Aquella primera notificació s’ha repetit, oficialment, 47.889 vegades més. Certament, alguns ciutadans, la majoria, l’han passat dues vegades. N’hi ha que més i tot. Ara, especialment la població d’una edat que no és molt molt jove ni molt molt gran difícilment resulten positius. “Els principals casos es donen ara en els més petits i els més grans”, diu la doctora, que de seguida hi afegeix: “No oblidem que la gent que queda pel mig, potser presenta clínica (és a dir, que té símptomes compatibles amb el coronavirus) però va tirant i, per tant, ens perdem” el seguiment de quadres que podrien resultar SARS-CoV-2 o que poden ser grip o qualsevol altra malaltia vírica.
Mireia Garcia i les persones que treballen amb ella es dediquen, entre altres coses, a fer el control virològic. A controlar i avaluar aquells virus que poden tenir una rellevància poblacional intensa. Avui per avui, la presència de la grip, per exemple, és molt més elevada que la Covid. La circulació d’altres virus, doncs, està guanyant la partida. “Era esperable.” Ho és avui i és el que potser indicava la història científica. Però quan a mitjan març del 2020 Andorra es va tancar com abans o després ho van fer la immensa majoria dels països occidentals i també d’altres punts del planeta ningú podia predir què passaria.
“El SARS-CoV-2 era un virus totalment nou. Ningú al món tenia protecció ni estava immunitzat. No teníem cap tipus de defensa. I ho vam anar aprenent” a mida que es sumaven contagis i, malauradament, defuncions. Al Principat, la primera onada va ser molt cruel entre els residents del Cedre. Es van haver d’adoptar mesures físiques per poder parar la transmissió. Els confinaments, les llargues estades a casa, les mascaretes obligatòries, el tancament de comerços i negocis no essencials…
Però després d’un primer intent de frenada es van haver de flexibilitzar les mesures. “Era necessari no només des de l’òptica econòmica, també des del punt de vista de la salut mental”, ressalta Mireia Garcia, que recorda que així va ser om arribaria una segona onada que semblava que, potser, amb l’arribada del bon temps d’aquell 2020 no hauria d’haver-hi estat. Però hi va ser. Quan arriben les vacunes, “ja pots actuar”, i a partir d’aquí “la progressió és normal”.
El virus s’ha anat adaptant al cos, als cossos, als éssers humans, d’una manera ràpida i intel·ligent. A la Covid, com a qualsevol virus recorda la metgessa, l’interessa reproduir-se i no pas matar l’agent que li serveix de transmissor. I d’aquí, o per això, les variants, les soques, anirien evolucionant fins arribar a l’Òmicron, que en les seves múltiples varietats o subespècies, encara és la soca actual. Transmissió més alt, afectació molt menor. I com que molta de la ciutadania tenia altes dosis d’immunitat ja fos natural o artificial.
A l’àrea de Salut Pública del Govern continuen atents. Per l’abast que va tenir la Covid, li tenen una atenció especial. Però tampoc res fora de mida ni que vagi més enllà del que es fa respecte dels altres virus. “El SARS-CoV-2 ha passat a ser un virus més minoritari en favor, per exemple, de la grip o altres virus de transmissió respiratòria”, indica Mireia Garcia, que sí que admet que en ser el coronavirus “una malaltia tan inesperada” cal vetllar perquè “no es dispari la transmissió de la infecció”. I cal preparar-se per si mai ve una altra pandèmia. De fet, diu la metgessa sense que sigui cap alerta, l’OMS hi treballa.
Continua sense haver-hi “conclusions molt clares” del motiu pel qual va sorgir des de zero el SARS-CoV-2. Ara, excepte aquelles persones que, per patologies associades o per edat es poden considerar vulnerables, ben poques persones es fan el test. Potser per indicació facultativa, però poca cosa més. Ara, Mireia Garcia encoratja a no oblidar-se del tot de la pandèmia ni de les lliçons que ens va portar. “Ens ha ajudat molt en algunes coses, sobretot a nivell de comunicació”, diu la metgessa.
Els especialistes com ella i d’altres científics no han canviat excessivament la seva forma de treballar. Potser gràcies a una major implementació tecnològica s’ha guanyat el agilitat en alguns paràmetres i maneres de fer. La Covid, això sí, i ho explica la facultativa amb una dosi de satisfacció i una rialla, “ens ha ajudat a què se’ns escolti una mica més”. I encara que reconeix que “necessitem respirar”, deixa caure que no és sobrer ni està gens malament que quan hom nota símptomes d’afectació respiratòria, sigui quin sigui el diagnòstic que hagi de ser, ens col·loquem la mascareta.
Per a la metgessa de Salut Pública aspectes com la ventilació d’espais o evitar visitar persones vulnerables segons quan s’hauria de deixar d’associar amb la Covid i, per contra, lligar-ho sempre a comportaments estàndard davant situacions concretes -quan es tus de manera reiterada, mascareta- o èpoques de l’any més sensibles a ‘adoptar’ virus respiratoris. En fi, tres anys del primer cas oficial de Covid detectat en una persona del Principat. Tres anys. Tants o tant pocs. I el virus normalitzat.
Comentaris