De fet, treballar durant l’hivern, amb temperatures baixes i buscant l’equilibri necessari per no molestar els turistes que s’han allotjat durant setmanes als hotels soldeuencs ha estat tot un repte, no sempre aconseguit. Però que finalment s’ha superat amb prou bona nota. Executar la fonamentació del que serà l’equipament que ha de permetre allargar la pista de l’Avet a banda de ser la carcassa d’un nou aparcament per a mig miler de vehicles i edifici de serveis i construir les columnes mastodòntiques que ara ja es poden apreciar en tota la seva dimensió és o ha estat una de les parts més complicades del treball.
Bona part del material que cal emprar en l’estructura a partir d’ara és prefabricat, fet que facilita la feina tot i ser complexa per la grandària que ostenta
Una vegada totes les columnes que han de permetre subjectar la plataforma que cobrirà el riu estiguin aixecades, la resta de l’obra es preveu més senzilla perquè bona part de l’estructura és prefabricada. La principal complexitat serà el trasllat dels materials, molt pesants en molts casos, fins al lloc on hagin de ser col·locats. A ningú no escapa que l’indret on s’alça la impressionant infraestructura és una mena de cul de sac. De fet, un forat sense cap mena de valor tot i el que bancàriament al seu dia es va quantificar. D’aquí la realització de l’obra: per revaloritzar el terreny.
Ja s’ha dit per activa i per passiva i és la realitat. La passarel·la respon a d’altres interessos més enllà de la suposada necessitat per acollir proves de nivell. De fet, en la primera ocasió que la Federació Internacional d’Esquí (FIS) ha tingut l’oportunitat per escollir Soldeu com a escenari d’una Copa del Món masculina una vegada ja estaven les obres de construcció de la plataforma en marxa, no ho ha fet. La FIS va triar fa ben pocs dies la ciutat búlgara de Bansko per acollir la prova del 2021. Ara per ara, el calendari per als exercicis 2021-2022 ja està tancat. I Andorra, Soldeu, la passarel·la del Calbó, hauran d’esperar les designacions 2022-2023 per poder-se estrenar.
Mentrestant, el formigó va fent acte de presència en un Soldeu que passada la temporada hivernal viu amb la calma. Amb la tranquil·litat. En moltes ocasions i dies, enmig d’un ambient pràcticament desèrtic que permet els operaris anar treballant. Ho han de fer a bon ritme. No s’hi val a badar o el calendari no es podrà complir. De fet, qualsevol imprevist faria no arribar a la cita en les condicions amb les quals s’hi hauria d’arribar. La dimensió de l’obra la fa més complicada del que potser realment seria. Acabades les columnes de subjecció, en principi tot serà més senzill.
El pressupost de la passarel·la és de 24 milions d’euros que assumeixen directament Ensisa; ara per ara no hi ha un sobrecost significatiu
Fa tot just una setmana, transcendia l’adjudicació per 460.000 euros dels treballs per construir un accés al pàrquing de la nova plataforma de Soldeu. El nou accés anirà des del vial de la carretera general fins a l'entrada de l’aparcament i es preveu que les obres tinguin una durada de 20 setmanes, amb un parèntesi de juliol a setembre. El cost total de les obres previst és de 24 milions que aporta íntegrament Ensisa, la societat que gestiona els camps de neu de Canillo, Soldeu i el Tarter. I dins d’Ensisa, el cost és assumit en funció de la seva participació accionarial pel comú de Canillo i Crèdit Andorrà. De fet, gairebé al 50%. Ara per ara, segons les fonts consultades, no hi hauria desviació pressupostària.
I mentre avancen les obres, els magistrats de la sala administrativa del Tribunal Superior tenen damunt la taula el recurs formulat per la família Viladomat contra la desestimació de la secció corresponent de la Batllia de la demanda en què es considerava no ajustada a Dret la declaració d’interès nacional de la passarel·la. Els demandants i ara recurrents s’han refermat en seu d’apel·lació en els arguments que ja havien emprat inicialment i consideren que la sentència de primera instància és poc menys que política. De fet, reprèn els arguments usats pel Govern.
Fonts properes als apel·lants estan igual de convençuts que els tribunals els acabaran donant la raó com que la decisió ferma arribarà quan els fets estiguin plenament consumats. És a dir, quan la plataforma ja estigui acabada o sigui irreversible la situació perquè s’al·legarà allò que el cost de desmuntar seria superior al mal generat. Serà, consideren les fonts, una situació similar a l’ocorreguda amb l’estació d’autobusos.
A parer dels demandants, es reconeixerà l’error, la il·legalitat… però… i què? La passarel·la ja estarà allí plantada. Cobrint el riu. Gegantina. Només cal veure les pilones fins ara alçades per imaginar-se com serà la infraestructura i l’impacte que suposarà. I és que després de mesos de treball i de metres i metres cúbics de formigó, la plataforma comença a ensenyar ‘les dents’ en tota la seva dimensió.
Comentaris