I un exemple paradigmàtic és l’Adrià Llobet. Amb quinze anys, no s’ha volgut perdre la cita. Ara en fa cinc que el seu avi el va ficar al món de la sardana. “Jo flipava”, recorda. Ara, però, és una amant més del ball. “Hi ha poc jovent, però aquí estic jo”, remarca.
I, a la vegada, deixa clar que “és divertit”. I defensa davant els seus amics que “això no és només per avis; jo també ballo i ho faig bé”. Segons passava la vetllada, per cert, algun altre adolescent s’ha tret de sobre el rubor i s’ha apuntat a la dansa.
La cobla de la Bisbal ha estat l’encarregada -també ho farà a la tarda- de posar la música a la sessió sardanística que, com han volgut remarcar dos experts en la matèria desplaçats expressament a Andorra per seguir la jornada, també és molt del Principat. Joan Teixidor, presentador del podcast ‘La dansa catalana’ ha remarcat que amb el grup empordanès “sempre hi ha garantia d’èxit” i ha defensat que “per proximitat, la sardana també està força arrelada a Andorra”. Hi ajuda, al seu entendre, el fet que “és un ball que tothom pot ballar, en sàpigues o no”.
Per la seva banda, Gerard Carrión, alma mater de ‘Tot Sardana’, el programa degà de la ràdio catalana en aquest àmbit, ha volgut remarcar que “tothom és benvingut: gent petita, adults, avis...”. I que la dansa té sempre “un esperit constructiu i integrador”. De fet, ha volgut deixar clar que “hi ha molta gent jove”, tot lamentant, però, que “van més als concursos” que a cites com la d’aquest dilluns a la capital.
Comentaris (1)