Fortó, Minoves i Vergés, cadascú des de la seva òptica, el matemàtic, el politòleg i el bioquímic, se les hauran, com a mínim, amb una psicopedagoga formada en política acadèmica universitària. Es tracta de la doctora en Ciències de l’Educació Alexandra Monné Bellmunt. Fins fa pocs mesos, Monné formava part, com a representant del personal docent i investigador, de l’organisme que, entre altres coses, ha d’elegir el rector o la rectora de la universitat. Però ja preveient que podia presentar la seva candidatura a substituir Nicolau, al desembre va plegar.
I des de llavors, segons les fonts consultades, que al·lucinen que havent-se tancat el termini de presentació de candidatures el procés no sigui més públic, l’educadora ha estat preparant a consciència el seu projecte pensant en la universitat que voldria, en l’epicentre de la societat andorrana. Si es fa cas als objectius que expressa Monné en el seu blog personal, el seu objectiu “és continuar contribuint al teixit educatiu d’Andorra, teixint sinergies de docència, gestió i recerca i enfortint la missió, visió i els eixos estratègics de la UdA per tal de fomentar la competitivat de la comunitat universitària a nivell nacional i internacional”.
Monné assegura que el seu objectiu “és continuar contribuint al teixit educatiu d’Andorra, teixint sinergies de docència, gestió i recerca i enfortint la missió, visió i els eixos estratègics de la UdA per tal de fomentar la competitivat de la comunitat universitària a nivell nacional i internacional”
En fi, ara per ara Monné sembla, a priori, la candidata díscola. Diverses fonts asseguren que no hi ha internament a l’UdA ni la unanimitat ni la germanor que es pretén transmetre de portes en fora. D’aquí que hi hagi alguns perfils professionals, docents amb recorregut, amb un pòsit important, que hagin decidit intentar aportar el seu propi granet de sorra al marge de la suposada oficialitat. Encara que sigui enfrontant-se, per dir-ho d’alguna manera, a l’’establishment’. Seria el cas, o podria ser-ho almenys, d’Alexandra Monné, que divendres mateix, el darrer dia del termini per presentar les candidatures, va lliurar la documentació. I han indicat les fonts universitàries consultades que no va ser l’última.
Diplomada en magisteri, en l’especialitat d’educació primària cursada al 1999 a la Universitat de Lleida -la ciutat on va néixer el 1977-, va fer després un màster en Immigració, Educació i Interculturalitat el 2005 a la Universitat de Salamanca. Abans s’havia llicenciat en psicopedagogia també a Lleida, on va fer un màster en trastorns d’audició i llenguatge. Finalment, i ja plenament arrelada a Andorra, es va doctorar a la Universitat de Girona dins del programa de doctorat de Ciències Socials, Salut i Educació amb la tesi titulada ‘Factors psicosocials implicats en la construcció de la identitat nacional: un estudi empíric en el context del Principat d’Andorra’.
Alexandra Monné està vinculada des del 2005 com a professional de l’educació a Andorra. Des del 2007 està lligada com a docent a la Universitat d’Andorra dins del Centre de Ciències de la Salut i l’Educació, concretament a l’Escola d’Educació. La seva trajectòria professional està relacionada amb la formació inicial de mestres, la formació continuada del professorat. I la seva recerca està relacionada amb l'educació multilingüe i intercultural, dins l'àmbit de la sociolingüística. I fent treball de formigueta silenciosa, asseguren les fonts consultades, ara exerceix d’aspirant al rectorat.
Comentaris (39)