Tres ferides d’exili a Andorra

Un llibre recull els testimonis de persones que van haver de marxar de Catalunya per causes polítiques com Elisenda Romeu, Àlvar Valls i Josep Maria Reñé

Comentaris

‘Ferides d’Exili’, l’últim llibre de Mònica Hernàndez i Roger Tugas, parla sobre els exiliats de l’època del tardofranquisme i la transició, i també els de l'1 d’Octubre. Dos exilis que, malgrat ser evidentment diferents per les èpoques tan diferents en les que han succeït, tenen molts punts en comú. Entre els protagonistes, n’hi ha tres relacionats amb Andorra: Elisenda Romeu, Àlvar Valls i Josep Maria Reñé.

Reñé va voler passar un any en un quibuts, a Israel, per veure funcionar una comunitat socialista. A començaments dels anys setanta es va incorporar a l’Exèrcit Popular Català (Epoca), l’organització militar catalana més potent que va existir durant la dictadura del general Franco.

Quan a finals dels anys setanta Epoca es dissol la direcció de l’organització ofereix la possibilitat a alguns militants d’exiliar-se a Israel, un estat que aleshores no tenia  relacions diplomàtiques amb Espanya. Seguint els passos d’un altre company que hi va arribar abans, és admés a l’estat hebreu i s’instal·la a un quibuts al desert del Neguev. Després de més d’un any d’estada se’n torna a Andorra.

Àlvar Valls, Elisenda Romeu i Josep Maria Reñé, d'esquerra a dreta.
Àlvar Valls, Elisenda Romeu i Josep Maria Reñé, d'esquerra a dreta.

També va estar al Principat, Elisenda Romeu. El 1972, quan tenia 17 anys, es va haver d’exiliar a Perpinyà, París, Brussel·les i Andorra. Va estar sis mesos a la presó de Valenciennes, on va viure un casament mig forçat i va dur a terme una vaga de fam en contra dels últims afusellaments del franquisme. Va sortir de la presó el 20 de setembre del 1975 i va tornar a Catalunya l'1 de novembre del 1977.

Àlvar Valls ha tingut una activitat molt prolífica al Principat

Com Reñé, Alvar Valls també va ser membre d’Epoca. Com a integrant d’aquesta organització, va ser acusat i empresonat cinc mesos arran del segrest i l’assassinat de l’industrial Josep Maria Bultó el maig del 1977. En proclamar-se la llei d’amnistia a l’octubre, tot i ser alliberat, hores després li va ser revocada l’ordre de llibertat. Es va exiliar a Andorra on viu des d’aleshores amb una activitat molt prolífica que va des del periodisme a la literatura passant per la traducció o la investigació.

A banda dels testimonis, de Reñé, Romeu i Valls, el llibre recull els de Josep Maria Garcia i Àngels Coté, que es van conèixer a l’exili aprenent a fer anar una escopeta i, malgrat que eren d’organitzacions diferents, van acabar sent parella i encara estan junts i Roser Vernet, una noia que amb 24 anys en va estar quatre vivint amb els monjos de Sant Miquel de Cuixà, a prop de Prada de Conflent.

ferides
La portada del llibre editat per Pagès editors.

 

Unes vivències molt particulars però amb elements comuns que defineixen el fil roig d’una experiència de lluita compartida.

 

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.