La feina es prepara d’un any per l’altre i qui se n’ocupa de forma habitual és una de les tècniques de l’àrea de Museus i Monuments, Itziar Badenas, detalla Casabella, que en reivindica la tasca perquè està atenta a qualsevol qüestió d’actualitat per agafar idees per al segells. Així, cada any, tant els correus francesos com els espanyols els fan l’encàrrec d’una vintena de segells per a cada un, marcant les temàtiques que hauran de seguir, a banda de les sèries que es fan a nivell europeu i que responen més a commemoracions. “A partir d’aquí nosaltres triem. Per exemple, per una temàtica d’animals vam decidir fer una serenalla, o l’any passat en vam fer un amb motiu de la compra dels frescos de Sant Esteve”, exemplifica. Com es decideix? Tant el que se’ls pugui acudir a ells, com també consultant a administracions i institucions per si tenen previstos actes, esdeveniments o commemoracions que puguin tenir interès.
I a mesura que es pensen els temes, també es pensa en quins artistes podrien encarregar-se’n. “Intentem que siguin joves, que encara no hagin entrat al circuit però que ja comencin a despuntar, i que estiguin al país”, explica Casabella, reconeixent que hi ha alguns noms que han repetit més que altres. És el cas d’Arnau Orobitg, Xavi Casals i Ángel Calvente, “però és que dominen moltíssim l’art del retrat”, justifica. També es té en compte dissenyadors gràfics i fotògrafs. En aquest darrer cas tant pot ser que se’ls faci fer una foto nova d’un tema específic com aprofitar alguna foto que ja tenien feta perquè es considera que és interessant.
La idea és que les col·leccions siguin variades, amb estètica diferent i formats diferent, alguns més grans i altres més petits. La cap d’àrea de Museus i Monuments avança, per exemple, que ja treballen en un segell per Reis, encarregat per La Poste. Serà una imatge de la ‘galette des Rois’ “i farà olor de ‘galette des Rois”, garanteix.
“Els segells són petits i no interessa a tothom, però sí que hi veiem una opció per donar suport a la creativitat i el talent nacional”, remarca, tot i admetre que en general “els artistes estan contents de participar i alguns fins i tot ens demanen de repetir”. Com exposa Casabella el de la filatèlia és “un món curiós”, no mou masses, però té el seu públic. Ara bé, també té condicionants, perquè cal seguir unes indicacions, complir mides i formats, i això pot suposar que algun cop s’hagin de refer els dissenys inicials o adaptar-los.
Un altre àmbit que també s’intenta promoure és l’acció social. En alguna ocasió, com un segell sobre la vaca bruna, es va col·laborar amb Anissa, un projecte que busca generar oportunitats laborals a persones amb altres capacitats a través de l’art.
COL·LECCIÓ
De tots els segells d’Andorra que emeten els dos serveis postals el ministeri de Cultura se’n queda algun exemplar per a la seva col·lecció. Un conjunt de peces, n’hi ha des dels anys 30, que es poden veure al museu postal, ara en format digital (museupostal.ad). Algun cop, fins i tot, amb aquells que han tingut més èxit hi ha hagut qui els n’ha demanat exemplars un cop passada l’emissió oficial. “Per exemple amb el retrat de l’Alex Lliteras, el segell es va esgotar i no fa massa encara en els demanaven”, diu.
En el fons, Casabella ho té clar: “els segells són bocins d’art que mostren esdeveniments històrics i per tant, contribueixen al relat històric”.
I per si algú tenia el dubte: Govern no paga res, són encàrrecs de La Poste i Correos i són ells qui cobreixen les despeses.
Comentaris (1)