La família Saurí-Araus té una gran tradició com a jogaters. Anys abans que el Joan Saurí obrís la botiga on ha estat fins ara, els seus pares ja en tenien d’una altra a Andorra la Vella. La seva mare, de fet, va començar amb les joguines a Veneçuela, on va emigrar als anys 50. Però ara aquest relleu es trenca, “el meu fill és ortodoncista i no tenia interès, i això ha estat una bona excusa per posar fi”. Els altres motius pels quals Tic-Toc ja no continuarà és per la proximitat a la jubilació del seu propietari i la situació derivada de la Covid-19, “ens ho ha posat molt difícil”. En definitiva, s’ha donat la conjugació perfecta per a prendre la decisió.
Malgrat tot, els darrers 40 anys no han estat únicament els nens qui han gaudit al Tic-Toc, Saurí assegura que ell també ho ha fet, i molt, “anys sense quasi vacances, o quinze dies i setmanes sense fer festa, però ho he gaudit moltíssim”. I aquesta implicació i passió pel que es fa, sempre té la seva recompensa. Amb l’anunci del tancament de la botiga, moltíssima gent ha acudit per emportar-se l’últim estoc que hi quedava allà. Va poder vendre línies senceres a altres comerços, algunes persones s’han emportat lots, “no m’ha quedat res més que quatre o cinc coses personals que ja he retirat d’allà”.
Tant de temps dedicant-se a aquest mateix sector ha donat una perspectiva a Saurí de com ha evolucionat el món de les joguines, i assegura que ha anat “molt a la baixa”. Han estat, en gran part, substituïdes per tauletes i videojocs, així com el món del hobby i el col·leccionisme, “també han anat en retrocés”. Saurí afirma que, malgrat tot, la clau per poder mantenir un negoci tants anys és adequar-se a les circumstàncies i, avui en dia, assenyala el futur del petit comerç en l’especialització. Així i tot, el Tic-Toc ha deixat emprempta en grans i petits. Com a darrera anècdota, Saurí explica que “als bons clients que han vingut els hi he fet un petit obsequi”. Una de les darreres en acudir, en trobar-se amb el propietari li va explicar que el seu fill li havia dit, en adonar-se’n, que “tanca el Tic-Toc! Sort que tenim un record!”.
Comentaris (1)