És una xifra que sorprèn, perquè encara cal fer molta pedagogia i no s’ha impulsat cap projecte real al país. Però segons l’arquitecte Gerard Veciana, un dels impulsors de l’Estaló, la gent no serà un problema a l’hora d’engegar, sinó “l’administració i el sòl disponible”. El model d’habitatge cooperatiu passa per constituir una cooperativa que aixequi un edifici d’habitatges en un terreny que algú, ja sigui públic o privat, cedeixi per un període llarg de temps. I els socis, fent una aportació inicial, que recuperarien en sortir de la cooperativa, i pagant una quota mensual, tindrien dret d’ús del pis assignat.
És un model “win-win”, asseguren els impulsors, una “tercera via alternativa” d’accés a l’habitatge amb el que hi guanyen tant l’administració com els particulars i la societat en general. És un model “que funciona i té èxit”, i que falta fer aterrar a Andorra, exposa l’arquitecta Andrea Doncel. Els particulars guanyen accés a l’habitatge més econòmic que en el mercat lliure, estabilitat, seguretat i xarxa de suport; l’Administració fa una inversió per ampliar el parc públic d’habitatge en cedir el terreny, delegant-ne els costos de construcció i de gestió i manteniment durant els anys de la cessió alhora que redueix la dependència d’ajuts a llarg termini, i impulsa una col·laboració publicocomunitària; i com a societat, es guanya inclusió i envelliment digne, entre d’altres. “No és una solució màgica, però és una solució més”, ha assenyalat Lluís Ginjaume, un altre dels impulsors i arquitecte.
L'Administració guanya habitatge públic a llarg termini delegant els costos de construcció i de gestió i de manteniment durant els anys de la cessió, mentre redueix la dependència d'ajuts
Per demostrar la viabilitat del model, l’Estaló primer exposa les diferències entre una promoció convencional i una d’habitatge cooperatiu. En el primer cas cal comprar un terreny, que normalment representa el 30% del cost total de la promoció, un equip tècnic defineix les característiques de la consstrucció, es busca finançament i després es posa a disposició de les famílies a través de gestores i comercialitzadores. En canvi, en la promoció cooperativa que proposa l’associació, si es té la cessió d’un terreny, els preus ja s’abarateixen un 30%; són els socis els qui, juntament amb l’equip tècnic, defineix les característiques de la promoció segons les necessitats d’aquests; es busca finançament i es posa a disposició dels socis, sense la intermediació d’una comercialitzadora, la qual cosa abarateix encara més els costos de la construcció.
Però per posar un exemple concret, l’Estaló ha agafat una de les construccions d’habitatge de lloguer a preu assequible impulsada pel Govern. Aquesta suposa una inversió de 13 milions d’euros (la construcció més les despeses de gestió) i es reparteix per 45 habitatges de tres mides diferents. Per aquest exemple s’ha agafat un finançament a 30 anys i un tipus d’interès del 4%, que és un dels més habituals ara mateix. Així les coses, l’aportació inicial que haurien de fer els socis, que sumada ha de rondar el 20% de la promoció, seria d’entre 40.000 i 70.000 euros, ha exposat el també arquitecte i impulsor de l’associació, Gerard Fontanet. I en aquest cas, les quotes mensuals rondarien entre els 895 euros per un pis d’una habitació i els 1.597 euros pel de tres habitacions. Tot i que el preu és elevat, ja és més baix del que ofereix avui en dia el mercat, ha assegurat Fontanet, que també ha exposat que els últims anys els preus dels lloguers s’han duplicat i que ha crescut “cinc vegades més que el salari medià”.
Aplicant els ajuts previstos en el programa d'avals per a l'accés al primer habitatge de compra i les mesures que s'estudien per impulsar la construcció de lloguer assequible, els preus de l'habitatge cooperatiu podrien rebaixar-se fins a tenir aportacions inicials d'entre 16.000 i 30.000 euros i quotes mensuals d'entre 670 i 1.190 euros
Aquests preus es podrien rebaixar si s’apliquen les ajudes que ara hi ha previstes pel programa d’avals per l’accés al primer habitatge de propietat a l’accés a la cooperativa. Així, amb la mateixa subvenció que fa ara el Govern, l’aportació inicial es situaria entre els 20.000 i els gairebé 36.000 euros, i les quotes mensuals es quedarien en una forquilla d’entre 774 i 1.380 euros. Si a més es prenen en compte les mesures que s’estudien per impulsar la construcció de lloguer assequible, les aportacions inicials encara es podrien rebaixar més, fins a entre 16.000 i 30.000 euros, i les quotes mensuals a 670 euros per als pisos d’una habitació, 930 per als de dues i 1.190 per als de tres, dins de les forquilles que s'estableixen per als lloguers del parc públic actualment.
Els responsables de l’associació han insistit que la voluntat és de fer de “pont” entre particulars i administracions, per poder fer realitat l’habitatge cooperatiu al país, però en cap cas l’Estaló derivarà en una cooperativa habitacional.
Comentaris (1)