins al final del propi cicle vital”.
“L’exercici dels drets de les persones grans, de la mateixa manera que qualsevol altra, ha de garantir la protecció de qualsevol situació d’especial vulnerabilitat, de qualsevol forma d’estigmatització i de discriminació, com la basada en l’edat; la igualtat d’accés a la justícia i la seva gerocompetència, i l’evolució dels drets socials, amb instruments jurídics actualitzats per a la protecció de l’envelliment, particularment en l’àmbit de la jubilació, la salut, l’habitatge, la inclusió social i la participació”, manté l’informe.
ENQUESTA
I quelcom que recomana amb molta intensitat, i com un aspecte “necessari i desitjable”, és “la prevenció de l’envelliment és la pedra angular d’una societat intergeneracional (i ja no només multigeneracional)”. El CNBA inclou en l’estudi que ha presentat avui un recull, un repàs sobre les diverses consultes i enquestes que s’han fet, especialment l’Observatori del CRES. Però el propi comitè també va fer una consulta escrita. Deixa clar l’estudi que des del punt de vista quantitatiu no són especialment significatius els resultats, perquè la mostra és molt minsa (28 persones de més de 65 anys), especialment en les edats més avançades.
No es van detectar, o així ho apunten les consultes fetes per escrit, grans trastorns nutricionals. Sí que es va observar, per exemple, que els trastorns de la marxa i les caigudes accidentals van anar en augment a partir dels 70 anys
Però sí que dona rellevància el comitè al treball realitzat des del punt de vista qualitatiu. I es debaten tres grans àrees de percepció. La d’un canvi en l’estat de salut, la referent als sentiments i la relativa a allò que més va ajudar durant el confinament. Entre el primer grup, no es van detectar, o així ho apunten les consultes fetes per escrit, grans trastorns nutricionals. Sí que es va observar, per exemple, que els trastorns de la marxa i les caigudes accidentals van anar en augment a partir dels 70 anys. Alhora, els trastorns cognitius més freqüents són els de memòria i desorientació. S’accentua una confusió temps-espai.
Entre els trastorns de les emocions, dels sentiments, els mentals si es vol dir així més freqüents durant la pandèmia entre els residents hi ha la tristesa, molt més accentuada entre els usuaris dels centres sociosanitaris que entre aquells que van passar la pandèmia a casa. L’ansietat -que alguns confonen com a tristesa-, el sentiment d’abandonament i la por són altres de les alteracions que es van detectar o que van admetre els residents en els centres.
L’activitat que més va beneficiar durant el confinament va ser la cognitiva. La lectura, la televisió, entre altres. La segona activitat més valorada va ser la de l’acompanyament per part de la família o algun familiar o personal sanitari. Les visites presencials, “de ben segur més nombroses a les residències”, no té una resposta gaire rellevant a efectes quantitatius. En canvi, “les persones grans a casa sembla que, per respostes rebudes, podrien ser de les que van patir l’aïllament de manera més intensa i amb un suport que s’intueix que aquestes podrien percebre com a insuficient. La conversa es va limitar principalment a les trucades telefòniques familiars”.
En fi, una pandèmia per extreure’n lliçons. I per tenir clar que cal envellir de la millor forma possible i com més ben planificada estigui, oli en un llum. Cal apostar per una gerocultura total. I mesclant conceptes ben actuals, cal vetllar perquè l’envelliment sigui cada vegada més sostenible.
Comentaris (2)