Mare i filla, de manera habitual, feien uns metres en cotxe i quan arribaven al camí del Bosquet de Ribes, passejaven els gossos. El vespre del 4 de setembre, però, la barana va cedir. “Estava solta i col·locada al revés”, diu la mare, que va veure precipitar-se la filla. El camí delimitat per la tanca de fusta és comunal. I la dona espera que el comú es faci càrrec de tot plegat. En tot cas, adverteix de la situació i del fet que cal anar en compte. La noia es va arrepenjar a la barana just el moment necessari per poder-se acotxar per agafar un pal. Segurament per llançar-lo a un dels gossos.
L’accident va tenir lloc la nit del 4 de setembre. Mare i filla havien sortit a passejar els gossos, la noia es va recolzar en la tanca per ajupir-se a agafar un pal de fusta i es va precipitar cap al jardí d’un xalet
No està clar del tot perquè la noia es va precipitar al buit fins al jardí del xalet. Els ocupants de l’immoble i els seus veïns de seguida es van mobilitzar. Eren prop de les 10 de la nit. També es van mobilitzar els bombers i alguna dotació de policia. I poc després, els metges de l’hospital. El rescat no va ser senzill i la primera impressió no va ser gens bona. “Jo la vaig veure caure i no hi vaig poder fer res”, explica la mare, encara impressionada per la situació però una mica més calmada sabent que si no passa res d’anormal en la recuperació, la seva filla quedarà bé del tot.
Però en aquell moment, les sensacions que li van transmetre els bombers no eren bones. Una vegada a l’hospital va ser estabilitzada. Però per la naturalesa de les lesions, va ser necessari enviar-la a Barcelona. Tenia quatre vèrtebres trencades, “soltes”, era una operació delicada. En helicòpter va baixar cap a Sant Pau i allí li han fet la intervenció quirúrgica que ha calgut. Per sort, recorda la mare, no li ha afectat no el cap, ni el coll, ni cap òrgan intern. Sí que s’ha fet alguna fractura en un peu i l’estèrnum també li ha quedat tocat. Però es refarà.
Recentment, s’ha dit, l’han pujat cap a Andorra. Porta una cotilla intracorporal. Una mena d’armadura que li aguanta les vèrtebres de la 4 a la 9. I ara, amb calma, ha de fer una bona recuperació. Paciència i anar fent. Però la barana, la tanca de fusta que delimita el camí del Bosquet de la zona de Ribes, va ser d’allò més traïdora. I ara, però, ¿qui té la responsabilitat que la barana cedís? La mare avisa que cal anar en compte. Ara ho té més clar que mai. I també té ben clar que anirà a totes perquè té clar que vol que s’aclareixi de qui és la badada de la barana. “Curiosament l’endemà ja estava arreglada.”
Comentaris (4)