En efecte, Ramon Copons va ser l’home que va contribuir a fer realitat la Universitat Carlemany. I si va entrar per la porta gran, en va sortir per una de falsa, gairebé. Poc s’ha sabut del motiu pel qual aquest també enginyer ambiental va acabar deixant el centre del Grup Planeta. Va acabar ben malament, aparentment. I ara aspira a entomar un altre repte que no tindrà gens fàcil assumir. De fet, parteix amb clara avantatge Josep Fortó, que és l’home de l’‘establishment’. És a dir, el relleu natural de Miquel Nicolau. El canvi perquè res no canviï, asseguren alguns.
Copons és home amb certa experiència però extern a l’Ud’A. Si ha de venir de fora, el principal reclam sembla ser l’exministre Juli Minoves, el nom del qual va avançar l’Altaveu. Doctor en Ciències Polítiques i professor universitari molt temps als Estats Units, està disposat a tornar a Andorra. Com a mínim, ha presentat el currículum. També ho ha fet el bioquímic Emili Vergés. Professor a l’UdA ja va presentar candidatura el 2019. Ara hi torna. No sembla que tingui molta força.
Ramon Copons es va llicenciar i doctorar en Ciències Geològiques a la Universitat de Barcelona, on també va ser docent, i ha estat home clau en la posada en marxa de la Universitat Carlemany, fins que el juny passat va sortir-ne per la porta del darrere i ben malament
En canvi, amb força o sense, qui ha destarotat la comunitat universitària andorrana, el poder establert, si es vol dir així, ha estat la doctora en Ciències de l’Educació i psicopedagoga de base Alexandra Monné. La seva candidatura, han assegurat diverses fonts, ha sorprès gratament a l’UdA. En tot cas, ha evidenciat que hi ha díscols que volen canvis. En fi, asseguren les fonts consultades que com a mínim en l’entorn de la direcció actual ha suposat un cert neguit. I, també, l’evidència que no estava tot ben controlat.
Nicolau i el seu equip, entre el qual hi hauria l’esmentat Fortó, haurien donat per fet que cap dels docents de llarg abast a l’UdA havien sortit del camí. La candidatura de Monné hauria fet estralls i hauria llançat pels aires aquest convenciment d’unitat interna. Caldrà veure fins on arriba l’impacte. Aquest dilluns el consell universitari hauria d’haver començat a rebre la documentació dels cinc candidats per analitzar-la i confirmar que tot és correcte. Abans de l’1 d’abril s’han de proclamar els aspirants reals.
Ramon Copons, que no ha tornat pas al Cenma, espera passar el tall. Desencisat amb la cossa al cul de la Carlemany, espera tenir més sort -que no vol dir necessàriament sortir escollit- a l’UdA. La seva trajectòria, allò que va valorar al seu dia el Grup Planeta per posar en marxa el seu projecte a casa Ivo de Sant Julià, en certa forma val també com a aval per al rectora de l’UdA. Copons té experiència en el món acadèmic i en l’empresarial.
Es va llicenciar i doctorar en Ciències Geològiques a la Universitat de Barcelona, on també va ser docent, i també té postgrau en enginyeria ambiental de l'Institut Català de Tecnologia. L’any 2004 va presentar la seva tesi doctoral, un treball de recerca centrat en riscos naturals a Andorra, amb la qual va obtenir una qualificació de ‘cum laude’ per unanimitat de tot el tribunal. També ha publicat diferents articles tant en revistes com fent capítols de llibres així com oferint actes en seminaris i conferències.
Des de l’any 2011 i fins al 2020, Copons va ser el director tècnic del Cenma. En aquesta etapa va coordinar nombrosos projectes internacionals. També va promoure diverses accions de divulgació i formació a la societat andorrana relacionades amb el medi natural. A final de l’any de la pandèmia va arribar a la Carlemany, i quan la va tenir més o menys muntada, no ha quedat clar massa perquè, un terratrèmol el va fer fora. Corria el juny de l’any passat. Ara espera que un altre sisme el porti al rectorat de l’UdA.
Comentaris (5)