Fins i tot esquiadors habituals de la zona admeten que el canvi en el traçat dificulta poder anar o tornar cap a Soldeu si és el que es pretén. Aquells que són coneixedors de la ‘rivalitat’ entre societats entenen de seguida que als gestors del Pas de la Casa i Grau Roig els interessa retenir els esquiadors en el seu sector i no pas deixar-los escapar cap al sector de l’adversari. En canvi, els clients forans, els esquiadors de Grandvalira-sense-més, veuen el domini com un tot i no entenen de pugnes. D’aquí que demanin una millora en la senyalització.
Els rètols per anar cap a Soldeu hi són. Però rere de proteccions i ben petits. I, a més a més, fer el gir per agafar la direcció que pertoca si no es vol anar cap al Peretol sinó cap a l’altra costat no acaba sent una operació senzilla. No és que hi hagi cua de gent desorientada o demanant com es va allí on pretenen anar -és una pista d’esquí, no una carretera- però sí que n’hi ha hagut més d’un que s’ha hagut d’aturar o altres que han hagut de fer algunes passades de més per acabar trobant, al final, el rumb adequat.
La retolació i el traçat porta cap a la dreta. Força l’esquiador tant com pot. I a la dreta, en aquest cas, hi queda Grau Roig i el Funicamp, per posar dos exemples. Soldeu és a l’esquerra. I cal forçar molt la màquina per acabar-ho de veure. En altres indrets del domini global de Grandvalira, asseguren fonts properes a Saetde, la situació és a la inversa. En punts dels sectors d'Ensisa costa Déu i ajut trobar el lloc correcte per poder adreçar-se cap als sectors encampadans. Dues cares, vaja, de la mateixa moneda, la pugna 'in eternum' entre les dues societats. Una més.
Comentaris (1)