Reportatge

Sant Romà del Sometent

L’aplec de Vila serveix als creients per renovar la fe, als veïns per mantenir la tradició i al comú d’Encamp per confirmar que respondran a la petició del síndic activant el capità, la desenera i l’aner per a la jura del Copríncep bisbe

09/06/2025 (14:05 CET)

Sant Romà va ser un màrtir, però al comú d’Encamp no li suposarà cap martiri haver de convocar el sometent. O més exactament, haver de citar el capità, la desenera i l’aner, tres joves de la parròquia entre 18 i 23 anys, perquè acudeixin, abillats, a la crida del síndic general. A la festa del Copríncep bisbe. Ho ha confirmat el cònsol menor, Xavier Fernàndez, en el marc del tradicional aplec de Sant Romà de Vila. Després del semi fiasco de la Mare de Déu de l’Ecologia, el patró dels vilatans ha tingut millor sort. I l’esglesiola que al seu dia va tenir un altar romànic espectacular -avui en llueix una còpia, l’autèntic és al MNAC- s’ha omplert de gom a gom.

S’ha omplert d’alguns creients que han acudit a renovar la fe amb el sant màrtir. S’ha omplert de veïns, encampadans, que volen mantenir viva la tradició. S’ha omplert -siguem sincers- de periodistes àvids de notícies i, en algun que altre cas, delerosos de coca de recapte. En fi, que a Sant Romà de Vila cadascú hi va pel que vol i l’únic que treballa és Álex Vargas, el mossèn, sí. Trempat com ell sol i que ha anat per feina a fer la missa i a encoratjar els assistents.

Diu el rector d’Encamp que som gent de festa, de celebracions. Les espirituals i les que no ho són tant. Vaja, que tan funciona l’Esperit Sant com l’esperit de vi que de tot hi ha a la vinya del Senyor i d’alguns senyors, també. En fi, que l’aplec no ha tingut ni bisbes ni arquebisbes ni campanes per beneir. Però sí que ha gaudit de bona salut, el cant dels goigs típics per a l’ocasió i un bon clima. Si s’ha de fer cas al cònsol menor, clima familiar. Sant Romà de Vila ha posat punt i final “a un cap de setmana frenètic per als encampadans”.

“Respondrem a la petició com pertoca”, res, però, de convocar els caps de casa. Només el capità, la desenera i l’aner. “És una figura històrica del país” i “és un bon moment per treure-la al carrer”, ha indicat el cònsol menor

Ho deia Fernández per l’Spartan Race. De frenetisme davant l’oratori de l’Ecologia n’hi va haver més aviat poc. De sardanistes, fa o no fa els mateixos que aquest Dilluns de Pentecosta a Vila. I als peus de l’esglesiola ha estat on el cònsol menor ha deixat clar que “respondrem” a la petició del síndic per a la jura del Copríncep del proper 26 de juny. “Respondrem a la petició com pertoca”, res, però, de convocar els caps de casa. Només el capità, la desenera i l’aner. “És una figura històrica del país” i “és un bon moment per treure-la al carrer”, ha indicat el cònsol menor, més disposat a parlar del sometent que no de plans d’urbanisme i quotes de construcció.

Ja saben -i si no ho saben els ho expliquem- que els periodistes acudeixen a una missa, i pregunten de tot menys per l’eucaristia. I es potestat de l’interrogat dir o no dir. I a Fernández se l’ha vist incòmode quan se li ha demanat si a Encamp el sistema de quotes de la Massana podria ser una bona cosa. Vaja, que si veurien bé que aquesta modalitat s’inclogui per llei, com en certa manera va deixar caure la mandatària massanenca Eva Sansa. El cònsol encampadà no ha volgut pas desautoritzar la col·lega de l’altra vall. “Nosaltres seguirem el nostre posicionament”, s’ha limitat a dir.

Per després recordar que, certament, al 2019 ja es va procedir a fer una rebaixa de l’edificabilitat en el pla d’urbanisme. I que si bé és cert que durant els darrers vint anys el sector de la construcció havia estat calmadet a Encamp, ara és evident que l’activitat s’ha incrementat. En opinió del cònsol, però, “res que no sigui alarmant”. I si mai hi ha alarma, no es preocupin. A partir del dia 26 ja hi haurà pràctica en això de convocar el sometent. Tot sia per fer content el síndic d’Encamp i d’Andorra. No fos cas que se li donessin arguments per fer-lo màrtir. Com sant Romà.