Així ho han apuntat dos dels membres de l’associació, Andrea Doncel i Gerard Fontanet, en declaracions a ANA. Recorden que l’Estaló pretén ser una estructura de suport per a l'habitatge cooperatiu i, justament, es marquen com a un dels objectius més immediats “donar a conèixer què és l’habitatge cooperatiu” tot recordant que és una modalitat que compta, en altres països, amb una llarga trajectòria. En canvi, s’admet, a Andorra “és totalment desconegut”. I, justament per això, la pedagogia és una de les primeres fites.
Així, Doncel destaca que hi ha qui el confon amb el ‘coliving’ i que pensa que haurà de compartir pis. “Això no és cert”, afirma, tot aclarint que cada persona que formi part d’una cooperativa tindrà el seu propi pis i que serà precisament l’entitat qui decidirà “com vol viure” cada soci. En aquest sentit, la potestat de si hi ha, a més de cada pis, espais compartits o no dependrà de cada agrupació. “Vosaltres, conjuntament amb la resta de socis de la cooperativa, decidiu si hi ha o no hi ha espais compartits i quins són aquests espais compartits. Depèn de la cooperativa”, aclareix.
Ja fa uns anys que el germen d'aquesta associació es va començar a gestar i un grup de persones a les quals els va sorgir aquesta inquietud van començar a informar-se sobre aquesta modalitat, a visitar projectes d'aquest estil i també a fer contactes amb les administracions i a “donar veus” per començar a treballar en l'impuls a l’habitatge cooperatiu. “Els primers anys ens vam centrar molt a parlar amb l'administració, difondre aquest model entre els poders públics”, explica Fontanet que afegeix que després d'estudiar si aquest model podia aterrar a Andorra es va estudiar si els interessava més ser “una associació, una fundació o una cooperativa”. Finalment, s'ha acabat donant forma a l'Estaló, que vol ser aquesta plataforma per ajudar a fer que l'habitatge cooperatiu aterri al Principat.
Un dels aspectes clau serà trobar el finançament per als diferents projectes. Per això, han començat els contactes amb els bancs, per mirar d’abordar la qüestió. Asseguren que han trobat bona predisposició, tot recordant que a Catalunya, per exemple, s’han impulsat banques ètiques, que han subvencionat moltes cooperatives. “Hi ha interès dels bancs en finançar projectes més socials o sostenibles”, constaten.
A la vegada, es posa en relleu que caldrà fer canvis legals per propiciar aquesta mena de projectes. “Les administracions estan interessades a veure com ho podem fer realitat”, indiquen, tot apuntant que preocupa “quina és la demanda real, veure quines són les necessitats” i aquesta també és una feina que està duent a terme l’entitat, ja que a través de la seva web estan recollint dades per fer “una radiografia” sobre aquesta demanda. “Crec que seria interessant que en els pròxims mesos puguem treballar aquest marc legislatiu”, manifesta Doncel per posteriorment començar a impulsar ja projectes, que poden anar més a menys ràpid en funció de si el que rep la cooperativa és un terreny o un edifici que es pugui rehabilitar, que és una altra de les opcions. “Sempre es pot trobar l'oportunitat per generar cooperativa, al final és trobar el lloc, trobar la gent i el finançament per poder-la desenvolupar”, defensa Fontanet.
I quin tipus de cooperativa tindria un millor encaix a Andorra? Incideixen en el fet que cadascuna pot decidir com es desenvolupa i Fontanet destaca que per exemple a Suïssa “funciona molt bé el model de promoció”, és a dir, entitats que tiren endavant edificis i que es nodreixen de persones que s'apunten a una llista d'espera i que entren a l’immoble quan hi ha una vacant i, en canvi, hi ha altres models en què es basteix l’edifici des de zero, concebent com vol que estigui configurat.
I com funciona econòmicament aquesta cooperativa? Habitualment, per subvencionar tot el que és el cost de la construcció i totes les despeses es fa una aportació inicial que pot estar entre el 10 i el 20%, segons cada entitat i els estudis de viabilitat que s'hagin dut a terme. Aquesta aportació inicial, quan es marxa del projecte, es recupera i després hi ha les quotes mensuals, tant per retornar el crèdit com per fer front a les despeses de funcionament de l’edifici o fins i tot per nodrir una caixa que podria servir per a quan s’acabi l’ocupació del terreny o de l’immoble, perquè es pugui continuar funcionant. I a banda, destaquen, caldrà veure com es poden adequar les subvencions que pugui donar també l’administració per fomentar aquest tipus d'habitatge.
I entre els beneficis que defensen a banda que l'habitatge sigui més assequible, perquè en les promocions habituals una part molt important del cost és la compra del terreny i a més cal tenir en compte costos com els del promotor o les immobiliàries, també hi ha el social, pel fet que sovint aquest model d'habitatge genera una interacció més elevada entre els veïns, un aspecte que podria ser interessant impulsar per generar xarxes de suport mutu.
Comentaris (1)