15.000 quilòmetres. Una distància tan gran com la que separa Tòquio de Lima, o Shanghai d’Oslo. A les Titan World Series, aquesta xifra ja té nom propi: Ramon Aranda. El ‘biker’ andorrà del Quality Team ha completat 30 edicions entre el Marroc, Almeria, l’Aràbia Saudita i Cuba, convertint-se en el primer corredor que supera aquesta xifra oficial en curses Titan. I encara té més mèrit si es té en compte que fa 5 anys van extirpar-li dos tumors malignes per càncer de pròstata.
L’organització ha decidit que, a partir d’ara, la classificació dels Legends -els corredors amb més participacions i quilòmetres acumulats- passi a anomenar-se Trofeu Ramon Aranda, un reconeixement únic per a un esportista que encarna com ningú l’esperit Titan: constància, esforç i passió. “Quan ho van anunciar al brífing vaig quedar en xoc. No m’ho esperava. Que dins la Titan hagin pensat en mi i posin el meu nom a un trofeu és un honor brutal”, explica emocionat.
Aranda va viure la primera Titan Desert el 2006, quan la prova tot just naixia. “No sabíem què ens hi trobaríem. Es deia que seria el Dakar de les bicicletes, i cadascú hi anava amb els seus objectius. El meu era gaudir i acabar-la”, recorda. Des d’aleshores no ha parat: “Em va agradar tant que l’any següent ja hi tornava, i així fins avui. És dur, però cada vegada que acabes una edició et carregues d’energia per a la següent”. Durant aquestes gairebé dues dècades, Aranda només ha faltat a una edició -la Titan Tropic Cuba del 2016- i ha estat present en totes les variants de la competició. “Quan acabo una Titan, ja penso en la següent. Això fa que mai deixi la bicicleta i em mantingui en forma per seguir competint”, comenta.
El moment culminant va arribar a la tercera etapa de la Titan Desert Almeria, quan va assolir el quilòmetre 15.000. “Sabia que seria cap al km 83, 84, 85... Podia variar un número amunt i avall. Però allà m’esperaven els amics amb una pancarta. Va ser molt emotiu, amb companys que han compartit moltes aventures i volien ser-hi en aquell moment”. Tot i l’emoció, no va ser un final fàcil. “Els dos últims dies vaig estar fatal, amb molta tos i sense dormir. Però vaig tirar endavant. Quan vaig rebre un missatge de Juan Porcar, el creador de la Titan, felicitant-me, se’m van escapar les llàgrimes. Em va emocionar molt”.
Acompanyat pel Quality Team i pel seu inseparable company Joan Montaner, Aranda ha construït una petita família al voltant d’aquest esport. “Porto molts anys amb ells. Sense el seu suport, ni als 10.000 hauria arribat. Per mi són com una família”. Amb 65 anys, el biker no parla de retirar-se, però sí de reduir el ritme. “No em proposo arribar als 20.000 km. Continuaré mentre em faci il·lusió, però també vull tornar a la neu, al món de l’esquí de muntanya, que havia deixat de banda aquests anys”.
Des de la Titan Desert del 2006 fins avui, Aranda ha creuat deserts, continents i generacions. El seu nom quedarà per sempre lligat a l’aventura, al sacrifici i a la passió per la bicicleta. I ara, també, a un trofeu. “El meu nom quedarà dins la Titan. És una sensació increïble. Si algun dia algú veu aquell trofeu i pensa en mi, ja m’haurà valgut la pena tot l’esforç”.
Comentaris (3)