Somriures i llàgrimes a cal liberal

La dimissió de Maria Bringué comporta un sentiment d’alleujament en una part de la direcció però alhora hi ha un reconeixement unànime respecte l’estima a la vetera militantL’executiva de Liberals, focalitzada en les eleccions comunals, no té intenció de reunir-se per donar compte de la baixa i remodelar-se fins després del 15 de desembre

La dimissió irrevocable de qui des del juny ocupava una de les vicepresidències de Liberals d’Andorra, la veterana Maria Bringué, ha generat un sentiment de tristor entre els militants de base. També en la direcció. Tots plegats tenien una gran estima a una de les militants de més llarga durada de la formació. Hi era des que es va constituir el Partit Liberal d’Andorra. Bringué ha renunciat al càrrec de vicepresidenta però també s’ha donat de baixa com a afiliada. Veu crítica pel suport liberal a Demòcrates, la seva marxa, tot i lamentar-se, també ha suposat un alleujament, asseguren les fonts, per als dirigents més compromesos amb el pacte governamental.

Bringué és “una dona íntegra”, que sempre ha dit les coses com les ha pensat i que no s’ha estalviat mai la sinceritat. I tot i que ara la seva figura era potser més simbòlica que una altra cosa, la veterana dirigent no ha deixat de fer campanya quan ha calgut -durant les generals, en què era candidata a la llista nacional, va fer el porta a porta com qui no vol la cosa- i se li ha demanat parer per a tot. Però, afirmen les fonts, que sentia ara una mica predicar en el desert. De fet, la seva carta de renúncia deixa clar que abandona pels pactes preelectorals i postelectorals adoptats entre les eleccions generals i les comunals.

La senyora Maria -així s’hi referien i s’hi refereixen molts a Liberals- continuarà sent liberal de cor i ànima, o així ho volen creure dins el partit, una altra cosa serà la seva implicació. Fonts de la formació asseguren que Bringué hauria deixat dir que no té intenció de moure’s, d’implicar-se, en aquestes properes eleccions comunals. Forma, formava part, vaja, del comitè parroquial d’Andorra la Vella, i no era pas de les que estava a favor d’un pacte amb els Demòcrates. Tampoc ho va estar després del 7 d’abril. I si els comicis del 15 de desembre acaben sent ajustats, qualsevol vot pot ser or, i els que mobilitzava la senyora Maria tant o més.

Llàgrimes per un cantó, somriures per un altre. Pels qui a partir d’ara no hauran de sentir més les crítiques a la manera de fer, a la manera de pactar. Aquelles arengues a favor de la coherència, el sentit comú i l’honestedat. I aquells dards llançats contra la cadira a qualsevol preu. Liberals haurà de buscar nova vicepresidenta si és que vol mantenir una estructura executiva amb dues vicepresidències. I sinó, tal dia farà un any. Aparentment no hi ha cap pressa. S’ha rebut la dimissió i punt. Fins després de les eleccions comunals no se’n parlarà. 

Formalment, tota l’estructura del partit i els màxims dirigents del mateix estan focalitzats en els comicis comunals -o en la seva feina governamental-, però el cert és que sinó se celebra cap reunió de l’executiva no al donar compte oficial a les altes i a les baixes del partit. Per tant, no cal haver de donar compte oficialment de la dimissió de la senyora Maria. I tampoc cal anunciar, si és que s’acaba anunciant, que s’ha modificat la direcció del partit.

Comentaris (5)

Trending