No és la primera vegada que passen coses així. “Tot i dir-los que tinc una discapacitat, arrenquen sense esperar”, assegura Clara Codina, que també té una hemiplegia, i que ha rebut diversos cops i rascades per culpa d’aquesta maniobra. De la mateixa manera, Paquita Ramírez, que té visió reduïda lamenta que “estem al segle XXI” i encara ha de lluitar per poder accedir a un servei públic acompanyada del seu gos guia. “Això castiga molt”, assegura.
Ramírez explica que fa tot just un mes i mig que li han assignat un nou gos pigall, després que el que ha tingut durant 12 anys morís, i la setmana passada esperava l’autobús a la parada de l’encreuament d’Anyós i va passar de llarg, i aquesta setmana, en pujar de tornada a la parada del Prat del Roure, el conductor no volia arrancar perquè, segons li va dir a Ramírez, “no es pot anar amb el gos” i l’hauria de dur en una bossa. No va ser fins que una viatgera li va remarcar al xòfer que es tractava d’un ca guia, passats uns deu minuts, que l’autobús va recuperar la marxa.
"Tot i dir-los que tinc una discapacitat, arrenquen sense esperar", exclama Clara Codina, que pateix una hemiplegia
Codina lamenta que sovint, just demanar “siusplau” que s’esperin a arrencar a que estigui asseguda perquè té una discapacitat, el conductor el mira i “sembla que se’n riguin” perquè ni esperen a que s’hagi passat la targeta pel lector. “No costa res esperar i ser més amable”, considera.
En aquest mateix sentit, una altra veïna del país, Maite Benítez, també demanava “una mica més d’empatia”, doncs als autobusos hi viatgen “persones grans, amb discapacitat, dones embarassades, infants...”, i “conduir amb suavitat és tenir respecte i responsabilitat”. “Pensem en els altres, la seguretat de tothom és el més important”, conclou la publicació feta a les xarxes socials per aquesta veïna, buscant una reflexió col·lectiva sobre el funcionament del servei de transport públic.
"Pensem en els altres, la seguretat de tothom és el més important", manifesta Maite Benítez, veïna que explica en un post a xarxes demanant una reflexió col·lectiva al tomb del funcionament del transport públic
“Aquesta publicació no busca culpables ni vol assenyalar ningú”, afirma, sinó “recordar una realitat”, i és que als autobusos hi viatgen persones de diferents perfils i necessitats.
Ramírez, però, no es mossega la llengua i diu el que molts del col·lectiu pensen, que n’hi ha “que sembla que no sàpiguen conduir”.
Per la seva banda, les companyies concessionàries asseguren que es fan “formacions regulars” sobre les discapacitats i el correcte ús de la rampa per facilitar l’accés al vehicle i es donen indicacions de fer “especial atenció” a les persones més vulnerables, com infants, gent gran o amb discapacitat. Ara bé, també és un sector amb molta rotació de personal i en algun cas la formació arriba amb retard.
"Els incidents i accidents són inevitables, sempre poden passar", assenyalen des de les companyies adjudicatàries del servei de transport públic de passatgers
Dit això, tant de des de Coopalsa com d’Autocars Nadal defensen que a vegades els incidents i accidents són inevitables, “sempre poden passar”, i hi ha factors externs que no es poden controlar i obliguen a una frenada brusca o a sortir amb més rapidesa. Ara bé, són casos puntuals, i malgrat tot, quan passen serveixen de pretext a les direccions per transmetre el missatge i recordar les indicacions a la plantilla.
Comentaris (16)