Tres senyores i un caprici (o no)

Marsol, al centre del ‘ring’ televisiu, aguanta les envestides per la dreta d’una Matarrodona ‘agressiva’ amb les finances i per l’esquerra d’una Carmona que lamenta l’abandó dels barrisL’actual cònsol ‘abraça’ la candidata socialdemòcrata amb la proposta de modificar la Llei de finances comunals per tal que Andorra la Vella rebi una dotació major que l’actual

Dues funcionàries i una cònsol. Resultat: tres senyores debatent sobre el passat, el present i el futur d’Andorra la Vella. O més encara, dues candidates repartint estopa i una tercera parant els cops traient el pit. Que Conxita Marsol és molta Conxita i molta Marsol per molt que rebi per dreta i per esquerra. La cònsol major de la capital ha lluït currículum. Poc menys que una il·luminada, si s’escolta la versió de la socialdemòcrata Dolors Carmona. O una maquilladora de xifres, si es té en compte els atacs que li ha dirigit la cap de llista de Terceravia Emi Matarrodona. Un cos a cos prou equilibrat. Senyores sí, però fotent-les-hi, també.

El destí del debat electoral a Andorra Televisió ha volgut que la candidata d’En Comú per Andorra la Vella quedés situada al centre del plató. Al bell mig del ‘ring’. A la dreta de Marsol, Matarrodona. A l’esquerra, Carmona. La cònsol i candidata ha lluït de ‘marsolisme’ des del minut zero. Però caram les envestides de la deixeble de Pintat a la capital. Amb quatre gràfics i la lliçó molt més apresa que en altres ocasions, Matarrodona li n’ha etzibat quatre de fresques a la cònsol. Funcionària contra ‘jefa’. Que hom pensa que si els embats pel GAd’A quan una era sindicalista i l’altra ja era la mestressa del tros, eren iguals que aquesta nit parlant de finances deurien saltar espurnes. I de les bones. 

Amb quatre gràfics i la lliçó molt més apresa que en altres ocasions, la candidata de Terceravia li n’ha etzibat quatre de fresques a la cònsol a l’inici i parlant de finances; després s’ha diluït

Matarrodona anava llançada en el tram inicial. Tant que en veient el rostre desencaixat en certa manera de Marsol acusant-la de gastar el que no tenia -“ja arribarà l’informe del Tribunal de Comptes”, li ha recordat-, la candidata de Terceravia ha hagut de fer un sospir per deixar anar un: “No he dit cap mentida.” Era com una mena d’excusa. “Sí i de les grosses”, li ha etzibat la cònsol. Les dues aspirants al tron ‘marsolià’ han lamentat davant la negativa de la candidata continuista que hagi fomentat, aquesta darrera, un augment de la pressió fiscal i un encariment del preu dels serveis. Carmona ha carregat contra el sobrecost -negat per Marsol, quedi clar- en les obres de l’avinguda Meritxell. Pel “caprici” de voler fer els treballs en quatre mesos.

Però per a Marsol no hi ha caprici que valgui. Fets i no paraules, ha vingut a dir més d’un cop. La cònsol ha repassat el seu llistat personal de consecucions, un memorial de greuges per a Carmona. Greuges per a molts barris que no són l’eix comercial i immediacions. “Andorra la Vella és molt gran”, ha remarcat la candidata socialdemòcrata que ha explicat que després de reunir-se amb representants de la federació de persones amb discapacitats ja té clar que al carrer Prat de la Creu no hi ha cent rajoles trencades: n’hi ha 200. 



Marsol ha anat deixant fer a les contrincants. Tot sovint parlaven més els posats i les gesticulacions amb el rostre que no pas les paraules. La cònsol és molta cònsol. Pim pam. Ara recordo què he fet (ha repassat obres a dojo, remarcant allò realitzat a l’àrea metropolitana, sabedora que Carmona li penjaria la taca de no fer res més enllà de la zona amb epicentre al ‘The Cloud’); ara us diré quatre coses que penso fer. Que si la millora definitiva de la sala de vetlles, que si un aparcament a Ciutat de Valls, que si un aparcament per a 700 places al Fener, l’orgull del bus comunal, que si el recinte multifuncional… Matarrodona, que s’ha anat diluint a mida que ha passat el debat -ha acabat recitant la bateria de propostes que tenia preparada però ha perdut la grapa que li havia donat l’encarament amb la cònsol-, encara ha tingut però l’atreviment de recordar a Marsol que si en lloc de pagar tants diners en lloguers de carpes, la inversió s’ha fet en el recinte que ara la cònsol-que-vol-seguir assegura que juntament amb el Govern es farà, ja estaria fet i pagat.

Fraternitat transferencial

En fi, que a mida que han passat els minuts, ha crescut l’acarament, relatiu, és clar, entre Marsol i Carmona. Les dues candidates grans, benentès, que les tres senyores ho són. I ho són les tres. Quedi clar. Però n’hi ha dues amb més opcions i una tercera amb opcions. Cal ser políticament correctes. O no. Però abans dels moments de més pugna entre socialdemòcrata i demòcrata, s’han viscut uns segons de fraternitat total. Dolors Carmona ha assegurat que si hi ha la possibilitat, el proper mandat tres comuns promouran novament la modificació de la Llei de transferències. S’haurien d’alinear els astres i que el PS faci un complet: Andorra la Vella, Escaldes i Encamp.

Mentre la cap de llista demòcrata acusava el PS de fer una gestió grisa i sense il·lusió quan han governat; la representant socialdemòcrata ha assegurat que “la ciutadania ni es deixarà enlluernar” per quatre llums de Nadal

Excepte en el fet que hagi de guanyar el PS, en canviar la llei hi ha estat plenament d’acord Marsol. “No ho vaig aconseguir”, ha afirmat la cònsol en el sentit que no va assolir un reconeixement major per a la capital. Per tant, “si es pot presentar aquesta proposta -la de modificar la llei-, estaré al seu costat” perquè Andorra la Vella aconsegueixi “més import de transferències”. Clar que sí. Moment de pau i amor entre Carmona i Marsol. Petonets i abraçades. Les úniques. Perquè després vindria la qüestió de l’habitatge. Totes les candidates volen fer. Carmona juga amb l’avantatge que el Govern demòcrata ben poc ha fet. Marsol s’ha tret del barret un terreny, o dos si fa falta, per facilitar-lo a l’executiu i que hi pugui construir habitatges “a preu regulat”. I mentre les dues candidates que suposadament es jugaran diumenge el pa parlaven d’habitatge o ’s’encaraven’ per si han treballat per tota la parròquia (versió Marsol) o només per una part (versió Carmona), Matarrodona posava sobre la taula l’edifici Interseus (algú el recorda?) o lamentava “no poder-nos treure la pinça del nas” per la deficient neteja que es fa a Andorra la Vella.

Vindria, ha vingut, la recta final. La contraposició de model. De models. El que roba la il·lusió i converteix Andorra la Vella en grisa -ho ha assegurat Conxita Marsol de la gestió feta pel PS durant vuit anys- o el que “genera il·lusió, confiança i riquesa”. El model ‘marsolià’. Ep, confessions de la noia del Sícoris: ella ha “transformat” la parròquia, “però la parròquia també m’ha canviat a mi”. I ara la coneix més, se l’estima més, i vol més temps per poder continuar fent encara moltes més coses de les que ja ha fet. Segons Carmona, sobretot, Marsol veu visions. És “la il·lusió del Nadal”. I és que la candidata socialdemòcrata ha acusat la seva principal adversària de governar “només per un sector de la població”. Li ha denegat qualsevol confiança i ha lamentat que el ‘marsolisme’ siguin capricis i llançar coets.  

Marsol, Conxita, ha tret pit, ja ho dèiem. “El que ha fet aquesta corporació es veu al carrer, es veu cada dia.” “Quants equipaments ha fet?”, li ha demanat Carmona, Dolors. La candidata socialdemòcrata ha assegurat que “la ciutadania ho té molt clar”. I que “no es deixaran enlluernar pels llums de Nadal”. “Ens apagarà els llums”, li ha etzibat la cònsol. El que s’ha apagat ha estat el debat. Diumenge el capítol final. Tres senyores i unes urnes. I el resultat, el ‘caprici’ de l’elector.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.