“En un inici li van fer una prova perquè estava despistada, però la doctora ens va dir que no ens preocupéssim, que era perquè era gran”, relata Ruiz. Dos anys més tard li van tornar a fer les proves a Barcelona i li van diagnosticar alzheimer. “Vaig pensar que era un error, que realment no era per tant”, explica Ruiz, i és que el primer instint que tenen les persones que reben aquesta notícia és negar-ho rotundament. La testimoni ha detallat que a poc a poc, d’un any a l’altre va veure com la seva mare feia una forta baixada: “Viu en una altra realitat, encara que ens reconeix”, explica.
“Quan reps un diagnòstic pots buscar a internet, però no et diuen que has de fer, no et diuen com evolucionarà aquesta persona, i a l’associació t’ho expliquen i et donen aquest suport”
Des que els familiars reben el diagnòstic, passen per tota una sèrie de fases que no sempre són fàcils de gestionar. Moran explica que en un inici quan es va assabentar que la seva mare patia aquesta malaltia ho va acceptar i assumir bastant ràpid, però ara està passant per un moment que ha fet una mica de caiguda, ha compartit amb els assistents. “Aquest estiu l’he passat amb la meva mare, i vaig pensar que era una sort, perquè tot i que l’any que ve segurament el passarem junts, potser no sabrà qui soc”, afegeix.
Per aquest motiu, els dos testimonis asseguren que és molt important que totes les persones que es troben en aquesta situació vagin a l’associació perquè l’ajudin a gestionar les emocions. “Quan reps un diagnòstic pots buscar a internet, però no et diuen que has de fer, no et diuen com evolucionarà aquesta persona, i a l’associació t’ho expliquen i et donen aquest suport”, ha manifestat Moran.
“No és que acceptis la malaltia, però et trobes amb gent que t’entén”, afegia Ruiz, tot detallant que es troben amb un grup de familiars que viuen la mateixa situació que ells. Així mateix, també ha afegit que tot i que a vegades les reunions del grup de suport es poden “tornar una mica repetitives”, et fixes en coses diferents, ja que potser la primera vegada que hi vas el teu familiar està d’una forma, mentre que la segona vegada la malaltia està en un altre punt.
Els dos testimonis han finalitzat la seva intervenció recordant a totes les persones que han rebut un diagnòstic busquin els recursos que hi ha perquè una de les coses més importants per fer front a aquesta malaltia és, en primer lloc, anticipar-se, “cal estar preparat perquè saps que tard o d’hora arribaràs a aquesta situació”, i l’altre és aprendre a gestionar tot perquè “qui s’ha de cuidar realment és la família, ja que és una malaltia que és dura i sobretot el dia que reps la notícia”.
La VI Gala Pere Valls també ha gaudit de les actuacions de l’Esbart Valls del Nord que ha obert l'acte i la del Cor de Rock, que l'ha tancat amb una emocionant versió d'una cançó de Quim Salvat que parla sobre l'alzheimer.
REIVINDICACIONS
La presidenta de l’entitat, Montserrat Valls, com ja va avançar a l’Altaveu, ha reivindicat la necessitat que es facin formacions especifiques als auxiliars que treballen amb persones que tenen alzheimer, on se’ls ensenyi les especificitats de la cura de les persones que pateixen aquesta malaltia.
Així mateix, ha recordat que l’AAMA disposa d’un protocol d’ajuda a les famílies que acaben de rebre una diagnosi. Aquest consisteix amb una primera sessió gratuïta amb la psicòloga que col·labora amb l’entitat, Stephanie Maia. Durant aquesta trobada la psicòloga, experta en demències, treballa amb ells per veure en quin punt es troba la malaltia i els explica tots els recursos que hi ha disponibles a Andorra i quins són els passos que han de seguir. Després d’aquesta primera sessió, la mateixa psicòloga els vincula al grup de suport de l’associació que es reuneix cada mes i mig.
Comentaris