Hi ha dos nuclis essencials del problema, tarannàs i comportaments a banda que això és una qüestió molt subjectiva. La funcionària en qüestió ocupa formalment dues places. La que vindria a ser la de responsable del secretariat administratiu de direcció i la de responsable de l’arxiu. Aquest darrer lloc és el que té oficialment en propietat en virtut d’un concurs que fa anys es va fer. Té la plaça però ni l’ocupa ni exerceix. L’arxiu està actualment sota la responsabilitat d’un uniformat.
Té dos llocs i la direcció no li’n fa desprendre de cap. Ni la funcionària renuncia a l’arxiu tot i no exercir ni la direcció -o Funció Pública, perquè tot i treballar a la policia els administratius tècnicament depenen de l’administració general- treu a concurs el lloc de responsable del secretariat administratiu no fos cas que es presentés algun funcionari que li pogués discutir la plaça. I l’altra pota de la discussió és un complement econòmic que la funcionària percep en base a una guàrdia d’un més que dubtós compliment, segons les fonts.
La funcionària en qüestió ocupa formalment dues places. La que vindria a ser la de responsable del secretariat administratiu de direcció i la de responsable de l’arxiu. Aquest darrer lloc és el que té oficialment en propietat en virtut d’un concurs que fa anys es va fer. Té la plaça però ni l’ocupa ni exerceix
Asseguren els consultats que tot plegat amaga una mena d’increment salarial encobert que fa molt temps que dura. Potser al seu dia, la guàrdia que la funcionària en qüestió es reparteix amb una altra administrativa de la seva estricta confiança tenia una raó de ser. Actualment, no. De fet, l’actual director sí que hauria mirat de bescanviar aquesta suposada i clamorosa guàrdia per un complement de responsabilitat afegida (CRA). Llavors, però, Moreno va topar amb dos problemes, almenys.
D’una banda, com s’ha dit, els administratius depenen de l’administració general i, per tant, la direcció policial no podia decretar un CRA per una persona que no depèn orgànicament del departament encara que sí en depengui funcionalment. D’altra banda, alguns dels sindicats policials van posar el crit al cel. Tant, que la idea va quedar enterrada. Ara, però, la polèmica ha ressorgit. No perquè hagi tornat la idea del CRA, sinó perquè hi ha massa administratius farts de la situació.
Farts que vegin, en algun cas, una certa progressió professional queda tallada per la secretària més poderosa, la dona dels dos llocs de feina. Farts que qui no combrega amb rodes de molí hagi de canviar de cadira per poder tenir una vida laboral més tranquil·la i millor. I al final, la guàrdia suplementària, és més per les formes que una altra cosa. Ara, si no toca no toca. I de fet, a l’administració en algun moment ja s’han fet intents per passar la tisora. Però no hi ha hagut manera.
Comentaris (11)